divendres, 31 de març de 2017

La casa Ymbert un bell exemple d'arquitectura neogòtica a Rubí

La casa Ymbert es tracta, juntament amb l’església evangèlica, del més pur model d’arquitectura neogòtica present a Rubí. El neogoticisme és un corrent, dins el modernisme, que tracta d'imitar i integrar elements de l'arquitectura gòtica dins els nous edificis de l'època. Té un transfons nacionalista, ja que és precisament als segles del gòtic, el XIV i el XV, quan Catalunya assolí el seu màxim esplendor, amb l'expansió mediterrània.

La casa Ymbert el 2009. Foto Jordi Vilalta

L'edifici es troba ubicat a la cantonada entre l’avinguda de Barcelona i el carrer Prim, al costat de la plaça del Dr. Pearson. Enric d’Ymbert representava la nova burgesia barcelonina (era comerciant de fustes) i, per raons familiars, ja que tenia parents a Rubí, va adquirir la casa, que havia estat hostal de Salvador Majoral, pertanyent els terrenys a Can Cabanyes, tot i frustrant les ambicions del veí Jaume Domènech, propietari del teatre-cinema avui demolit, que també la volia comprar per ampliar el negoci. Els Ymbert van reformar la casa el 1914, amb obrers rubinencs i li donaren l’aspecte neogòtic actual. Era gran l’impacte que el modus vivendi d’aquests estiuejants rics i profundament catòlics produïen entre la població: així, segons informacions orals, la gent podia contemplar com es passejaven amb tartana pels carrers, i com al vespre, encenien totes els llums del menjador de la casa i hom podia veure des de l’exterior, a través del gran finestral que dóna al carrer Prim, tot el que feien a dins la casa.

Finestral de la casa que dóna al carrer de Prim. Foto J. Vilalta

A la guerra civil, el 1936, l’edifici fou incautat pel POUM i s’hi elaboraven jerseis per als membres de les Milícies Antifeixistes. Com a curiositat, a la cotxera de la casa s'hi va instalar durant el conflicte un taller de reparació d'instruments de vol per als avions de la República, anomenat SAF-10. Després de la guerra, fou retornada als propietaris i continua habitada en l’actualitat per descendents dels Ymbert.

És un bloc cúbic de tres plantes d’alçada i soterrani, amb un annex en forma de L als costats nord i est d’una sola planta, que s’hi afegí posteriorment per fer de mitgera amb l’edificació veïna, ja que en un principi, l’edifici era aïllat. A la banda del carrer Prim, hi ha un petit pati.

Porta i finestra de la casa que dónen a l'avinguda de Barcelona. Foto J. Vilalta
 
Les façanes estan rematades per pinacles de caire neogòtic. Però també trobem detalls que s’aparten del neomedievalisme del conjunt com els esgrafiats a les cartel·les dels balcons, com el que reprodueix dos dracs que enquadren un motiu heràldic. A la cantonada principal, entre l’avinguda de Barcelona i el carrer Prim, s’hi troben uns elements gòtics que sobresurten. Aquí hi col·locà Eusebi d’Ymbert, fill d’Enric, una imatge de la Verge de la Mercè, patrona de Barcelona. En l’actualitat s’hi pot veure una imatge de la mare de Déu de Montserrat després de la recent restauració, la qual també substituí la imitació de carreus de pedra  per l’actual parament llis. Les finestres, algunes amb mainells o columnetes, recorden les del segle XVI i posseeixen vidrieres de colors emplomats. El picador de la porta principal és de ferro forjat, i representa una sinuosa línia corba acabada en un cap de drac.També veiem caps de drac, per cert, a la reixa de la casa Samaranch, de la qual ja en vam parlar en una anterior entrada.

Picador de la porta principal de ferro forjat. http://km369.blogspot.com.es

La casa Ymbert, en conclusió, és un exemple de com el modernisme i el medievalisme es troben intrínsecament units en alguns aspectes.

Cap comentari:

Publica un comentari