La CNT i els anarquistes al Rubí de la primera meitat del segle passat

El moviment anarquista, crític amb tota forma de jerarquia tradicional i defensor de la plena llibertat dels individus, va sorgir al segle XIX a Europa i va tenir aviat forta implantació a països com Espanya i Itàlia.

Aquí parlarem de l'anarquisme a Rubí durant la primera meitat del segle passat. Però cal dir, abans de tot, que aquest corrent polític, al nostre país, no va ser tan popular com el republicanisme d'esquerres, amb el partit estrella d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el més votat sempre a la República.

Cotxes de la CNT-FAI a l'actual plaça de Catalunya durant la guerra civil

A Rubí hi havia, no obstant, un nucli d'anarquistes, els qual, com tots els presents a l'estat espanyol, estava vinculat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat de vocació anarcosindicalista nascut el 1910. Cal dir que durant la dictadura de Primo de Rivera a la nostra vila es va clausurar el Sindicat Únic, vinculat a la CNT.

Als anys 30 el moviment anarquista es va anar radicalitzant, després que el 1927 es creès la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i que aquesta passés a controlar els òrgans de govern del sindicat anarcosindicalista. A més, molts membres de la CNT durant la República i la guerra també ho eren de la FAI.

La CNT va anar creixent durant els anys 30 en nombre d'afiliats i a Rubí, durant la II República era el sindicat majoritari, amb el 30 % dels treballadors de la població adherits. No obstant, el partit més votat i amb més implantació entre el poble era ERC, a l'igual que passava a la major part de Catalunya.

La guerra civil fou el gran moment d'expansió d'aquesta força sindical i també política. El president Lluís Companys, poc desprès d'esclatar el conflicte, el 1936, va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb un gran predomini d'anarquistes i anarcosindicalistes, entre altres elements procedents de diversos partits d'esquerra. A Rubí, el comitè local comptava amb una majoria de membres de la CNT i de la FAI, però també hi havia gent procedent de la POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista, d'inspiració trotskista), ERC, el PSU-JSU, la Unió de Rabassaires, etc. També es va crear el Front de la Joventut Revolucionària, amb les joventuts de la FAI i del POUM.

Bandera del PSU de Rubí, adherit al Comitè de Milícies

A Rubí, doncs, hi va haver sempre rossaments i divergències entre ERC, que controlà l'alcaldia la major part de la República i la guerra, i les forces més esquerranes que composaven la CNT i el POUM. En determinats moments de la guerra la CNT va assolir el poder municipal, com en alguns mesos de 1937, amb l'alcalde cenetista Joaquim Mariné, o bé l'abril de 1938, amb Joan Roba, que presidiria l'Ajuntament de Rubí fins al final de la guerra. Largo Caballero, que en aquella època era president del govern de la República, va qualificar Rubí com a "feudo de la FAI". De fet, es calcula que els afiliats al sindicat anarcosindicalista eren a la nostra població uns 2.000.

També tenim constància que una columna de membres de les Joventuts Llibertàries, d'ideologia anarquista, i independents en certa mesura dels òrgans de govern de la CNT i de la FAI (encara que vinculades a la segona durant un temps), van ser dels primers que van marxar a combatre al front.

Control d'entrada a Rubí del Comitè de Milícies. Foto S. Grau. Arxiu Roset.

Com és obvi, amb la victòria del general Franco, tot aquest moviment anarquista, a l'igual que la resta de forces polítiques no adictes al nou règim, foren durament anorreades.

Com a elements patrimonials de la presència anarquista a Rubí comptem amb el local de la plaça d'Anselm Clavé, que en època de la guerra era el local de la CNT (ara dels seus successors de la CGT) i de les banderes de les milícies antifeixistes que es conserven al Museu de Rubí. I no podem oblidar les publicacions de l'època com "Combat", òrgan d'expressió de les milícies, així com material fotogràfic de l'Arxiu Roset, amb fotos fetes per Santiago Grau Carol.

Local de la CNT, ara CGT, el 2009