En aquesta entrada analitzarem de manera resumida els esdeveniments que varen tenir lloc a Rubí entre el 20 d'octubre de 1936, un cop dissoltes les Milícies Antifeixistes, i el 25 de febrer de 1937, quan la CNT (Confederació Nacional del Treball) va prendre el relleu de la política municipal en substitució del consell municipal presidit per Pere Aguilera des de feia un any.
Foren anys de molta intensitat, marcats per la guerra i per les discrepàncies entre ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), per una banda, i la CNT i el POUM (Partit Obre d'Unificació Marxista) per l'altre cantó, cosa que, com veurem, provocaria la crisi de febrer de 1937.
El republicanisme feia dècades que era l'opció majoritària entre l'electorat rubinenc. Des del 1931 la candidatura del Centre Democràtic Republicà, adherit a ERC, ostentava el poder municipal amb Pere Aguilera, el principal representant d'aquest sector, que havia estat regidor des de 1931 i alcalde des de 1934 (llevat del període comprés entre octubre del 1934 i febrer de 1936), mentre que la CNT era el sindicat amb més afiliats.
 |
| Centre Democràtic Republicà el 1928. Detall d'una foto cedida per Joan Mumany al GCMR |
Els primers mesos de la guerra, el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per diversos partits d'esquerra i extrema esquerra, dominà de facto la política local, però el 9 d'octubre de 1936 un decret de la Generalitat de Catalunya va ordenar la seva dissolució i la formació de nous consells municipals (nom que rebien els ajuntaments a la guerra). A Rubí, doncs, el 20 d'octubre es va constituir un nou govern, d'acord amb les directives establertes per la Generalitat, on s'integraren les formacions que havien composat les Milícies Antifeixistes, a part d'altres partits com ACR (Acció Catalana Republicana, de caire catalanista) i el Sindicat Agrícola.
Aquest ajuntament el formaren 6 regidors d'ERC (Pere Aguilera, Tomàs Coll, Joan Marcet, Ramon Pujol, Miquel Segura i Antoni Vilardell) 6 de la CNT (la vinculada al Sindicat Únic) (Ramon Solsona, Miquel Campderrós, Domènech Paloma, Joaquim Mariné, Pere Rosell i Joan Gaju), 2 del POUM (Elisi Pujol i Jaume Martí), 2 del Sindicat Agrícola (Joan Jansà i Simeó Calaf) i 2 d'ACR (Joan Rossinyol i Francesc Úrsul). El president de la corporació, com hem apuntat abans, era Pere Aguilera, d'ERC. La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va renunciar als seus dos regidors i els seus llocs foren adjudicats a Acció Catalana.
 |
| Pere Aguilera, de jove. Detall d'una foto de l'Arxiu Roset |
Els càrrecs varen quedar distribuïts de la següent manera:
- Alcalde: Pere Aguilera (ERC);
- Hisenda i Governació: Pere Aguilera i Ramon Solsona (CNT);
- Seguretat i defensa interior: Elisi Pujol (POUM) i Miquel Campderrós (CNT);
- Economia: Domènech Paloma (CNT) i Tomàs Coll (ERC);
- Proveïments: Joaquim Mariné (CNT) i Joan Marcet (ERC);
- Indústria: Ramon Pujol (ERC) i Pere Rosell (CNT);
- Treballs i obres públiques: Joan Gaju (CNT) i Jaume Marí (POUM);
- Agricultura: Joan Jansà i Simeò Calaf (ambdós del Sindicat Agrícola);
- Cultura: Miquel Segura (ERC) i Joan Rossinyol (ACR);
- Sanitat i assistència social: Francesc Úrsul (ACR) i Antoni Vilardell (ERC).
L'hegemonia social i política del nou consistori estava en mans de la CNT i el POUM (8 representants en total), malgrat que l'alcalde fos Pere Aguilera, d'ERC i aquest partit comptés amb 6 regidors.
El 12 de novembre de 1936 es van aprovar els estatuts de funcionament d'aquest nou consell municipal.
