En aquesta entrada farem referència a l'important paper que la formació va tenir en la gestació del primer ajuntament democràtic, a la segona meitat del segle passat.
Durant els anys 70 hi va haver a Rubí una gran conflictivitat laboral. Era l'època de la crisi del petroli, dels tancaments patronals, però també de la pèrdua de l'hegemonia ideològica del franquisme, que es trobava a les acaballes. La vaga de la Josa fou l'exponent més clar del descontent de les classes obreres a Rubí.
Després de la mort de Franco, aparegueren o reaparegueren força partits de clara vocació esquerrana a Rubí (i a Catalunya); entre ells el PSUC, encara que el 1976 (com diu l'historiador local J. Parras) no passaven de la dotzena de militants. La seva gran força, a més d'estar amb les mobilitzacions dels treballadors de les fàbriques, s'ubicava a les associacions de veïns (Can Vallhonrat, Les Torres, El Pinar, Ca n'Oriol...), al costat d'altres formacions d'esquerres. Feien pressió a l'Ajuntament per poder millorar les condicions de vida dels habitants de les zones perifèriques, mal urbanitzades i amb pocs serveis. El novembre de 1976, un any després del traspàs del dictador, es va presentar l'Assemblea Democràtica de Rubí, on hi participaren representants de les principals forces opositores al govern franquista municipal, presidit per Murillo.
 |
| Assemblea Democràtica de Rubí. Foto Roset |
Abans de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977 a l'estat espanyol, el PSUC va fer una notable campanya. Cal destacar, per exemple, l'efectuat al Rubi Cinema (actual La Sala), amb el lema "Per un Rubí nou, en una Catalunya democràtica" (amb amenaça de bomba inclosa). No obstant, a Rubí, el PSUC, amb 4.953 vots (el 28 %) va quedar sorprenentment per sota del PSOE, que va rebre el 34 % de les paperetes. Curiosament, a les generals del 1979 també va ser la segona força més votada.
 |
| Propaganda electoral per les eleccions generals de 1977. Foto Roset |
El PSUC va formar part de la Comissió Municipal de Partits Polítics, sorgida de les votacions del 15 de juny i que tenia com a objectiu fiscalitzar l'actuació de l'Ajuntament franquista.
Després de la dimissió de Murillo i de l'interregne de Pere Comellas a l'Ajuntament, es van celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia, el 3 d'abril de 1979, en les quals el PSUC es va proclamar clarament vencedor, amb el 35 % dels vots. Miquel Llugany, un jove arquitecte de 27 anys, i que havia col·laborat en crear l'Assemblea Democràtica de Rubí, va ser el nou alcalde. Al seu costat estaven els 9 regidors de la formació guanyadora: Lorenzo Blanco, M. Teresa Borrajo, Llàtzer Cañizar, Manuel García, Jordi Margarit, Andrés Salcedo, Fernando Moreno i Josep Anton Pombo.
 |
| El nou consistori de 1979. Font: Endavant |
El PSUC ja seria a partir d'ara la força hegemònica a la població. A les votacions al primer Parlament de Catalunya, de 1980, també va ser el partit més votat pels rubinencs/ques.
La gran tasca d'aquest primer consistori va ser corregir els dèficits d'infraestructures de la població, generats a ran de la gran immigració dels anys 60 i 70.
 |
| Miquel Llugany el 1993. Foto David Segura |
Miquel Llugany fou reelegit a les eleccions municipals de 1983, de 1987 i de 1991. Cal esmentar el fet que a partir de 1987, el nom de PSUC va deixar d'estar vigent i la formació, juntament amb Entesa de Nacionalistes d'Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya, d'acord amb la corrent general "eurocomunista", van crear la nova formació anomenada'Iniciativa per Catalunya, amb aportacions ideològiques del comunisme i de l'ecosocialisme.
Llugany fou alcalde de Rubí fins el 1994, sense esgotar la legislatura del 1991 a 1995. El succeiria Eduard Pallejà, també d'Iniciativa per Catalunya, i, posteriorment, Núria Buenaventura, que el 2003 tanca la sèrie de governs PSUC-IC, per donar pas al PSC-PSOE, que encara es manté a l'actual Ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada