diumenge, 2 d’octubre de 2016

Abans de les carreteres: els vells camins que passaven per Rubí

Abans que es construïssin les modernes carreteres i, finalment, cap als 70, les actuals autopistes (pel terme de Rubí ens creua la C-16), els camins de carro eren els que connectaven Rubí amb les poblacions de l'entorn, i també amb les masies.

La nostra població estava unida amb Sabadell per un camí que molt possiblement resseguia l'antiquíssima via Heràclia. Des del centre de Rubí i per l'actual carrer de Sabadell, passava per la Serreta ("plaça de la Palmera") i vorejava el turó on es troba ara el Dipòsit General d'Aigües. Després de passar pel Pinar s'ajuntaria amb un altre camí que venia del costat de la masia de Can Rosés i es dirigiria a Sabadell passant per l'ermita de Sant Feliuet, Can Ferran i prop de la masia de Can Barata.

Sant Cugat s'unia a Rubí per un camí que passava prop de la masia de Ca n'Oriol i per davant de la de Can Sant Joan i l'ermita de Santa Maria de Campanyà. De Rubí a la masia de Can Sant Joan, la ruta (anomenada "camí fondo") estava marcada físicament per una profunda trinxera que de vegades arribava a 3 m de fondària. Es pot veure al plànol cadastral de Rubí de 1854.

Per anar a Castellbisbal es passava per Can Fatjó, després de travessar la riera. Fins fa poc encara estava el vell camí que es connectava amb l'actual avinguda de Castellbisbal. Possiblement, després passaria per davant la masia de Can Serrafossà i posteriorment per Can Campanyà, ja al terme de Castellbisbal.

Camí de Can Serrafossà fa uns anys. Foto CEPNA

Una altra ruta, aquesta per anar al Papiol, era el camí que coincidia en un primer tram amb l'anterior, però que poc després de passar l'ermita de Sant Genís, es dirigiria cap al sud i passaria prop de Can Balasch i per davant de Can Pi de Vilaroch, per anar a parar a Can Calopa i el seu molí, i d'aquí, seguint la riera i passant pel Canyet, s'arribara al Papiol i a Molins de Rei.

Per anar a Terrassa senzillament es passava per la riera en direcció nord. També hi havia un altre camí que passava per la serra, és a dir, per Can Rosés, Can Corbera, Ca n'Amat, Can Parellada i l'ermita de Santa Margarida.

Tenim constància del pas pel nostre terme de diversos camins rals o grans rutes d'origen medieval que connectaven poblacions importants. Hi havia el que unia Martorell amb Terrassa i que a Rubí vorejava els torrents de Can Barceló i Can Pi de la Serra, a la part més occidental del nostre terme. Passava per Can Canyadell Vell i les runes de Can Riquer Vell, a la serra de l'Oleguera.

Camí Ral de Martorell a Terrassa. Foto CEPNA

L'anomenat camí de Can Sucarrats, era un camí ral també. Procedent d'Olesa de Montserrat i Ullastrell (antic camí d'Ullastrell), creuava el camí antic de Castellbisbal i es dirigia a sud passant per la masia del mateix nom, la Cova Solera,el Molí de la Noguera (actual centre de jardineria "La Noguera") i el Molí dels Bessons, per arribar finalment a Molins de Rei.


Masia de Can Sucarrats, per on passava el camí del mateix nom.

I no podem deixar d'esmentar els camins que menaven des de la població a les diferents masies esparses pel territori: el camí de Can Serra, el de Can Feliu, el de Can Xercavins, etc, etc., així com els que les unien entre sí i que formaven una densa xarxa al nostre territori.

Camí de Can Xercavins a Can Feliu. Foto J. Vilalta






1 comentari: