L'aigua sempre ha tingut una importància cabdal. Ja des de la Prehistòria els grups humans sempre han cercat els cursos aqüífers per poder instal·lar-s'hi. A la part nord de Rubí, a la zona de Sant Quirze i al sud del terme de Terrassa, tenim constatats jaciments com els del Pinar, Can Fonollet, Can Corbera, Ca n'Amat... datats molts d'ells del Paleolític inferior, és a dir, d'uns 300.000 a 100.000 anys d'antiguitat, i es troben situats a la vora de torrents i no lluny del curs de la riera, el gran eix vertebrador de la vida humana al nostre terme.
La riera de Rubí, novembre de 2016. |
L'aigua servia tant per al consum propi com per caçar els animals que s'apropaven a beure-la, així com per recollir els códols que després serien transformats en útils que servirien als nostres ancestres per caçar, esquarterar les bèsties capturades, o també com a armes.
Útils de pedra trobats a la zona del Pinar |
Si ens avancem a l'època dels ibers, a Rubí tenim constància de l'existència de dos pous (en vam parlar a l'entrada anterior) excavats a la part nord del castell, que daten del segle IV aC. Cal dir que Rubí gaudeix de molta aigua subterrània que durant molts segles, abans de la vinguda de l'aigua corrent, serà aprofitada. També aconseguien aigua de la riera, que deurien transportar al poblat mitjançant gerres o altre atuells. Cal tenir en compte que, per moltes activitats artesanals (forja, terrisseria...) l'aigua era molt necessària. Així, el forn iberoromà es troba molt prop del curs de la nostra riera.
Forn iberoromà de Can Fatjó |
Ja amb la inclusió de la nostra comunitat dins la cultura romana, hem de dir que la captació del líquid element es feia a través bàsicament de dipòsits que recollien l'aigua de la pluja (no es refiaven de l'aigua dels rius). També aprofitarien l'aigua de les fonts naturals, de les quals hi ha moltes a Rubí. Els pous seguirien sent un altre dispositiu per obtenir-la. Sembla ser que aquesta aigua, en determinades ocasions, es depurava. A Can Fatjó s'ha trobat un sistema de filtres consistent en filades d'àmfores plenes de sorra.
Les cases romanes tenien al seu pati un impluvium, una mena d'estany rectangular dissenyat per recollir l'aigua de la pluja que entrava a través del compluvium, una obertura central al sostre situada exactament a sobre de l'impluvium. No obstant, no s'han trobat al Rubí romà cases amb aquestes instal·lacions, encara que algunes vil·les o assentaments de l'època com Ca n'Oriol, molt possiblement les tinguessin.
Per distribuir l'aigua dins les cases i vil·les es feien servir canonades de plom (a la vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, a Castellbisbal, se n'han trobat) o argila. Prop de l'actual ferreteria Moreno, al Rubí nord, ha aparegut una canalització de pedres, que també es troba a altres assentaments.
Canalització apareguda prop de la ferreteria Moreno. |
L'aigua de la riera serviria per activitats artesanals o per regar determinats cultius. I també la dels torrents, al costat dels quals s'aixecaven les vil·les o assentaments rurals. No se sap exactament com es canalitzava l'aigua procedent de la riera de Rubí; potser, com pensa Francesc Margenat, es faria a través de recs com en època medieval.
Per evacuar l'aigua residual ja comptaven amb sistemes de clavegueres, però aquestes són més pròpies de les ciutats importants. Rubí era un petit enclau rural rodejat de vil·les, però això no treu que s'hagi trobat una bella font en forma de cap de lleó a la plaça del Dr. Guardiet, que pot estar datada al segle II dC.
Font en forma de cap de lleó. |
Pel que fa a altres troballes importants, al Rubí de l'etapa final de l'imperi romà s'ha trobat un complex termal al costat de l'església de sat Pere que necessitaria molta aigua per poder portar a terme les seves funcions. Aquestes termes, que pertanyien molt possiblement a una important vil·la romana, estan datades entre el segle III i el V, i potser captarien aigua d'alguna deu propera a la riera.
Termes romanes de la plaça del Dr. Guardiet |
Com veieu el tema de l'aprovisionament d'aigua al Rubí de la Preshistòria i de l'antiguitat és un tema que encara, i mai més ben dit, està a l'aigüera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada