dijous, 28 de desembre de 2017

Les fàbriques del Rubí de fa cent anys

En aquesta entrada presentarem una visió general del que va ser la indústria a Rubí al primer terç del segle XX. En aquella època cal dir que la majoria de les persones encara es dedicaven al sector agrícola i no seria fins els mitjans del segle passat quan l'activitat fabril va sobrepassar a la pagesia.

El sector de la població més involucrat en les indústries de l'època era el femení i l'infantil. D'aquesta manera col·laboraven en les economies familiars aportant uns ingressos, mentre els homes treballaven al camp. Tot i així, com és lògic, també hi havia persona masculí a les fàbriques, que generalment ostentaven càrrecs de comandament o més tècnics (contramestres, encarregats...) i que generalment es formaven a l'Escola Industrial de Terrassa.

Treballadores de "cal Mosques". El personal femení era majoritari.

La major part de les instal·lacions fabrils eren del sector tèctil, encara que també n'hi havien pertanyents a altres branques. Generalment, era la seda, el cotó i la llana les matèries primeres que es treballaven.

En esclatar la I Guerra Mundial, i en ser l'estat espanyol un país neutral, les fàbriques catalanes varen obtenir grans beneficis en exportar productes manufacturats i també necessaris per als exèrcits combatents a les nacions en conflicte. I aixó també passava a Rubí, on des de 1916 ja funcionava una sucursal bancària, que després seria "la Caixa"  A més, a la nostra vila, la vinguda del tren el 1918 va fer que les nostres indústries experimentessin un gran creixement, fins que el 1930 ja es comptaven al municipi unes 45 fàbriques.

Repassem de manera somera les principals indústries que aparegueren a Rubí en aquells temps, esmentant també les que ja exisitien des del segle XIX. Pel que fa a aquestes, repassem nomes les més importants: en primer lloc, Hijos de Pedro Ribas des de 1888 (dedicada al rentat de llana), que després, a partir de 1918, seria Rubí Industrial, SA (propietat dels germans Arch), que treballava els tints i acabats. Al segon quart del segle passat es convertí en la principal fàbrica de la vila (era anomenada popularment "la Pelleria").

Les naus de la Pelleria als anys 30

El Vapor Nou, des de 1879, havia estat l'empresa dels germans Ribas (Hilados de Confianza de Luis Ribas), per passar a partir de 1914 a pertányer a Joan i a Josep Bertrand, que tenien la fàbrica del Vapor Vell a ca n'Alzamora i que la deixà el 1929 per dedicar-se exclusivament al nou complex del costat de la riera.

El Vapor Nou a principis del segle passat

Cal Muntades o Hijos de Francisco Serrat havia començat la seva activitat el 1891 i estava situada a Can Rosés, al costat de l'actual McDonald's. Fabricà elements tèxtils destinats als combatents de la I Guerra Mundial.

Cal Muntades o Serrat. Postal de Salvador Casanovas

La Pich Aguilera o "la Seda" ja existia també a la banda dreta de la riera des de 1892 i es dedicava, com el seu nom popular ens indica, als teixits de seda.

Pich Aguilera o "la Seda". Al fons, el castell de Rubí.

Per altra banda, al segle XX començaren a aparéixer noves indústries, entre les que destaquem, Cal Pere de la Fàbrica, primer a l'actual carrer de Quevedo, dedicada als folres, i "les Vetes" (de Ramon Prat), a la Plana de Can Bertran, que produïa les "Cintas Rubí". Aquestes dues fàbriques sorgiren el 1915.

El 1921 es va inaugurar la indústria tèxtil de Miquel Villà, a la banda esquerra de la riera, anomenada popularment "cal Mosques", i que es dedicava a fabricar principalment matalassos. Fou arrassada per la rierada el 1962.

Cal Mosques a principis del segle XX.

El 1922 aparegué cal Jorba, primer al carrer actual de Maximí Fornés, i després al del Doctor Gimbernat, també tèxtil. El 1928 es va obrir la fàbrica de Can Sedó i el 1931, també a la zona de ca n'Alzamora, cal Gaspà (actual edifici Espona), on es fabricaven peces diverses d'indumentària.

També hem de ressenyar petits tallers tèxtils escampats per tot Rubí, com el de Joan Debant, "els Cavallitus", etc., que donaven feina a pocs obrers, però que testimonien l'activitat d'una classe mitjana de petits empresaris.

I no tot era indústria tèxtil. També a Rubí hi havia tallers de ceràmica, com els dels germans Puig; els "Timbres", des de 1932, que fabricava elements elèctrics; la fàbrica de bales del Molí dels Bessons, que després es traslladaria al centre de la població; la cartronera de la Llana; les "Gomes" (articles de goma); la de cal Fideuer; cal Ferrer de Tall (eines), etc, etc.

Entrada a la cartronera de la Llana



Cap comentari:

Publica un comentari