Projectes per a un nou Museu: una llarga lluita de fa més de 30 anys

Des que l'antic Museu de Rubí va tancar les seves portes el 1982 i, un cop enderrocat l'edifici que allotjava els seus fons el 1988, el Grup de Col·laboradors i la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí han impulsat campanyes i projectes per poder reobrir i posar en marxa de nou aquesta institució nascuda el 1924.

El 1991, el Grup va presentar l'"Informe Pro-Museu de Rubí", redactat per ell i supervisat per la Fundació. Hi havia tres peticions: allotjar el Museu al castell de manera provisional mentre no es trobés un magatzem adequat; cercar un terreny per construir un nou museu o bé adaptar algun edifici preexistent, i, finalment, un pressupost anual fix i adaptable a les circumstàncies. L'Ajuntament aportaria els mitjans financers i el local; la Fundació conservaria la titularitat del material museístic, i el Grup de Col·laboradors aportaria el personal.

Jordi Vilalta va redactar un projecte museològic, que seria aprovat el 1992 per la Fndació, però el 1993 es va signar un conveni a tres bandes entre Ajuntament, Fundacio i Centre Europeu del Patrimoni (una entitat de fora de la població) a fi de redactar un projecte museogràfic, complementari del de Jordi Vilalta, que fou acabat el 1994.

 El 1995 es va adjudicar la gestió del Castell al Centre Europeu del Patrimoni. Durant una bona sèrie d'anys seria l'anomenat "Castell-Ecomuseu urbà". A causa d'aquesta concessió a una entitat totalment desvinculada de l'entramat cultural de Rubí i la frustració del Grup i de la Fundació en veure que no es complien les expectatives creades el 1992, a més de constatar que els fons museístics serien gestionats per persones que no tenien res a veure amb Rubí, sempre va haver mala entesa entre el Centre Europeu i el Grup de Col·laboradors. Al cap dels anys, aquesta empresa faria fallida i, després d'un interinatge a càrrec de l'empresa Trànsit, l'Ajuntament va optar-ne per una gestió directa. Es va anomenar, a través d'un concurs, Teresa Blanch, i es van reanudar les relacions amb el Grup i la Fundació mercés al bon tarannà de la nova directora.

El castell, abans "Castell-Ecomuseu urbà"

D'aquesta manera anaren passant els anys, fins que a principis del segle XXI es torna a bellugar el tema del Museu, mercés a l'impuls del regidor de Cultura Moisès Rodríguez Martínez. Es tornen a fer reunions amb la Fundació i el Grup i sembla que tot torni a marxar. Fins i tot es va signar un conveni amb la Fundació per restaurar i inventariar les peces del Museu.

Després d'uns anys i acabat el conveni, arribem al 2014, en què s'organitza el 90 aniversari del Museu amb unes exposicions al Casal Popular i a l'Auditori Vallhonrat que servirien de revulsiu a fi que l'Ajuntament prengués cartes en l'assumpte. El 2015 es va redactar un "Informe 2015" que es va lliurar a tots els representants de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions municipals d'aquell any en el qual es considerava fer un projecte anomenat "Càritas+Museu" als terrenys dels antics horts de la rectoria (en base a una maqueta de l'arquitecte i soci del Grup Pere Juli Tabueña); un altre projecte anomenat "Palau de Justícia-Museu de la Història i la Vida de la Ciutat", consistent en muntar aquest nou museu a les dependències de la Cooperativa La Rubinense, quan els jutjats fossin traslladats al nou Palau de Justícia que es volia edificar a la Cova Solera, i mantenir l'exposició a l'Auditori Vallhonrat fins que tot aixó no es portés a terma, pagant l'Ajuntament el lloguer de la sala.

El desembre del mateix any es va tornar a presentar a l'Ajuntament una nova documentació que complementava l'anterior: la "Sinopsi de Projecte Museístic 2015" (redactada per F. Xavier Arís), en base a una petició de l'Ajuntament sobre la idoneïtat de l'espai de l'Auditori Vallhonrat per poder mostrar els materials de l'antic museu a la ciutadania (tot dins del mateix context descrit a l'"Informe 2015"). S'hi afegien detalls de caire tècnic (assignació d'espais, horaris d'obertura, viabilitat del projecte, despeses...).

El febrer del 2016 l'Ajuntament va comunicar a F. Xavier Arís i altres membres del Grup que el projecte s'havia denegat, un cop consultats els tècnics de la Diputació, ja que la filosofia existent era que el Museu Municipal havia de ser el centre que gestionés el patrimoni de la ciutat. També va proposar la cessió a la Fundació d'un magatxem situat al soterrani de la Biblioteca Martí Tauler a fi de col·locar i restaurar les peces del Museu, i establir un conveni entre Ajuntament, Fundació, Grup de Col·laboradors i Museu Etnogràfic Vallhonrat per dinamitzar els fons museístics mitjançant exposicions bianuals.

A hores d'ara estem esperant el text d'aquest conveni i cal posar-nos d'acord entre tots per desbloquejar aquesta situació. El nostre somni és veure un Museu de Rubí reinaugurat i treballant conjuntament amb Museu Municipal i Museu Vallhonrat.