Les entranyables botigues del Rubí d'abans, un patrimoni que cal conservar

Un aspecte del patrimoni cultural de Rubí que sempre s'ha deixat una mica de banda, però que gaudeix d'un gran interès per part de la gent que viu a la ciutat és de les velles botigues i establiments comercials que encara romanen en actiu i que conserven l'estructura bàsica de l'època en què varen obrir per primera vegada.

Si bé tenim coneixement de l'existència ja al segle XVI del mercat municipal i dels primers establiments comunals que oferien els seus serveis a Rubí, no és fins al segle XIX que es va donar permís per obrir botigues i altres locals per part d'agents privats. I així va nèixer la figura del "botiguer", tan arrelada al món cultural i social de casa nostra.

Hem de dir que a Rubí, després del carrer de Xercavins, fou a partir de 1879 (quan es va eixamplar) l'actual carrer de Maximí Fornés (antic carrer de San Buenaventura) la principal artèria comercial del poble, on es situaven les botigues més importants.

Bar Pàmpol, des de 1890. Foto Jordi Vilalta

De les primeres botigues, bars i tallers de Rubí, com el forn de cal Lleonart (carrer de la Creu), establert el 1820, o la farmàcia de cal Morros (al passeig de Francesc Macià, on ara hi ha les finques Vallhonrat), de 1846,  no queda res; només uns apunts a les publicacions dels estudiosos locals i certs records de la gent de Rubí més gran.

Impremta Casanovas. Foto Jordi Vilalta

Altres botigues com la pastisseria de can Morgades, de 1878, que molts vam conèixer en la nostra infància i adolescència, varen desaparèixer, malgrat el seu interès patrimonial, tancaren per sempre per donar lloc a altres negocis. Algunes altres han tancat, però es conserva l'edifici i algun element d'interès, com el forn Presas (fundat el 1881), amb una bonica reixa de ferro forjat amb aquest any, o la botiga de roba de cal Marxant Gras, al carrer de Maximí Fornés, amb elements modernistes. I també es dóna el cas de conservació de l'estructura bàsica, però amb funcions totalment diferents: l'exemple que ens ve al cap és el cal Fideuer (des de 1844), que ara allotja el bar Manantial, a la cantonada entre el carrer de Sant Cugat i l'avinguda de Barcelona.

Farmàcia Parrilla, Foto Jordi Vilalta

No obstant, hem de dir que encara resten dempeus i en funcionament força actiu alguns establiments ben entranyables i que sonserven l'estructura original de "botigues" o bars de poble. Cal destacar al nostre Rubí la farmàcia Parrilla (abans Feixas), al carrer de Xercavins, fundada el 1820, però renovada en estil modernista el 1920; el bar Pàmpol, creat el 1890, i la impremta Casanovas, fundada el 1906.

Forn Presas, des de 1881. Foto Jordi Vilalta

Què caldria fer perquè aquests establiments, que per a nosaltres són elements del nostre patrimoni cultural quotidià, no desapareixessin, al menys pel que fa a la seva estructura arquitectònica? Creiem que aquí té un paper fonamental l'administració pública, no només els agents privats, quant a una possible línia de subvencions que mirin a preservar aquests establiments.

El Punt d'Informació Antiga Estació


El Punt d'Informació Antiga Estació, situat, com el seu nom indica, a l'antiga estació dels ferrocarrils catalans abans que el 1993 s'inaugurés la que ara presta els seus serveis, és un centre que depèn de l'Ajuntament de Rubí i és la continuació del que havia estat "la Botiga de Rubí", situada al carrer de Maximí Fornés fins al 2012. Entre els seus objectius està el reforçar la identitat i autoestima de Rubí "i projectar-la de portes enfora".

Antiga Estació. Font: www.rubiidentitat.cat

El 2014 va rebre el segell de qualitat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions), un programa de l'Institut de Turisme d'Espanya i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

De fet, el Punt d'Informació està adreçat, no només a la gent de Rubí, sinó també a qui es troba de passada per Rubí i vol conèixer la nostra població, Sembla ser que n'hi ha més dels que ens pensem: parents de persones que viuen a la ciutat, gent que ve per per treballar temporalment, intercanvis d'estudiants... No ens referim als típics turistes estrangers que més aviat es dirigeixen a Barcelona o a la platja, com és obvi.

