Al pati del castell i la seva part nord i oriental s'han trobat restes que assenyalen la presència humana potser des del s. VI aC. Així, al pati, durant el transcurs de diverses excavacions efectuades el 1986 i el 2009, han aparegut sitges o dipòsits per guardar cereals que després eren omplerts d'escombraries que precisament és allò que estudien els arqueòlegs. Doncs bé, dins una d'aquestes sitges, entre altres materials, es va trobar un fragment de ceràmica que data de 500 anys abans de Crist. A les altres sitges el material arqueològic tenia una cronologia situada entre els segles V i IV aC.
Portada del Butlletí GCMR núm. 33 |
A la part nord del castell, on ara es troba l'arborétum, el 1990 es van descobrir uns murs i dos pous, que són els més antics trobats a Catalunya. A un d'ells va aparèixer, entre altres peces arqueològiques, molta ceràmica àtica (és a dir, feta a Atenes), datada entre els anys 350 i 325 aC. L'estudi va ser publicat al Butlletí del GCMR núm. 33, de març de 1990.
Excavació del pou més antic de Catalunya, el 1990 |
El 2010 van tenir lloc noves excavacions l'arborètum, que van donar com a resultat l'aparició de restes dels segles IV i III aC. Concretament, a una sitja del s. III aC va aparèixer un esquelet sencer de bou que hi havien llançat els pobladors de la zona.
Crani de bou aparegut a una sitja de l'Arborètum |
Al camí de can Claverí, més al nord, Ramir de Masdeu, un estudiós aficionat de Terrassa, havia excavat a principis dels anys 70 una altra sitja, que es podria datar del segle IV aC, és a dir, de la mateixa època que la majoria de restes trobades al turó del castell.
Camí de can Claverí, on va aparèixer una sitja del s. IV aC |
I al carrer del Castell, en diverses intervencions arqueològiques, també han aparegut materials d'aquesta cronologia ibèrica del s. V al III aC, d'abans de l'arribada dels romans.
Excavacions de 2003 al carrer del Castell |
En època ja plenament romana el turó i les àrees adjacents tornen a ser ocupades. Una sitja al pati del castell va oferir restes del segle I i II dC, i també tenim material al Museu de Rubí procedent d'aquest lloc que és de la mateixa època (ceràmica fina romana de vernís vermell i una roda de molí). Així mateix, a la intervenció de l'arborètum del 2010 també s'hi trobaren restes com teules i ceràmica d'aquesta cronologia. Possiblement es va instal·lar a la mateixa zona un assentament rural romà on algun segle abans s'aixecava el petit poblat.
Roda de molí trobada a l'Arborètum, d'època romana. |
Podríem afirmar que en època ibèrica, a partir de finals del s. VI aC, hi hauria al turonet del castell un petit assentament amb sitges i dos pous, del qual no sabem la continuïtat, ja que la construcció de l'edifici del s. XIII podria haver destruït els estrats posteriors al segle IV aC. El lloc tornà a estar ocupat en època de l'imperi romà.
I fins al segle XIII, res de res....
La interprestació històrica del nostre més remot passat només pot treballar amb petits indicis i mai no podem afirmar res amb plena seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada