dimarts, 17 de juliol de 2018

Comellas, entre el franquisme i la democràcia municipal

Fa uns dies ens va deixar una persona clau en la història de la ciutat. Pere Comellas Rosés, nascut el 1923 a la masia de Can Cabanyes, és qui va protagonitzar l'interregne entre els mandats municipals franquistes i els democràtics a Rubí. Ens trobem en aquella època en què a l'estat espanyol, un cop mort Franco i celebrades les eleccions generals de 1977, es podia considerar "democràtic", però que convivia amb els ajuntaments encara franquistes, ja que les primeres eleccions municipals no es varen celebrar fins el 1979. Doncs bé, a Rubí aquest govern de transició va ser encapçalat per Comellas.

Pere Comellas. Fons Marroyo

Pere Comelles pertanyia a la família de masovers de Can Cabanyes, la qual cuidà de la casa pairal (possessió dels Llobateras) des de 1887 a 1974, en què s'enderrocà per donar pas a "Las Torres".

De tarannà conservador, però desvinculat totalment de les organitzacions franquistes pures i dures (si exceptuem el seu càrrec de president de la "Hermandad de Labradores", vinculada a la Central Nacional-Sindicalista), va ser regidor durant els mandats dels alcaldes Fortino i Rufé (els anomenats "catalanistes" pel poble). De fet, segons una entrevista que l'historiador local Jaume Parras li va fer el 2015, va ser regidor a contracor, sense ell voler-ho, ja que la política no era el seu objectiu vital en un principi. A més del seu càrrec a la "Hermandad", hem de dir que participà activament en juntes directives d'entitats com el Celler Cooperatiu (del qual va arribar a ser president durant un temps), el Casino Espanyol o la Societat de Sant Antoni Abat.

Comellas, a l'esquerra, amb la bandera de Sant Antoni Abat

Amb Manuel Murillo, l'últim alcalde franquista (i aquest, això sí, gens "catalanista"), fou tinent d'alcalde, més per amor a la vila que per conviccions polítiques. A més, Murillo, quan va dimitir, va anunciar que el seu successor seria Comellas, cosa que evidencia que no hi havia males relacions amb ell.

El nou ajuntament, en l'escut del qual fins al 31 de gener de 1978 encara figurava l'aliga franquista, però que també va saludar l'arribada del president Josep Tarradellas, va haver de gestionar la transició entre dictadura i democràcia a nivell municipal. Tot eren problemes: es produiren moltes dimissions i absències de regidors als plens, incapaços de poder solucionar las sotuacions derivades de la manca de places escolars (calia construir nous centres), de la conflictivitat laboral (tancament d'empreses, vagues, manifestacions...), de les demandes de llibertat política (com el cas Scala, que podria ser tema d'alguna altra entrada al blog), etc. I és que Rubí havia crescut excessivament i a més el país estava immers en una greu crisi econòmica.

Manifestació pel cas Scala. Font: "El Bullidor"

Des de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 es va crear un organisme peculiar: la Comissió Municipal de Partits Polítics, que vetllava per la transició al règim democràtic i criticava constantment l'actuació de l'ajuntament, que, per altra banda no tenia recursos per poder tirar endavant i solucionar els problemes de la vila.

No obstant, cal dir que algunes coses es van fer: es va inaugurar l'"Hogar del Pensionista" (l'actual Casal de la Gent Gran), es revitalitzaren les festes del carrer de Sant Jaume, es va obrir un nou ambulatori al carrer de Pitàgoras, així com l'església de Santa Maria a Les Torres...

Quant a premsa local, al costat de la incombustible Rubricata, que des de 1949 era l'organ del "Movimiento" a nivell local, però que ara va anar adaptant-se als nous temps, sorgiren revistes més protestatàries i crítiques com El Bullidor (ja des de gener de 1977, encara en època de Murillo) i Endavant, que es feren ressó dels problemes de Rubí.

Un número de la publicació Endavant

Finalment varen tenir lloc les esperades eleccions municipals el 1979, que foren guanyades pel PSUC i tingueren com a resultat el nomenament de Miquel Llugany com a nou batlle. En un obrir i tancar d'ulls, sense cap cerimonial, l'alcaldia va passar de Comellas a un jove arquitecte de 26 anys compromès a portar Rubí per una via democràtica d'esquerres. Una nova etapa es va obrir per a la població.

Miquel Llugany el 1993. Foto David Segura.

Cap comentari:

Publica un comentari