Revers d'un denari republicà trobat a Ca n'Oriol. |
A la guerra civil, a causa d'un robatori fet per la soldadesca, varen desaparèixer bastants peces. Ara, al Museu resten les que es van salvar més algunes trobades amb posterioritat. L'historiador Josep Serra havia fet una llista de totes les monedes del Museu; actualment, els estudis de Jordi Font han aconseguit identificar, de les que resten al magatzem, moltes de les que figuraven a la llista de Serra (un historiador terrassenc, Salvador Cardús, els anys 60 també havia fet una llista amb monedes, algunes de les quals no estan al Museu). No se sap la procedència de moltes d'aquestes peces, però és molt probable que hagin aparegut al jaciment de Can Fatjó.
Moneda de bornze de Calígula. |
Època romana republicana
D'aquesta època (s. II - I aC) a la llista de Serra constaven tres monedes de la família Atília (hi havia en aquells temps magistrats monetals, que s'encarregaven de l'encunyació, els quals tenien dret a inscriure la família o gens a la qual pertanyien a les monedes), de les quals conservem un denari (encunyació de plata) datat al 148 aC. Tenim al Museu altres denaris d'aquesta època: un data del 158-157 aC, i també es va perdre un de la família Opímia, del 131 aC (trobat a Can Fatjó). Serra també esmenta una moneda de la gens Emília i una altra de l'Antònia.
Moneda de plata de la gens Atília |
Del jaciment de Ca n'Oriol procedeixen dos denari serrati d'època romana republicana: un de la gens Mària, del 81 aC (col·lecció particular) i un altre de Q. Antoni Balb (83-82 aC).
Denari trobat a Ca n'Oriol, de la gens Mària |
Època de l'alt imperi (segles I i II dC)
A la col·lecció del Museu comptem amb monedes d'August, Agripa,Tiberi, Claudi (les que més abunden), Calígula, Neró, Vespasià, Domicià, Nerva, Trajà, Antoní Pius i Faustina (muller d'Antoní). Totes són de bronze, llevat d'un denari de Domicià.
Moneda de bronze de l'emperador Claudi |
Josep Serra també esmentava, dins la col·lecció antiga, unes peces de Claudi Neró (el pare de Tiberi) i de Germànic (germà de Claudi i pare de Calígula), que ara no consten físicament al fons del Museu, igual que una altra de Drus (un altre membre de la família imperial dels juli-claudis) que esmenta Cardús. Possiblement formaven part de les perdudes durant la guerra.
De Ca n'Oriol també tenim a Rubí un denari de l'emperador Tiberi, en una col·lecció particular.
Denari de Tiberi trobat a Ca n'Oriol. Col·lecció particular |
A la zona de Can Ramoneda, en un camp molt proper a la masia, es van trobar monedes de bronze de Claudi i de Trajà.
Sexterci de Trajà trobat a Can Ramoneda. |
Monedes romanes del segle III
A l'antiga col·lecció del Museu Serra ens esmenta peces de Macrí, Maximí el Traci, Gordià II, Valerià, Macrià, Claudi II i Car.
Antoninià de Gal·liè de la col·lecció del Museu. |
Actualment s'han pogut identificar les de Gordià II, de Gal·liè, Victorí i Car, mercés als estudis de Jordi Font publicats als butlletins del GCMR-CER. Al camp esmentat de Can Ramoneda figura un denari d'Alexandre Sever, un antoninià de Gal·liè i un altre de Claudi II.
Moneda de l'emperador Car, de la col·lecció del Museu |
Monedes del baix imperi (s. IV i V)
Segons Serra i Cardús, a la col·lecció del Museu constaven diverses monedes d'aquests segles: de Dioclecià, del govern conjunt de Dioclecià i Maximià, de Maximià, de Galeri i Sever, de Constantí el Gran, de Constantí II, de Santa Elena (mare de Constantí el Gran), de Magnenci, de Majenci, de Decenci, de Constanci (no esmenta si és el primer o el segon), Constant, Gracià, Teodosi, Màxim I, Arcadi, Valentinià III, Àvit, Majorià i Antemi.
Moneda encunyada per Decenci. |
De totes aquestes, avui en dia, hem pogut identificar, mercés al treball de Jordi Font, peces de Dioclecià, de Constantí el Gran, de Constantí II i de Decenci. A Can Ramoneda també han sorgit diverses peces d'aquesta època, totes de bronze, dues de Constantí el Gran i dues de Constanci II.
Peça encunyada per Constantí el Gran |
Com podeu veure és abundós el material numismàtic d'època romana trobat a Rubí i ens dibuixa una trajectòria cronològica, quasi sense interrupció, des dels primers moments de la presència dels romans fins a la caiguda de l'imperi d'occident.
Les fotos que acompnayen aquesta entrada són totes de Jordi Vilalta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada