Neus Català, una lluitadora incansable

El passat 13 d'abril ens vam assabentar de la mort de Neus Català als 103 anys d'edat al seu poble natal dels Guiamets (el Priorat), fins aleshores l'única dona de l'estat espanyol supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück (Alemanya). Català va viure vint anys a Rubí, al barri de les Torres, per la qual cosa es pot considerar una mica com a convilatana nostra i és que de fet l'Ajuntament rubinenc va decretar tres dies de dol. Així mateix, des de la plataforma digital Change.org s'ha engegat una campanya perquè la plaça Nova de les Torres passi a estar dedicada a aquesta lluitadora antinazi. 

Neus Català el 2014. Foto Amadalvarez (Viquipèdia)

Molt compromesa políticament des de la seva joventut, va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) al seu poble natal el 1936, ja començada la guerra civil, i el 1939 es va afiliar al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Aquest mateix any, juntament amb tantes altres persones forçades a l'exili, travessà la frontera amb Franca, amb 180 nens i nenes refugiats procedents d'una colònia infantil de Premià. Al país veí va  realitzar tasques d’ajuda als refugiats polítics espanyols fent tasques d'enllaç. Aquí, a causa de la seva baixa estatura va rebre el mot afectuós de "la Puça" ("la Pulga"). Amb l’ocupació de França per les forces hitlerianes, es va unir a la Resistència, com feren també molts altres exiliats espanyols, però fou denunciada a les autoritats d’ocupació per un farmacèutic col·laboracionista i fou capturada el 1943. Després d'estar un temps a Limotges, on patí molts maltractraments, fou deportada el 1944 al camp de Ravensbrück, destinat en la seva major part a dones. Aquí va exercir una important acció de boicot de la producció d’armament que es realitzava a les seves instal·lacions. Al cap d'un temps fou traslladada al camp de Holleischen (actual Holysov), ara a la  República txeca, però que sota l'ocupació nazi era el Protectorat Imperial de Bohèmia i Moràvia. Finalment, el 1945 fou alliberada per tropes soviètiques.

Neus Català amb el vestit de presonera. Era el número 50446. Foto: nuvol.com

Després de la victòria de les forces aliades, va viure un temps a França, on es dedicà a activitats antifranquistes, i amb l’arribada de la democràcia va anar a raure a Rubí, on va residir uns 20 anys fins que posteriorment es va traslladar al seu poble dels Guiamets.

Vista dels Guiamets. Foto: guiamets.altanet.org

Fou presidenta de l'Amical de Ravensbrück i militant del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), per passar després a les files d'Esquerra Unida i Alternativa. La seu d'aquest partit a Rubí va dedicar un dels seus espais, la Sala Neus Català, a aquesta valenta dona.

Sala Neus Català, a Rubí. Foto: elmon.cat

Entre altres guardons i reconeixements, el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 2006 fou proclamada Catalana de l'Any, el 2014 l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic i el 2015, amb motiu del seu 100 aniversari, la Medalla d'Honor de la Generalitat de Catalunya. A Rubí, el 2016, també se li va fer un homenatge per part de la secció local d'Òmnium.

Neus Català el 2015. Foto: ara.cat

Fou una persona que mai es va doblegar davant totes les forces adverses i que fins al final fou fidel al seu ideari. Descansi en pau.