Interior del Punt d'Informació. Foto www.rubitv.cat

A l'antiga estació, a part d'adquirir informació sobre el nostre patrimoni (fulletons, rutes de tipus històric o naturals...)  tothom pot comprar productes rubinencs:  llibres d'autors de la ciutat (per cert, també s'hi troba a la venda el nostre Butlletí), elements de papereria, samarretes, bosses, jocs, DVD,s sobre Rubí, imants, jocs de taula, figuretes antiestrés del simpàtic Bodum... tot sota el denominador comú de la seva relació amb la nostra identitat. De fet, sembla una de les típiques botigues que es poden veure a molts museus nostrans.

El Bodum que podeu comprar
 al Punt d'Informació

Es troba obert al públic de dilluns a divendres de 10 a 13.30 i de 16.45 a 20.15 h, i dissabtes de 10 a 13.30 h.

Nosaltres, com a entitat cultural interessada per a aquesta temàtica, creiem oportú col·laborar i aportar el nostre bagatge quant a coneixement del patrimoni local. Tots hem de fer pinya, tant els organismes públics, com tota la gent voluntària que s'associa en grups de treball.

La mort de l'ermita de Sant Genís

Estem assistint, a poc a poc, i de manera inexorable, a la desaparició d'un dels elements del nostre patrimoni cultural: l'ermita de Sant Genís.

Està situada a la part occidental del nostre terme, entre el camí d'Ullastrell i el de ximelis, en direcció a la masia de Can Serrafossà, i al costat de les runes de l'antic castell de Rubí.

L'ermita els anys 40. Foto Arxiu Gavin.

Possiblement fou construïda, al segle XI, sobre les restes d'algun assentament d'origen romà (se n'han tobat vestigis d'aquesta època a les immediacions). Un document del 1079-1080 ens informa que Ramon, fill de Senuofred (senyor del castell de Rubí), va deixar a l'ermita, que era la capella castral de la fortalesa situada al seu costat, tres mancusos d'or com a testament. Als segles successius, molts prohoms de Rubí van deixar diners i terres a l'esglesiola com a última voluntat.

Any 2003. Foto Jordi Vilalta

El 1585 es va fer un retaule, del qual, al Museu de Rubí conservem una taula amb l'escena de la Circumcissió del Senyor.

També sabem que al segle XVIII l'ermita teni una campana i en fotos antiques podem veure com encara quedaven restes d'un petit campanar de cadireta.

Any 2010. www,poblesdecatalunya.cat

L'ermita estava dedicada en un principi a Sant Genís Escrivà, però els goigs o himnes religiosos que s'hi cantaven també feien esment de Sant Genís Comediant, com ens diu l'historiador local Eduard Puigventós.

 Any 2011. jessicadayannaruth.blogspot.com.es

La història de l'ermita ha estat accidentada. A la guerra del Francès, les tropes invasores van robar la campana. A la guerra civil del 1936-1939 va ser cremada i a partir d'aleshores la situació ha anat deteriorant-se cada vegada més.  Els anys 50 i 60 es va ensorrar la teulada, i a finals dels 60 es va trasllada la porta d'arc de mig punt, a la rectoria de Sant Pere de Rubí, on ara forma part de la seva porta d'accés. Amb la mort de Francesc Mitjans, de la desapareguda masia de Can Casanovas, situada al nord de l'església, a finals del segle passat, ja ningú se'n feu càrrec, Fins i tot, a principis d'aquest segle XXI, hi havia la idea d'urbanitzar la zona adjacent amb edificis de pisos de protecció oficial,

Any 2013. Foto Jordi Vilalta

Als últims anys ha anat caient el poc que quedava, com podeu veure a la seqüència de fotografies que acompanya aquesta entrada. El novembre de 2012 es va ensorrar una de les tres parets que restaven (la que tenia un contrafort), i aquest any, ja només queda dempeus part de la paret est, mig coberta per la vegetació.

Any 2015. Foto Jordi Vilalta

Un exemple de desídia envers el patrimoni local, per part dels agents públics i privats.

El patrimoni religiós del Museu de Rubí

A Rubí podem comptar amb un interessant patrimoni d'art religiós, part del qual forma part de les col·leccions del Museu de Rubí.

Es tracta d'elements, sobre tot escultòrics, procedents de la parròquia de Sant Pere de la nostra ciutat. Quan es va crear el Museu, el 1924, una de les majors aportacions fou la d'aquestes obres d'art retirades del culte.

