L'estela ibèrica de Rubí i els seus misteris

Una de les peces arqueològiques més importants trobades a Rubí no es troba a la nostra ciutat, sinó al Museu Arqueològic de Catalunya i precisament a l'exposició permanent sobre el món ibèric. Es tracta de l'anomenada "estela ibèrica de Can Fatjó". Fou trobada el 1968 per Francesc Margenat a l'actual avinguda de les Flors, al costat de la urbanització de "Las Lomas", i al Museu Municipal en tenen una reproducció en guix que es va fer poc després del seu descobriment.

Estela ibèrica, al Museu d'Arqueologia de Catalunya

La peça, de pedra sorrenca, mesura prop d'un metre i mig d'alçada i presenta incisos 18 signes en forma de llança, distribuïts en tres sèries horitzontals: 7 llances a la superior, i 4 a la central i a la inferior. 

Lloc on es va trobar l'estela, a Can Fatjó.

Al Baix Aragó, en una àrea situada entre les províncies de Saragossa i Terol, s'han trobat al llarg dels anys unes 30 esteles amb decoracions incises o en relleu, i algunes d'elles són precisament llances. Es troben datades als segles II i I aC, quan la zona ja estava dominada pels romans. A Catalunya també s'han trobat esteles amb representacions de llances (com la de Can Fatjó), però en menor nombre que a l'Aragó.

Estela aragonesa amb llances, semblant a la de Rubí

Hi ha moltes interpretacions sobre aquest monument trobat a Rubí. No sabem si va ser una indicació d'un sepulcre d'un personatge important de l'assentament que es trobava a la zona de Can Fatjó, o bé, d'un cabdill mercenari iber que procederia d'aquella àrea aragonesa que hem esmentat, on es troben tante esteles amb llances: és la tesi de Roger Riera. Aquest personatge militar, amb els seus homes, acudiria a l'actual zona catalana per combatre al costat dels romans contra unes tribus germàniques que des de les Gàl·lies horigaven la zona nord d'Hispània. Això passaria a finals del segle II aC.

Guerrer ibèric de l'aristocràcia amb el seu cavall.

A Rubí Francesc Margenat ha defensat una tesi totalment diferent, però que també mostra un desplaçament de tropes iberes. Ell pensa que el moviment fou de nord-est a sud-oest, és a dir, des de l'àrea ausetana (Catalunya central) i laietana (Vallès, Maresme i Barcelonès) cap al Baix Aragó. Allà, en un moment posterior l'art d'elaborar esteles amb llances es refinaria i d'aquí la major qualitat dels monuments aragonesos. A més, aquella àrea estava ocupada per un poble que es deia "osità", però qua alguns autors clàssics anomenen com "ausetans de l'Ebre", cosa que indicaria la eva procedència catalana.

Situació dels ausetans, els laietans i dels "ausetants de l'Ebre".

I què significaven les llances? Segons alguns investigadors que han indagat en les fonts escrites, podrien indicar el nombre de victòries o bé els enemics importants morts en combats singulars per un aristòcrata iber. És el que deia Aristòtil al segle IV aC, en una època anterior al de l'elaboració de les esteles catalanoaragoneses. Cal tenir en compte que al món antic les llances tenien un significat simbòlic molt destacat, i això també es pot copsar en la mitologia romana.

Punta de llança ibera trobada prop de Banyoles.

Ja hem dit abans que l'estela podria ser un monument funerari, però també s'ha apuntat la idea que podria constituir un element de culte als avantpassats d'un capitost o membre de l'elit. També hi ha la possibilitat que hagués estat una fita o una estructura de delimitació de territoris. Recordem que per Can Fatjó molt probablment passava la via Heràclea (el corredor mediterrani de l'època) i, reprenent l tesi funerària, també podria haver estat una sepultura d'un personatge important que es situaria al costat de la via.

En fi, encara hi ha molt per investigar, i cada estudiós ens aporta la seva teoria. Tot està obert encara a les interpretacions.