Rubí a l'any 1000

Ens trobem al Rubí de l'any 1000 de la nostra era: un llogarret al voltant de l'església de Sant Pere i amb molts masos escampats pel territori, en clarianes enmig dels boscos.

L'església de Sant Pere al segle IX, segons Raúl Ferreira

Dos-cents anys abans, l'emperador Carlemany havia recuperar les terres del nord de Catalunya i del sud de l'actual França als musulmans. Va instaurar un territori de marca que actualment els historiadors anomenen "Marca Hispànica" com a zona "tap" entre el món cristià, el dels francs carolingis, i el món islàmic, el d'Al-Andalus. Aquesta marca, dividida en comtats i que comprenia l'àrea situada al sud de la cadena pirenaica abraçava també l'anomenada "Catalunya vella" i era vassalla de l'imperi franc.

Però cap a finals del s. X els lligams amb els reis carolingis es van afeblir. El nucli del que segles després seria Catalunya es va estructurar en torn al comtat de Barcelona, que el 988 ja no va voler saber res dels francs quan aquests li van denegar una petició d'ajuda dos anys abans per combatre els musulmans després que haguessin destruït Barcelona.

A Rubí hi havia un petit castell o castrum que formaria part de la línia fortificada que defensava les nostres terres de les incursions andalusines. Aquesta fortificació es va descobrir el 1980 per part del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí molt a prop de l'ermita de Sant Genís. Amb noves excavacions el 1990, que va efectuar l'empresa Arqueociència, es van descobrir més estructures del primitiu castell i es va datar entre els segles X i XIII. Sembla ser que hi habitava un veguer que era el representant del comte de Barcelona. L'ermita seria en origen la capella castral o oratori de la guarnició del castell.

Reconstrucció del castell situat prop de Sant Genís, segons Pere Bel.

També de la segona meitat del segle X tenim les referències documentals més antigues de Rubí. Sabem que el 957 un tal Remeser ven a Seniofred una parcel·la de terra prop de rio Rubio, que molt probablement era la riera de Rubí. Aquest Seniofred era en aquella època el senyor (i representant per tant del comte de Barcelona) del castell que hem esmentat abans. El 986 el rei franc Lotari (aquell que no ens va voler ajudar) va redactar, no obstant, un precepcte on es confirmaven els béns de l'abat Odó, del monestir de Sant Cugat, i a una de les cópies que es conserven apareix Rubí com a Rivo Rubeo ("riu vermellós"). El mateix any, però el 25 de juny de 986, tenim constatada una venda de terres a la zona de l'actual Valldoreix on hi ha el testimoni escrit més antic de l'església de Sant Pere: Sancti Petri in Re Rubio.

Documents de 986

I parlant de l'església, hem de dir que després de la incursió musulmana d'Al-Mansur, als anys 80 del segle X, el temple es va refer en estil romànic llombard, que es va introduir a la nostra terra cap als principis del segle XI. Es van reaprofitar a la façana de ponent, que és la que es conserva d'aquella època, amb les seves arquacions llombardes, elements anteriors: al finestral podem constatar la creu antropomorfa, un capitell d'època visigòtica com a base de la columna que separa les dues obertures, una columneta de marbre paleocristiana i les dovelles de l'anterior finestral, que potser seria de tres obertures. Al costat de l'església hi havia un cementiri del qual s'han trobat tombes antropomorfes fetes amb lloses de pedres de Can Calopa.

L'església de Sant Pere després de la reconstrucció de principis del s. XI

Com hem dit abans, Rubí era un nucli descentralitzat de masos que girava en torn a l'església i prop del castell situat al costat de l'ermita de Sant Genís. Es tractava del terme del castro de Rio Rubeo o Rivo Rubeo, tal i com apareix a la documentació medieval.

En entrades posteriors parlarem de com va afectar la revolució feudal del segle XI a Rubí.