dissabte, 15 d’agost de 2015

Les entranyables botigues del Rubí d'abans, un patrimoni que cal conservar


Un aspecte del patrimoni cultural de Rubí que sempre s'ha deixat una mica de banda, però que gaudeix d'un gran interès per part de la gent que viu a la ciutat és de les velles botigues i establiments comercials que encara romanen en actiu i que conserven l'estructura bàsica de l'època en què varen obrir per primera vegada.

Si bé tenim coneixement de l'existència ja al segle XVI del mercat municipal i dels primers establiments comunals que oferien els seus serveis a Rubí, no és fins al segle XIX que es va donar permís per obrir botigues i altres locals per part d'agents privats. I així va nèixer la figura del "botiguer", tan arrelada al món cultural i social de casa nostra.

Hem de dir que a Rubí, després del carrer de Xercavins, fou a partir de 1879 (quan es va eixamplar) l'actual carrer de Maximí Fornés (antic carrer de San Buenaventura) la principal artèria comercial del poble, on es situaven les botigues més importants.

Bar Pàmpol, des de 1890. Foto Jordi Vilalta

De les primeres botigues, bars i tallers de Rubí, com el forn de cal Lleonart (carrer de la Creu), establert el 1820, o la farmàcia de cal Morros (al passeig de Francesc Macià, on ara hi ha les finques Vallhonrat), de 1846,  no queda res; només uns apunts a les publicacions dels estudiosos locals i certs records de la gent de Rubí més gran.

Impremta Casanovas. Foto Jordi Vilalta

Altres botigues com la pastisseria de can Morgades, de 1878, que molts vam conèixer en la nostra infància i adolescència, varen desaparèixer, malgrat el seu interès patrimonial, tancaren per sempre per donar lloc a altres negocis. Algunes altres han tancat, però es conserva l'edifici i algun element d'interès, com el forn Presas (fundat el 1881), amb una bonica reixa de ferro forjat amb aquest any, o la botiga de roba de cal Marxant Gras, al carrer de Maximí Fornés, amb elements modernistes. I també es dóna el cas de conservació de l'estructura bàsica, però amb funcions totalment diferents: l'exemple que ens ve al cap és el cal Fideuer (des de 1844), que ara allotja el bar Manantial, a la cantonada entre el carrer de Sant Cugat i l'avinguda de Barcelona.

Farmàcia Parrilla, Foto Jordi Vilalta

No obstant, hem de dir que encara resten dempeus i en funcionament força actiu alguns establiments ben entranyables i que sonserven l'estructura original de "botigues" o bars de poble. Cal destacar al nostre Rubí la farmàcia Parrilla (abans Feixas), al carrer de Xercavins, fundada el 1820, però renovada en estil modernista el 1920; el bar Pàmpol, creat el 1890, i la impremta Casanovas, fundada el 1906.

Forn Presas, des de 1881. Foto Jordi Vilalta

Què caldria fer perquè aquests establiments, que per a nosaltres són elements del nostre patrimoni cultural quotidià, no desapareixessin, al menys pel que fa a la seva estructura arquitectònica? Creiem que aquí té un paper fonamental l'administració pública, no només els agents privats, quant a una possible línia de subvencions que mirin a preservar aquests establiments.




Cap comentari:

Publica un comentari