Taula d'altar del segle XVII

Cal destacar peces tan importants com les taules de l'altar barroc que es mostraven al culte a l'església fins a l'eixample de 1882-1884, obra Francesc i Jaume Rubí, de Moyà, de principis del segle XVII i que ara podeu contemplar a la capella del Santíssim. O també escultures de fusta policromada com una bonica talla de Sant Pere com a papa, del segle XVIII; la que representa Sant Josep amb el Nen Jesús, de la mateixa època; la de Sant Joan Evangelista, que reposava a l'antic Museu amb una corona pertanyent a un altre sant, i que pot pertànyer a un notable escultor basc del segle XVI, o la de Sant Pere que ara es troba ubicada al baptisteri de l'església de Sant Pere.

Sant Joan Evangelista. Segle XVI

També conserva el Museu algunes pintures sobre tela, com la que representa la Santíssiai Trinitat, amb una imatge de Crist amb tres cares i que recorda certes divinitats de la Índia (segle XVIII).

Santíssima Trinitat

No hem d'oblidar una peça tan important com la taula de la Circumcissió del Senyor, procedent de l'ermita de Sant Genís, del segle XVI. També sobre taula està la interessant col·lecció d'exvots dedicats a Sant Muç, de gran devoció a Rubí, i la que representa la processó dels "xatus" de Gràcia a l'ermita consagrada a aquell sant, del segle XIX.

Processó dels xatus, Taula del segle XIX.

No podem deixar d'esmentar obres en argent com una escultura de Sant Muç del segle XIX i una altra de la Mare de Déu del Roser, del XVIII. També, peces d'ús litúrgic en plata: un calze, un copó, un encenser amb la seva naveta...

I, finalment, entre molts altres objectes, ressaltem la butlla de la Confraria del Roser, un pergamí del segle XVI que constituiex una de les peces més importants i valuoses del patrimoni documental del Museu de Rubí.

Taula de la Circumcisió. Segle XVI.

Tot aquest llegat reposa ara als magatzems del Museu, repartits en diversos àmbits de la ciutat, i caldrà esperar a veure si en un futur una entesa entre la parròquia i el consistori es concreti en algun espai on els rubinencs i rubinenques puguin gaudir d'aquest conjunt que, no només és de la comunitat de creients, sinó que pertany al nostre patrimoni cultural i, per tant, és de tots.

La col·laboració amb el Museu Municipal Castell, més necessària que mai


Amb les properes Jornades Europees de Patrimoni, dedicades aquest any a la indústria, encetem una nova etapa de relacions més estretes amb el Museu Municipal Castell.

En una reunió que vam tenir diversos representants del Centre d'Estudis i el Grup de Col·laboradors amb els tècnics que gestionen l'equipament, situat al castell de Rubí, vam dissenyar diverses línies d'actuació que no només tenien com a protagonista aquestes jornades, sinó també actes futurs que han de comprometre l'esforç tant de l'Ajuntament com de les nostres dues entitats.

                                  

Ens referim als 500 anys de vida municipal de Rubí, que es celebraran el proper 2016, a ran d'un document que fa referència a l'establiment de la plaça al davant de l'església de Sant Pere, datat el 22 de juny de 1516, i que es conserva  a l'Arxiu Parroquial.

També cal dir que des de fa uns anys, l'Ajuntament ens concedeix una subvenció bastant generosa per sufragar les despeses d'edició d'un dels dos butlletins que editem anualment. En aquest cas, el número subvencionat està coeditat juntament amb la casa gran. Des d'aquí agraïm aquesta ajuda que ens permet continuar amb il·lusió amb la divulgació dels treballs dels nostres investigadors.

Per tant, ara pensem que cal tancar amb aquelles recances que es van originar quan l'Ajuntament de Rubí, el 1995, va concedir la gestió del castell a una entitat aliena a Rubí, el CentrPatrimoni, que anys després faria fallida.

Al cap d'uns anys, el 2000, l'Ajuntament se'n va fer càrrec directament i el que s'anomenava "Castell-Ecomuseu urbà" va ser dirigit per Teresa Blanch, que de seguida va comptar amb les entitats locals vinculades al patrimoni i al Museu, per tal de programar les activitats de l'equipament.

Poc després, a partir del 2008, un nou responsable, en Joan Gallisà, se'n va fer càrrec, i les relacions es refredaren una mica. És per això que actualment, ens hem proposat establir més mecanismes de col·laboració amb el Museu Municipal, a l'igual que també ho fem amb el Museu Etnogràfic Vallhonrat i la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí. La cultura de Rubí, pensem, en sortirà guanyant en escreix.

Exposició sobre Lluís Companys al Castell


Aquests dies, al Museu Municipal Castell, podeu contemplar l'exposició, oberta des del passat 18 de juny, sobre la figura de Lluís Companys. El seu títol és "Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys".

És una exposició itinerant en la que es presenta al visitant, a través d'una sèrie de panells, un recorregut a través de la vida d'aquest home, l'únic president màrtir de l'Europa del segle XX, fill de grans terratinents de les terres lleidatanes (va néixer al Tarrós, l'Urgell), la seva trajectòria com a líder d'Esquerra Republicana i president de la Generalitat republicana, el seu paper als turbulents dies de la guerra civil, i la seva execució al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, per les tropes dels vencedors, un cop capturat a França per la GESTAPO i lliurat al govern de Franco.

Hi podeu veure documents de la seva època escrits pel mateix Companys o per altres personalitats contemporànies, així com interessants fotografies que complementen de manera força encertada les explicacions sobre la vida d'aquest home, que va tenir com a puntals bàsics de la seva trajectòria vital la preocupació social, especialment, la dels pagesos del nostre país, i el seu amor a Catalunya.

Per complementar l'exposició hem de dir que a Rubí, com ens explica Ramon Batalla en un article del nostre Butlletí núm. 34, de març de 1991, va venir Lluís Companys el 1922 quan es va constituir la Unió de Parcers de Rubí, aamb més de cent pagesos inscrits. Es tractava de la secció local de la Unió de Rabassaires, dirigida per Pere Aguilera i Pere Esmendia. Companys tenia una clara relació amb els republicans de Rubí, ja que, com continua explicant en Ramon Batalla, participà també en l'acte d'inauguració de la biblioteca del Centre Democràtic Republicà l'agost del mateix any 1922.

Assemblea de rabassaires de 1922 amb Lluís Companys,
 Pere Esmendia i Pere aguilera. Arxiu foto Roset

Cal dir també que el 1924, una comissió de la Unió de Rabassaires es va traslladar a Madrid, on governava el dictador Primo de Rivera, per presentar-li les peticions dels rabassaires catalans. Doncs bé, en aquesta comissió hi figuraven, a més de Companys i altres personalitats, el rubinenc Pere Esmendia,

Com veieu els rubinencs no s'han quedat enrera en participar en actes importants de la història de Catalunya. Potser aquesta exposició ho hauria d'haver reflectit una mica millor...

Rubí, ciutat amb un ric patrimoni industrial

Fa dies ens va sorprendre una notícia que afirmava que Rubí era la població de l'estat espanyol amb més percentatge de persones que treballaven al sector industrial.

El fet és que la nostra sempre ha estat, des de la primera meitat del segle XIX, una ciutat que ha apostat decididament per l'activitat fabril. La primera instal·lació industrial pròpiament dita fou la Llana, el 1824, a la Verneda d'en Carreras, prop de l'actual masia de Can Serra.

Al llarg d'aquell segle, més indústries s'anaren establint aprofitant sobre tot el curs de la riera com a font d'energia: el Vapor Vell, a terrenys de ca n'Alzamora, la Pelleria (actuals naus de l'Escardívol), Can Parellada i la fàbrica d'electricitat de Manuel Salsas, entre moltes altres, de diverses dimensions i importància.

Naus de l'Escardívol. Foto Jordi Vilalta

Al segle XX continuà l'expansió industrial amb noves fàbriques com el Vapor Nou (J.J, Bertrand e Hijos), "cal Mosques", Can Sedó, i és a partir dels 40 i sobre tot dels 50, quan la indústria cada vegada anirà menjan terreny a l'activitat agrícola, que sempre havia estat la predominant.

El Vapor Nou. Foto Jordi Vilalta

Algunes fàbriques nascudes al segle XIX o principis del XX van continuar la seva expansió i nasqueren altres com, per exemple, la Josa (Electrotécnica Josa, SA), la bóbila Tejala, Material Clínic, Huecograbados Francino, Relámpago Zipp, Ruffini, Pujol y Tarragó, etc, etc, que a poc a poc, especialment a partir dels anys 70 s'anaren concentrant en polígons industrials. La indústria rubinenca, l'any 1975, moment dl seu màxim apogeu, donava feina al 63,44 % de la població activa (unes 10.900 persones aproximadament) de l'aleshores encara vila.

Maqueta del complex de la Josa, a la Biblioteca Municipal

Així doncs, encara que avui en dia el sector industrial ha anat minvant arreu en favor dels serveis, Rubí conserva encara el seu caire de ciutat eminentment fabril. És per aixó que el Grup i el Centre han decidit aquesta any participar en les Jornades Europees del Patrimoni, que tindran com a protagonista les fàbriques del nostre país (el patrimoni industrial).