Les petites fàbriques tèxtils del segle XX

Havíem parlat en un entrada anterior de les petites indústries i tallers familiars al Rubí d'ara fa 100 anys. Aquesta vegada oferirem unes pinzellades sobre les dedicades a la fabricació d'elements tèxtils al segle XX amb una plantilla que no superaria mai els 15 obrers.

Ja a principis del segle passat, constatem l'existència del teler a mà de Joan Bassas, al carrer de Sant Pere.

El 1927 aparegué el taller de Joan Debant, al carrer de la Riera, 2-4 (al costat de l'actual bar On K'dem?), que el 1932-1933 tenia només dos obrers. Feia gèneres de punt en seda, llana i cotó.

Lloc on s'ubicava el taller d'en Debant

Des de 1930 comptem amb la fabriqueta de Josep Bartra, al carrer de Víctor Balaguer, amb 14 treballadors, que elaborava betes de cotó. I el 1931 sorgí la de cal Gaspà, a Ca n'Alzamora, també amb 14 obrers, dedicada a la producció de teixits de cotó i seda artificial. Aquesta, al contrari que els altres tallers tèxtils, a poc a poc va anar engrandint-se fins a ser una de les fàbriques més importants a mitjan segle passat.

Durant els 50 es varen anar obrint més fabriquetes (que tenien d'1 a 3 telers): les d'Agustí Montasell, Josep Nachs, Josep Viladiu, Isidre Forés, Màrius Bernet, Ramon Vilaró, Pere i Francesc Comellas (aquesta a l'Escardívol, Jaume Ametller, Jaume Janer, etc. I cap al 1958 ja tenim els tallers de Jordi Vilaró, Ramon Simó, Salvador Sabartés, Josep Marcet o Joan Garsaball.

A principis dels 60, època de gran esplendor de la indústria rubinenca, varen augmentar en nombre els tallers que disposaven de 2 a 3 telers i amb maquinària auxiliar), però la rierada del 1962 va fer que els de Pere i Francesc Comellas i Jaume Janer desapareguessin i que els de Joan Debant, Isidre Forés, Agustí Montasell i Màrius Bernet patissin greus desperfectes a causa de les inundacions.

Lloc on d'ubicava el taller de Pere Comellas. Foto B. Cucurull.

A més, a partir dels anys 60, la indústria tèxtil començà a experimentar una creixent davallada en detriment del metall. Aparegueren noves instal·lacions, moltes de fabricants de fora de Rubí, que s'instal·larien als anys 70 en els nous polígons idustrials. El peix gran es menja el petit i aquesta és una màxima molt present en l'economia. Molts petits tallers varen entrar en decadència i plegaren. El cop de gràcia fou la gran crisi de principis dels 80.

Com a dades il·lustratives de la davallada del sector tèxtil, hem de dir que el 1964 hi havia 42 empreses dedicades a la fabricació de roba a Rubí, que era el nombre més gran, i que empleaven 1.646 persones. Les dedicades al sector del metall eren només 25, però ja comptaven amb 2.422 treballadors/es. A poc a poc, el nombre de fàbriques metal·lúrgiques va anar augmentant, de tal manera que el 1975 tenim a Rubí 172 empreses d'aquest sector amb 5.877 obrers i obreres, mentre que les tèxtils havien pujat en nombre a 62, però amb només 1.611 obrers.

Avui en dia ja no queda quasi res d'aquells petits tallers familiars o amb pocs treballadors i treballadores. El món s'ha fet gran i el pastís cada vegada es reparteix més entre uns pocs. El sector serveis ha anat augmentant, però cal dir que Rubí encara és una ciutat eminentment industrial.