dilluns, 14 d’octubre de 2019

El Rubí dels feliços anys 20: cultura i distraccions

Com es distreien els rubinencs i rubinenques de fa 90 anys? En aquell temps no existia el volum d'opcions de d'entreteniment de l'actualitat, però això no vol dir que s'avorrissin, òbviament.

Sardanes organitzades per la Joventut Nacionalista, 1920. Foto L'Abans

A més de les festivitats tradicionals lligades a la religió catòlica (Sant Joan, amb les fogueres als carrers i places), Sant Pere (amb tres dies de festes, de les quals parlarem una mica més avall), els aplecs de primavera i tardor de Sant Muç (encara que ja no es feien les processons dels "xatos") o fins i tot els Tres Tombs, organitzada per la Societat de Sant Antoni Abat per honrar aquest sant protector dels traginers i carreters, es podria dir que el gruix de les activitats girava en torn a les diverses entitats que podríem anomenar "político-recreatives" que existien a la vila en aquells anys. Les esmentem tot seguit:

- El Centre Democràtic Republicà (el "Casino"), d'ideologia d'esquerres, tenia el seu cafè i el seu teatre (hi estava vinculada l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol), la seva agrupació coral ("Los Obreros Rubinenses"), i s'hi organitzaven balls els diumenges a la tarda. El seu òrgan d'expressió escrita era el setmanari La Lluita.



El Centre Democràtic Republicà als anys 30.

- El Teatre Cinema Domènech era políticament neutral i era, en aquells temps, l'únic lloc de Rubí on hi havia una pantalla de cinema, on s'hi feien projeccions de pel·lícules les tardes dels diumenges. El local feia servir el cafè de la Cooperativa La Rubinense, al qual s'accedia per una porta interior.

El Teatre Cinema Domènech. Foto Arxiu Salvador Casanovas

- El Casal Popular, creat en aquests anys 20 per l'inefable Dr. Josep Guardiet, comptava amb nombroses seccions: la Schola Cantorum, l'Esbart Dansaire de Rubí (a partir de 1923), el concurs de pessebres (des de 1919), un grup de teatre des de 1921 i el Foment de la Sardana. El 1924, a les seves sales, s'instal·laria el Museu de Rubí. L'entitat, vinculada a la parròquia de Sant Pere, es consolidà definitivament a partir de 1927 i encara segueix activa a l'actualitat. La seva publicació, abans de la guerra civil, era Endavant, que tenia un caire catòlic i catalanista.

L'Esbart Dansaire de Rubí als anys 20.

- La Joventut Nacionalista (els "Catalanistes") va construir el 1920 un nou local al carrer de Cabrinetty (actualment, de Pere Esmendia), on ara es troba justament el Casal Popular. Editaren el setmanari Saba Nova i crearen entitats com els Amics de la Sardana, un grup de teatre anomenat "Sang Nova", l'Orfeó de Rubí i l'associació Joventut Cinema. L'activitat, però, més important era la Festa de la Primavera, i també organitzaven cursos de català i de sardanes. En època de la dictadura de Primo de Rivera van haver de canviar el seu nom pel de "Centro Excursionista de Rubí".

L'Orfeó de Rubí

- Finalment, a la Cambra Agrícola Oficial (actual "Casino Espanyol"), la "Càmara", que agrupava els sectors monàrquics i conservadors, s'hi feia teatre (però menys que al Centre Democràtic o al Domènech), a càrrec de l'Agrupació Artística de la Cambra Agrícola, que cessaria el 1926. També estava lligada a aquesta entitat, des del segle anterior, la societat coral claveriana "El Parnaso Rubinense".

La "Càmara", remodelada el 1928.

Pel que fa a la Festa Major hi havia tres dies de celebracions i activitats, que tenien lloc bàsicament a les entitats que hem esmentat abans, encara que també hi havia els envelats on tenien lloc els balls (per cert, en aquella època començava a estar de moda el "xarleston", com a gran novetat). Al Casal Popular, a la "Càmara", al "Casino", als "Catalanistes", al Teatre Domènech... s'hi feia teatre, amb actors de prestigi. Al segon dia es feia el Gran Ball de Gala, mentre que a la tercera i última jornada tenien lloc audicions de sardanes i ballets populars entre altres distraccions.  També es podia visitar alguna exposició de fotografies o quadres, especialment al Museu. La nit de l'últim dia, tal i com també es fa actualment, estava amenitzada pel castell de focs artificials, però no a l'Escardívol com avui en dia, sinó a l'esplanada de Can Cabanyes (ara ocupada per Les Torres), amb el cartell Feliz Fiesta Mayor.

I, per acabar aquesta entrada, passem a ressenyar altres distraccions dels rubinencs i rubinenques d'aquells anys, consistents en anar a passar el dia a alguna de la trentena de fonts que hi havia pel nostre terme (remarcable la del Bullidor) o, si eres un vailet, jugar a pilota al carrer (eren, per cert, fetes dels materials més curiosos). Les persones adultes llegien diaris com La Vanguardia, El Diluvio, El Mundo Deportivo (algunes d'aquestes capçaleres encara vigents a hores d'ara), i, si volies premsa en català, tenies La Publicitat, La Veu de Catalunya, o Xut! (aquest últim, per als aficionats al futbol). A part, estaven les publicacions de Rubí que ja hem esmentat abans.

El concorregut bar de la Font del Bullidor, a principis del segle passat.

I ja que parlem de futbol, hem de dir que anar a gaudir dels partits del Rubí Football Club al camp del Cairot (fins el 1927) era una de les altres maneres de divertir-se dels rubinencs dels anys 20.

El Football Club Rubí el 1918, al camp del Cairot

Cal dir, pel que fa a costums de l'època, que els diumenges, les noies, a part d'anar a missa com feia bona part dels rubinencs (encara que n'hi havia bastants d'anticlericals), es quedaven a casa pels matins per ajudar les mares a fer la neteja de la llar (ens ho explica en Sapés en el seu volum El Rubí d'ara fa cinquanta, seixanta anys...), i després preparaven el suculent dinar dominical, basat moltes vegades en arrós i rostit a la cassola. La tarda, en canvi, era el temps per anar al cinema o al ball.

Com hem dit, no s'avorrien, no!


1 comentari: