El fet és que les joguines només es regalaven per a Reis, i no pels aniversaris o sants dels nens i nenes. I aquelles no tenien ni molt menys la complexitat de les actuals, com podeu imaginar. Abans de l'aparició dels establiments de joguines, els mateixos nens es fabricaven les seves pròpies, amb draps, fustes, llaunes, etc.
 |
| El nen Pere Escayol amb un cotxe fet de llaunes d'olives |
Pel que fa als nens, s'entretenien amb les bales (el Molí dels Bessons en fabricava i era una de les principals fàbriques de l'estat; després es va traslladar al carrer de Santa Llúcia), baldufes, els jocs de pilota, a fer córrer el cèrcol...
 |
| Bales de pedra fabricades al molí dels Bessons. Foto J. A. Capell |
Les nenes es dedicaven a saltar a la corda, a jugar a "firetes", al pica paret, les nines... Cal resaltar, com ens indica el llibre "L'Abans", del qual hem tret gran part de la informació d'aquesta entrada, que eren molt famoses les "pepes", que a més eren genuïnament catalanes.
I de vegades nens i nenes jugaven junts a jocs com estirar la corda, la xarranca...
 |
| Nens i nenes de les Escoles Ribas jugant |
On es compraven aquestes joguines? Ja hem dit que al principi eren fabricades pels maeixos nens o per parents majors d'edat, però a poc a poc anaren apareguent a Rubi, al llarg del segle XX, botigues on es podien adquirir aquests objectes lúdics: El Siglo (Cal Victu), cal Cucurull (que anirà evolucionant fins a Dau Joguines), o cal Botifarrer (a partir de la postguerra). Es tractava de cavallets de cartró, nines, pilores, baldufes, etc., si bé els més afortunats (com podeu veure a la foto) podien gaudir de cotxes que semblaven de veritat!
 |
| El nen Salvador Soler amb un cotxe de joguina. Finals dels 60. |
Cal Botifarrer, situat a l'actual carrer de Maximí Fornés, era un establiment que ja existia des de començament del segle XIX i que sempre s'havia dedicat als embotits i altres queviures. No obstant, als anys 40 del segle passat, Joan Carrera, l'amo, va tornar a obrir la botiga (que havia tancat a la guerra) i va tornar a despatzar cansalada, oli... però hi va afegir les joguines, que van ser les primeres de plàstic que es van vendre a Rubí.
 |
| Cal Botifarrer als anys 40, amb un etiqueta publicitant les joguines. |
El 1964, a cal Vilalta (carrer de Sant Antoni, ara Rafael de Casanovas) també es va poder comprar joguines. I durant els anys 80 i 90, Dau i Vilalta eren els principals establiments on es venien, fins que l'aparició de les grans superfícies especialitzades en joguines van anar acaparant el mercat. Fins i tot avui en dia ha aparegut la compra per Internet.
 |
| La botiga de cal Vilalta als anys 60. |
No obstant, els nostre infants, com cada any, esperen amb delit el dia de Reis per poder disfrutar de les seves joguines, sigui on sigui hagin estat comprades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada