Aquí parlarem d'un aspecte més concret, referent als mamífers extingits que es passejaven pel Rubí d'ara fa entre 20 i 15 milions d'anys aproximadament, concretament del Miocè inferior, que és l'etapa de la qual més fòssils han aparegut al nostre terme.
Segons ens explica en Jordi Simó, el clima que hi havia en aquells temps era més càlid i humit que l'actual, i hi abundaven praderes, boscos i aiguamolls.
Tot seguit, classificarem els diversos fòssils de mamífers trobats a Rubí per ordres.
Proboscidis
A aquest ordre taxonòmic pertanyen els actuals elefants. Al jaciment de Can Pi de Vilaroc han aparegut restes de Gomphoterium angustidens (també anomenat Trilophodon angustidens), una mena de mastodont originari d'Àfrica. Podien mesurar fins a 3 metres d'alçada fins a la seva creu.
 |
| Gomphoterium angustidens. Font: pinterest.es |
Perissodàctils
Tenen un nombre de dits imparell i el del mig és més gran que els altres. Són d'alimentació hervíbora. A aquest ordre pertanyen els èquids (cavalls, ases...), els rinoceròtids, els tapírids... Pel que fa a Rubí, a Can Calopa ha aparegut restes d'Anchiterium aurelianense, una mena de cavallet petit com un gos.
 |
| Anchitherium aureliansense. Il·lustració de Roman Ievseiev. |
Pel que fa a rinoceronts, en aquesta època sembla que encara no tenien les característiques banyes. També del jaciment de Can Calopa comptem amb l'espècie Brachypotherium aurelianense, que era de petites dimensions i de costums amfíbies, semblant a un hipopòtam.
 |
| Brachypotherium. Font: memim.com |
El 1887, també als estrats de Can Calopa, aparegué una mandíbula i restes de costelles d'un exemplar d'Aceratherium (un altre rinoceront sense banyes, però amb dents incisives molt grans, per poder tallar plantes).
 |
| Aceratherium. Font: Wikipedia. |
Artiodàctils
A diferència dels perissodàctils, aquests mamífers presenten un nombre parell de dits. També són hervíbors. Estem parlant d'animals com vaques, cérvols o porcs.
Entre els fòssils del terme de Rubí, hem de fer esment d'un petit artiodàctil semblant a una llebre o conill, el Cainotherium miocenicum, les restes del qual han sorgit a Can Calopa, l'Infern, Can Pi de Vialorc i el Fallol.
 |
| Cainotherium. Font: prehistorico.fandom.com |
No podem deixar d'esmentar tampoc una mena de porquet (de la família dels suids), els fòssils del qual han aparegut a Can Calopa. Ens referim a Aureliachoerus.
 |
| Aureliachoerus. Font: faluns-loire.pagesperso-orange.fr |
A Rubí també tenim constància de cèrvols prehistòrics: Amphitragulus boulangeri, Logomeryx sp i Procervulus dichotomus (aquest amb unes petites banyetes), tots a Can Calopa.
 |
| Procervulus dichotomus. Font: pinterest.es |
Mengen carn i disposen d'una dentadura apropiada per tallar-la. Dins d'aquest ordre destaquem, pel que fa a la família dels mustèlids (actualment ens referim a toixons, les musteles, les fures o les martes entre d'altres), uns fòssils apareguts al terme de Rubí pertanyents a l'espècie Ischyrictis zibethoides (Can Pi de Vilaroc) i Stromeriella franconica (Can Calopa). També de Can Calopa tenim constància de la troballa de restes d'un carnívor semblant a l'actual geneta.
Altres fòssils de mamífers carnívors trobats a Rubí, també al fructífer jaciment de Can Calopa, pertanyen al gènere Felis (del qual formen part els gats, els lleons, els tigres...).
Lagomorfs
Tenen dos parells d'incisius a cada mandíbula recoberts d'una capa d'esmalt. Parlem de llebres i conills pel que fa a animals actuals.
A Rubí hem de destacar la troballa de restes de les espècies Lagopsis peñai i Prolagus vasconiensis als jaciments de Can Calopa i de Can Pi de Vilaroc.
Rosegadors
Són petits mamífers de potes curtes i incisius llargs dels quals només els superiors estan recoberts d'esmalt. Ens referim actualment a rates, ratolins, esquirols... A Rubí tenim constància de la troballa de l'espècie fòssil Heteroxerus rubricati, una mena d'esquirol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada