diumenge, 14 d’abril de 2019

Un gran escriptor de Rubí: Josep Ferrer Domingo

Josep Ferrer i Domingo, al qual està dedicada una gran avinguda situada a Sant Jordi Park, és probablement la figura literària local més destacada, o al menys una de les més destacades, del Rubí del segle XX. No obstant, si el busquem a la xarxa hi ha poquíssima informació sobre ell.

Josep Ferrer, per Antoni Marsal

Nascut el 1910 a Barcelona, concretament al barri de Sarrià, va cursar els primers estudis al Col·legi dels Germans de Sant Joan Baptista de La Salle, a la Bonanova. Els seus avis paterns vivien a Rubí; de fet l'avi era encarregat al Vapor Nou i l'àvia va emmalaltir. D'aquesta manera els fills i néts es traslladaren a la nostra vila, a la casa situada al carrer de Terrassa, 6.

Josep Ferrer va estudiar a l'Escola Industrial de Terrassa i a la vegada feia d'escolanet a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Imbuït de catalanisme i catolicisme, va participar dels Pomells de Joventut, de la mà del Dr. Josep Guardiet.

Ja de gran va entrar a treballar al Rubí Industrial (les naus de l'Escardívol), on també hi era el seu pare, que, per cert, es dedicava a l'activitat escènica (va ser actor i, posteriorment, autor d'obres teatrals) i aixó va influenciar notablement en Josep.

Dins del grup que girava al voltant de la parròquia, va començar a escriure articles per a la publicació Endavant; també col·laborà amb Saba Nova, òrgan d'expressió dels catalanistes. Durant els anys 30 va ser secretari local de Palestra, una agrupació patriòtica catalana similar al moviment dels "boy scouts".  També va formar part de l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol (del Centre Democràtic Republicà) i del Grup Fortitud (vinculat a la parròquia).


A la guerra civil va estar destinat com a administratiu a Albacete i després exercí com a periodista al front d'Aragó. Els últims temps del conflicte els va passar a Madrid. Després del període bèl·lic, es trobà que havia perdut els pares i el seu germà Joan. Va entrar a treballar de nou a Rubí Industrial, però relegat a la categoria de peó a causa de les seves anteriors activitats catalanistes. Poc després va contreure matrimoni amb la tortosina M. Cintín Subirats.

A partir d'aquell moment es va dedicar de ple a l'activitat literària, en tres grans vessants: el periodisme, el teatre i la poesia. La seva feina habitual, després de deixar el Rubí Industrial, fou la de corrector de proves de l'editorial Bruguera.

Quant a periodisme, hem de dir que fou cofundador de la revista Rubricata, apareguda el 1949, i corresponsal a El Noticiero Universal (des de 1958) Diario de Barcelona (des de 1960), Opinió (també de Barcelona) i Barcelona Teatral. Pel que fa a emissores radiofòniques col·laborà a Ràdio Sabadell des de 1968. Hem de destacar els curiosos pseudònims amb els quals signava els seus articles: Domingo del Vallés, Domènec Miralta, Joan de Ximelis, Ferrer-Domingo (amb un guionet, per diferenciar-se d'un altre escriptor amb els mateixos cognoms d'ell), etc.


Parlem de les seves obres de teatre, quasi totes portades a escena per grups teatrals de Rubí. En destaquem L'home que no sabé viure (1935), Uns cors de dona, El destí dels vells (1935), Oh, la felicitat!... En col·laboració amb Pere Mialet va escriure Melodia discordant (1957), que es va representar també fora de Rubí.

Josep Ferrer al despatx de casa seva. Foto Cintín Subirats

La poesia la va cultivar especialment després de la guerra civil, i ressenyem les composicions Retorn a Crist, Ja sento les petjades de la mort i Invocació a Sant Bernat.

Va morir el 1982. Dels seus últims anys, cal assenyalar un atemptat incendiari perpetrat a la porta de casa seva per part d'un escamot ultradretà.

Josep Ferrer Domingo sempre fou una persona molt pacífica, tolerant i respetuosa amb el pensament dels altres.

Quasi tota la informació per redactar aquest entrada ha estat extreta del llibre Homes del Rubí d'ahir, editat pel Casal d'Avis de Rubí el 1984.

Cap comentari:

Publica un comentari