dimecres, 16 de novembre de 2016

La coral "La Lira Rubinense"



En època franquista, i més concretament als anys 40, es van crear a Rubí tres noves corals: "La Punxa", el 1945 i fins el 1949; la Coral Sant Pere (de 1945 a 1963), "La Lira Rubinense" (1946 fins a principis dels anys 60) i  la "Sociedad Coral Unión Rubinense", el 1949, que encara es manté avui en dia força activa, amb el nom de Coral Unió Rubinenca. S'afegiren a la única que encara romania: "El Parnaso Rubinense", que havia estat fundada el 1864 i que es desmembraria  el 1973.

En aquesta entrada ens detindrem una mica en "La Lira". El dia 6 de novembre de 1946 fou legalitzada a Rubí aquesta agrupació coral. La junta dels fundadors va ser instituïda amb l'acord de tots els assistents, que ompliren les golfes del bar “Gori”, local social de l'entitat recreativa. Fou designat com a president en Joan Raventós i Padrós. Padrinejaren l’estendard Hermínia Texidó i el seu germà Víctor i el dia 24 de juny de l'any 1948 es va fer l'estrena. Fou beneït pel reverend Dr. Brugal.

Benedicció de l'estendard de "La Lira". Foto família Prats/Arxiu Marroyo

L'any 1949 la llei va permetre instaurar la “Federación de Coros de Cataluña, Valencia y Baleares” i molts cantaires de la “Lira” i d'altres corals van fundar la “Sociedad Coral Unión Rubinense”.

La fissura que va ocasionar el pas de cantaires cap a la “Sociedad Coral Unión Rubinense” no va aturar l'embranzida d'alguns elements, com l'Antoni Parras i l'Agustí Pujol, que crearen “El Niu d'Art” i ampliaren la tasca de la “Lira” amb actuacions teatrals i fragments de sarsuela ja sota la direcció del mestre Josep Rusiñol. 

Estendard de La Lira Rubinense, al Museu de Rubí

Variats foren els èxits que va obtenir l'Agustí Pujol a l'estrena de la seva obra Un marquès per a la meva filla al “Teatro Cine  Domènech” de Rubí.

Amb l'esmentada creació d'”El Niu” el local de les golfes de cal Gori quedava petit i es procedí a la remodelació del local per tal d'encabir-hi les altres activitats.

La Lira amb el mestre Magí Ramèntol,1950. Arxiu Unió Coral Rubinenca


“La Lira” va haver d'adaptar els seus horaris per donar-hi cabuda a les seves activitats. Les nits dels dies feiners els assaigs eren per torns i es confeccionà un horari per a cada activitat, llevat de les vigílies de Pasqua, en què es donà preferència al cor.

Amb el mestre Rusiñol, que podeu veure a la part dreta. Arxiu Marroyo

Amb el lideratge de l'Antoni Parras es creà la Comissió Organitzadora Pro-Monument a Josep Anselm Clavé amb la participació de les corals de Rubí, com “El Parnaso Rubinense”, la Coral Sant Pere  i l'Unió Rubinenca. S'encarregà portar a terme l'obra a l'escultor rubinenc Miquel Gomita i fou inaugurada el 7 d'octubre de 1951. 

Monument a Clavé el dia de la seva inauguració, el 1951. Arxiu Marroyo

“La Lira”, emmalaltida per noves dissidències, malgrat haver deixat la seva petjada a l'àmbit coral i cultural de Rubí, es va dissoldre a principis dels anys 60.

Era l'hora que l'actual Coral Unió Rubinenca, després de l'extinció de la Coral Sant Pere, el 1963, prengués el relleu de la difusió del cant claverià a Rubí.

Per saber més coses de "La Lira Rubinense" podeu consultar el Butlletí 31 del GCMR-CER, de desembre de 1988, dedicat monogràficament a aquesta coral (amb textos de Pere Cornadó), i també, per conéixer la història de totes les corals claverianes de la ciutat, el nostre Butlletí 54, de maig de 2010 (redactat per Joan Sutrias i Jordi Vilalta). 


Cap comentari:

Publica un comentari