diumenge, 24 de desembre de 2017

El Nadal del Rubí d'abans

El proper dia 29 de desembre esteu tots i totes convidats a la tertúlia de patrimoni, a l'Ateneu Municipal de Rubí, on descriurem alguns detalls de com els rubinencs i rubinenques celebraven les festes de Nadal a mitjan segle passat.

En aquesta entrada us farem un avanç. El cicle començava la nit abans del dia 25 de desembre, quan es feia cagar el tió a les cases, amb regals per als infants. Posteriorment es sopava i s'anava a l'església de Sant Pere a escoltar la Missa del Gall. Cal dir que, durant un temps, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es va instal·lar un tió a la parròquia perquè el fessin cagar els nens i nenes pobres; els regals normalment ere mitjons i caramels.

El dia de Nadal es feia un abundant àpat, que consistia en un primer plat de sopa de galets i un segon de gall ("Ara ve Nadal; matarem el gall i la tia Pepa li donarem un tall" deia una cançó popular). A la tarda hi havia l'opció d'anar a veure els pessebres al Casal Popular o a la sala d'exposicions de Cal Sabateret, o bé assistir a una representació dels "Pastorets" (també al Casal Popular, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any o Reis).

Representació dels "Pastorets" el 1958. Font: "L'Abans".

A les façanes d'algunes botigues de Rubí es penjaven motius nadalencs; algunes rifaven paneres... però a cada llar no podia mancar el pessebre familiar.

Els pessebres tenen una tradició a la nostra ciutat que arrenca des de 1917, quan Mossèn Guardiet va impulsar un costum que fins aleshores era només merament domèstic. Ell va iniciar els concursos de naixements, que foren revitalitzats a partir de 1951 (i després d'un període marcat per la guerra i els anys difícils de la postguerra) per la nova Associació de Pessebristes, que ha anat mantenint aquest art fins els nostres dies.

"Taller de Natzaret", pessebre dels anys 60. Foto APR

En una entrada posterior parlarem dels Reis d'Orient i dels regals que oferien als nostres nens i nenes.

Cap comentari:

Publica un comentari