Els ponts de la via del tren

El 1917, un any abans d'inagurar-se l'estació del tren elèctric de Rubí, els enginyers de la Canadenca (Barcelona Traction Light & Power), l'empresa de Frank Pearson que planificà les obres de construcció de la línia de ferrocarril, hagueren d'encetar la tasca de construir una sèrie de ponts que sostinguessin la via. En aquesta entrada no farem, doncs referència als que passaven per sobre la via (com el de can Cabanyes i el de Sant Muç), sinó els que formaven part de la mateixa infrastructura ferroviària.

El  pont més important fou el que travessava la riera immediatament després que el convoi sortís de l'estació per anar a Terrassa. Es va construir a la segona meitat del 1919 i el tren arribaria a aquella important ciutat industrial el desembre del mateix any. Després, fins a Terrassa, la via sempre vorejà el curs d'aigua per la seva banda dreta (és a dir, a l'oest).

Meritxell Torné, a l'obra L'Abans, ens explica una curiosa anècdota referent a la construcció d'aquesta infrastructura:

"Mentre els enginyers n'iniciaven les obres, una tarda, uns pagesos de Rubí van advertir als responsables de l'obra que l'estructura del pont era tan dèbil que quan le aigües de la riera pugessin de nivell, un dia de pluja, s'endurien el pont riera avall. Els enginyers no van fer cas d'aquells comentaris, però vet aquí que aquella mateixa nit un aiguat a la capçalera de Sant Llorenç va fer baixar un volum d'aigua que va destruir els incipients pilastres del pont. Fou llavors quan es va decidir fer una nova construcció tan sòlida, que el pont de la via va ser l'únic pont que va resistir la força de l'aigua de la tràgica rierada de 1962".

Foto Bohigas

Efectivament, els enginyers van prendre'n bona nota i el pont va ser construït de manera obliqua al curs de la riera per oferir menys resistència en cas d'eventuals embats de les aigües, i a més, amb tres grans ulls per deixar passar les aigües i un de més petit per facilitar el pas de persones i carros per la llera de la banda esquerra del curs de la riera, com podeu veure a les fotos.

Aquest pont, que com hem apuntat, va resistir la rierada mercès a les mesures que es van prendre en la seva edificació, encara que segons ens comenta Joan Calaf, les aigües van aconseguir moure'l uns 30 cm, va ser desmantellat als anys 70. Un metre més al nord d'on era es va instal·lar un nou pont de formigó més funcional, però si es fixeu bé quan travesseu aquest pont per anar cap al carrer de la Perla, a l'altra banda de la riera, a mà esquerra, podreu veure les poques restes del vell pont de 1919 (foto de sota).

Restes del pont de 1919 al costat del pont nou. Google Maps.

A més d'aquest pont, els enginyers de la Canadenca en bastiren més, a fi de salvar els camins que connectaven els camps de conreu situats a l'oest de Rubí amb el seu centre. Es tracta, de sud a nord, del pont del camí de can Xercavins, el del camí de can Claverí, el de la carretereta que porta a can Bosch i can Feliu (davant del pont-aqüeducte de can Claverí), el de can Serra i el del torrent del Mut. El del camí de can Pòlit és molt més modern i possiblement substituí un de més antic.

Pont del camí de Can Xercavins. Foto J. Vilalta.

Un cop bastida tota aquesta infrastructura, els enginyers i els seus obrers continuaren treballant perquè la via pogués arribar fins a la ciutat de Terrassa, cosa que succeí el 1919, com hem dit. 

Pont del camí de Can Claverí. Foto J. Vilalta.

Els ponts antics del 1919 que encara resten a l'altra banda de la riera són un patrimoni que mereix ser conservat, encara que actualment molts presenten grafits.

Pont davant de la masia de Can Serra. Foto J. Vilalta