Quant a accions de govern esmentarem:
- l'aprovació s'un nou segell en el qual figuraven les quatre barres catalanes i la falç i el martell amb un robí en mig amb la lletra R.
 |
| Nou segell de l'Ajuntament de Rubí. Extret del llibre Rubí a l'Abast |
- la municipalització de les farmàcies el desembre del 1936;
- la creació de la Cooperativa General de Consum i Distribució el 4 de gener de 1937 i la transformació i ampliacíó de la Cooperativa "La Rubinenca".
 |
| Cooperativa "La Rubinenca" a la guerra civil. Foto: autoria desconeguda Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Cooperativa La Rubinenca) |
- la unificació de les cinc entitats de socors mutus existents ("La Igualtat Rubinenca", "Sant Roc i Sant Pere", "La Fraternitat Rubinenca", "La Unió Familiar" i "Nostra Senyora dels Dolors") en una sola: la Unió Mutual Rubinenca;
- la reconstitució del patronat del Museu-Biblioteca de Rubí i intent de condicionar el castell com a nou museu.
- quant a matèria educativa, hem d'esmentar la creació d'una Escola d'Arts el 1937 i el seguiment de les obres de l'Escola Nova Unificada que havia d'aixecar-se al mateix lloc on ara es troba el col·legi dels Maristes i que no es va poder portar a terme a causa de problemes econòmics;
 |
| El grup escolar durant la seva construcció, 1937. Fot: autoria desconeguda. Arxiu Municipal de Rubí. |
- i la més important, l'ajuda als combatents al front i el compliment de les necessitats derivades del conflicte bèl·lic: a aquest respecte s'establí que els obrers de Rubí podien aportar voluntàriament el 10% del seu sou a l'Ajuntament per atendre les despeses d'organització de les milícies, com també podien fer altres entitats; a principis de novembre de 1936 es va organitzar un viatge al front per tal d'aportar tot allò que s'havia recollit a la campanya; les Escoles Ribas també van col·laborar confeccionant roba que aniria destinada als milicians del front.
 |
| Les nenes de les Escoles Ribas confeccionant roba per als milicians. Foto d'autoria desconeguda, cedida al GCMR per M. Escayol i C. Carrera |
També hem de ressenyar que a finals de novembre de 1936 uns 66 refugiats procedents de Madrid varen ser allotjats en cases particulars. La guerra condicionava gran part de la vida dels rubinencs i rubinenques i també de l'acció municipal
A partir de febrer de 1937 s'aguditzaren les tensions entre les forces polítiques que formaven el consell municipal. Existien de fet dos grans sectors: els alineats amb el govern de la Generalitat i de l'Estat espanyol, bàsicament els regidors d'ERC, que preconitzaven que els esforços s'havien de concentrar en guanyar la guerra, i els partidaris de la revolució social per als quals la guerra era només una part d'aquest procés de transformació, i que eren la CNT i el POUM. El 4 de febrer varen dimitir els regidors del POUM i el 8 de febrer els d'ERC, forçats per les circumstàncies. A part dels problemes ideològics de fons tampoc hi havia acord en com organitzar l'economia municipal. Des de l'inici de la guerra l'Ajuntament havia ampliat molt les seves funcions i pagava moltes factures de les col·lectives, ja que amb la revolució aquestes tenien molt poca feina. A més, la modesta economia municipal es trobava en una situació difícil. L'alcalde Aguilera va denunciar-ho i, no veient possible un acord amb els altres sectors, va proposar a l'altre grup majoritari, la CNT, que assumís l'alcaldia, i tot seguit marxà al front.
El dia 25 de febrer, doncs, es va constituir un nou Ajuntament amb majoria de regidors de la CNT i que seria presidit per Joaquim Mariné.
Text de Jordi Vilalta i Ramon Batalla
Bibliografia
- Autors diversos, 1994: Rubí a l'abast. Ciències socials, Ajuntament de Rubí.
- Garcia, L., 1989: "Què passà a Rubí, durant la guerra?", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 32, març de 1989, p. 43-47.
- Gardenyes, J., 2014: Joaquim Aragonès. de Rubí a Mauthausen, Llibres a Mida, Mataró.
- Moro, A., i Rialp, A., 1989: "Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí, 1936-39", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, març de 1989, p. 49-60.
- Parras, J., 2009: "Les forces polítiques de Rubí durant la guerra civil de 1936-1939", Butlletí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 53, p. 31-38.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada