diumenge, 9 d’agost de 2015


La mort de l'ermita de Sant Genís

Estem assistin, a poc a poc, i de manera inexorable, a la desaparició d'un dels elements del nostre patrimoni cultural: l'ermita de Sant Genís.

Està situada a la part occidental del nostre terme, entre el camí d'Ullastrell i el de ximelis, en direcció a la masia de Can Serrafossà, i al costat de les runes de l'antic castell de Rubí.

L'ermita els anys 40. Foto Arxiu Gavin.

Possiblement fou construïda, al segle XI, sobre les restes d'algun assentament d'origen romà (se n'han tobat vestigis d'aquesta època a les immediacions). Un document del 1079-1080 ens informa que Ramon, fill de Senuofred (senyor del castell de Rubí), va deixar a l'ermita, que era la capella castral de la fortalesa situada al seu costat, tres mancusos d'or com a testament. Als segles successius, molts prohoms de Rubí van deixar diners i terres a l'esglesiola com a última voluntat.

Any 2003. Foto Jordi Vilalta

El 1585 es va fer un retaule, del qual, al Museu de Rubí conservem una taula amb l'escena de la Circumcissió del Senyor.

També sabem que al segle XVIII l'ermita teni una campana i en fotos antiques podem veure com encara quedaven restes d'un petit campanar de cadireta.

Any 2010. www,poblesdecatalunya.cat

L'ermita estava dedicada en un principi a Sant Genís Escrivà, però els goigs o himnes religiosos que s'hi cantaven també feien esment de Sant Genís Comediant, com ens diu l'historiador local Eduard Puigventós.

 Any 2011. jessicadayannaruth.blogspot.com.es

La història de l'ermita ha estat accidentada. A la guerra del Francès, les tropes invasores van robar la campana. A la guerra civil del 1936-1939 va ser cremada i a partir d'aleshores la situació ha anat deteriorant-se cada vegada més.  Els anys 50 i 60 es va ensorrar la teulada, i a finals dels 60 es va trasllada la porta d'arc de mig punt, a la rectoria de Sant Pere de Rubí, on ara forma part de la seva porta d'accés. Amb la mort de Francesc Mitjans, de la desapareguda masia de Can Casanovas, situada al nord de l'església, a finals del segle passat, ja ningú se'n feu càrrec, Fins i tot, a principis d'aquest segle XXI, hi havia la idea d'urbanitzar la zona adjacent amb edificis de pisos de protecció oficial,

Any 2013. Foto Jordi Vilalta

Als últims anys ha anat caient el poc que quedava, com podeu veure a la seqüència de fotografies que acompanya aquesta entrada. El novembre de 2012 es va ensorrar una de les tres parets que rerstaven (la que tenia un contrafort), i aquest any, ja només queda dempeus part de la paret est, mig coberta per la vegetació.

Any 2015. Foto Jordi Vilalta

Un exemple de desídia envers el patrimoni local, per part dels agents públics i privats.


Cap comentari:

Publica un comentari