dissabte, 20 de gener de 2018

Com eren les cases de Rubí fa cent anys

Quan passegem per Rubí ja ens hem habituat a la visió d'enormes edificis d'apartaments que al llarg de la segona meitat del segle passat varen anar creixent com a bolets per tal d'allotjar el gran allau d'immigrants que venien a cercar un futur a Rubí.

No obstant, si ens remuntem cent anys abans, al període comprés entre els inicis del segle XX i l'arribada del tren, els rubinencs i rubinenques vivien en habitatges que, en certa manera, eren com masets autosuficients i que seguien un patró. Els mobles i estris passaven de generació en generació; no existia la societat de consum. La majoria dels habitants de Rubí eren pagesos i els que treballaven a la "fràbica", com deien, també tenien els seus horts o eren parcers de vinyes. De fet, aquestes fàbriques tenien una mà d'obra majoritàriament femenina.

No parlarem aquí de les cases de les persones més adinerades, que normalment eren d'estil modernista i, rodejades de jardins, ocupaven major extensió. Ens cenyim, doncs, a descriure somerament els habitatges de les classes populars.

Cal Pelcaues, al carrer de Terrassa, cantonada amb Vapor.

Cal dir que la gent feia molta vida al carrer, que no era estorbat pels moderns automòbils, i les portes de les cases moltes vegades es deixaven obertes.

Casetes de Can Fatjó. Foto J. Vilalta

Com era la casa típica d'aquells rubinencs? Tenia una alçada lleugerament major que la d'èpoques anteriors, ja que constava de planta baixa, pis i golfes, encara que moltes vegades des del carrer l'aparença era que només tenien dues plantes, ja que les golfes eren sota teulada i no destacaven des de l'exterior. La superfície dels habitatges era aproximadament d'uns 5 x 20 m (és a dir, uns 100 metres quadrats). Les finestres eren estretes però altes, i tenien un balco amb barana. Si aneu pels carrers del Rubí més antic, en veureu moltes d'aquestes cases (carrers de Floridablanca, de Colom, de Sant Pre, de Sant Isidre, de Pau Claris...). Les parets eren de pedres de graves amb morter de calç i maons estrets. Els quadrats de les bigues, així com els marcs i porticons de finestres i portes, eren de fusta de pi.


Carrer de Floridablanca, amb cases tradicionals. Foto Viquipèdia

 Planta baixa

Comencem per la planta baixa. En moltes ocasions la porta era ampla, per deixar passar el carro. Al cosat hi havia la finestra de la cuina, amb una artística reixa de ferro forjat. A l'entrada, un mateix espai feia les funcions de rebedor, cuina, llar de foc (importantíssima!) i menjador. Al voltant d'aquesta llar de fonc, des de temps ancestrals, es feien moltes feines lligades al món agrari, i a la nit , els vells contaven rondalles als més menuts. I a dormir d'hora.

Llar de foc de Can Corbera, molt similar a la que tenien les cases de Rubí

A l'espai de l'entrada de la casa, a més d'aquest espai que avui diríem "polivalent", on darrera i a sota l'escala que pujava al primer pis, estava el rebost, també hi havia el cup de trepitjar el raïm. Seguint amb la planta baixa, després del rebost estava el celler, on només hi podia entrar el cap de família. Era un lloc fosc i ple de teranyines amb les seves botes de vi i, moltes vegades, una premsa (n'hi havia una cinquantena a Rubí, abans que construïssin el celler cooperatiu). També al celler es conservaven veure gerres d'oli, es guardaven les eines...

A la part posterior de la planta baixa tenien el pati, amb el safareig, la comuna, i un lloc on es guardava la llenya per consumir a l'hivern. A més, moltes cases hi disposaven d'una cort (per als porcs) i un corral. No hi podia faltar el femer, on es llençava la matèria orgànica que nutriria les terres dels horts.

Carrer de Sant Isidre, amb cases tradicionals modificades.

Primera planta

Hi havia a la primera planta les habitacions (dues o tres), amb els seus mobles, llits i calaixeres, la caixa de núvia on es guardava la roba, i els armaris. Per a la higiene personal es feien servir gibrelles i palanganes.

Cases d'estil tradicional al carrer del Dr. Robert
  
Golfes

I a dalt de tot de l'escala, les golfes. Aquí s'hi guardaven aliments com patates, alls, tomàquets, gra... Algun arc comunicava aquest espai amb el carrer (per facilitar l'entrada de llum). La majoria de vegades, una corriola a l'exterior servia per pujar els sacs a les golfes.

En realitat, com ja hem apuntat, encara es poden veure al Rubí antic moltes cases amb aquesta estructura, però habilitades amb les comoditats modernes. Constitueix un patrimoni cultural interessant que ens fa recordar com els nostres ancestres concebien la casa com un lloc autosufient, com una mena de masia urbana.

Cases del passeig de Pau Claris. Viquipèdia



4 comentaris:

  1. La primera foto diria que és carrer Terrassa amb Carrer Vapor, no Cadmo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. es correcte, es cantonada amb carrer vapor. Y es diu cal pelacues. Y hi vivía la meva iaia.

      Suprimeix
  2. Anirem a viure a una d'aquestes cases del carrer Floridablanca i encara ara a la planta baixa hi ha una cort pels porcs i animals domèstics, si voleu faig unes cantes fotos abans de restaurar

    ResponSuprimeix