El 1962 existien a la vila 95 empreses, de les quals 56 (la majoria) pertanyien al sector tèxtil, seguides del metal·lúrigic amb 20 fàbriques.
Com és obvi, les indústries que estaven situades a tocar de la riera van desaparéixer o varen sofrir importants danys. Varen ser completament arrassades "Hijos de Juan Arch" i la de Miquel Villà ("cal Mosques"), que eren a l'Escardívol. En aquesta zona les naus Pich Aguilera (la vella "Pelleria") varen resisitir no obstant l'embat de les aigües. També al costat de la riera va desaparéixer una fàbrica en construcció a la zona de Can Serra i l'empresa de Juan García Jiménez.
Hijos de Juan Arch, destruïda per la rierada. Foto Pérez de Rozas (AFB) |
La fàbrica de "Cal Mosques" destrossada. Foto B. Cucurull (AMRU) |
En total, els danys econòmics a les fàbriques de Rubí varen ser uns 134 milions i mig de pessetes de l'època, i per habitant, 13.578. I ja que estem parlant de xifres, direm que 1.167 obrers i obreres també quedaren afectats laboralment, ja que o bé restaren sense feina o bé hagueren de treballar de valent durant setmanes per netejar les instal·lacions de les indústries danyades.
Efectes de la rierada a la zona industrial de l'Escardívol. Foto B. Cucurull |
Rubí fou una de les poblacions del Vallès més afectades per la rierada, en quart lloc després e Sabadell, Terrassa i Castellar, quant a danys econòmics. Les pérdues més grans les sofriren Hijos de Juan Arch i l'empresa de Juan García Jiménez, que, com hem dit, varen desaparéixer totalment.
Després de la rierada Rubí va tenir una gran injecció de diners de part del govern central que provocà que renasqués una altra vegada la seva indústria, cada vegada més diversificada i implantada per tot arreu. Poc després es formarien els polígons industrials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada