diumenge, 19 de març de 2017

La torre Samaranch, un edifici poc conegut de Rubí

Si us heu fixat, des de fa un temps estan rehabilitant la casa situada a la cantonada entre el carrer de Floridablanca i el Nou, a la part final del costerut pendent del carrer de Sant Josep.

Doncs bé, aquest casal, la torre Samaranch, és un dels primers edificis residencials que es van construir al que era la Plana de Can Bertran, dita així, perqué estava constituïda per les terres de la desapareguda masia d'aquest nom. I és que el 1871 ja es va fer un pla municipal el qual, entre moltes ealtres coses, contemplava la urbanització de les propietats de can Bertran, que desapareixeria als primers anys del segle XX. Al llarg dels decennis successius la zona es va convertir en la zona residencial de Rubí. Però el senyor Samaranch, fins i tot abans d'enderrocar aquella casa pairal, ja havia fet construir la seva residència.

El pou d'aigües i la casa

Té l'estructura bàsica d'un casal senyorial del segle XIX, de planta quadrangular i de dos pisos d'alçada, amb la façana principal al carrer Nou, orientada a oest. En aquesta cal destacar, a part dels balcons amb portes de persianes de llibret, els respiralls de ceràmica sobre la cornisa i els esgrafiats. Al terrat hi ha una altre cos quadrangular més petit a manera de torreta, que és molt típic de les cases senyorívoles de l'època. Posseeix un jardí on a la seva part més oriental s'aixeca una torre d'aigües, sobre un pou d'on s'extreu aigua per a la casa mercés un molí de vent. A aquest jardí dóna una façana interior amb un porxo que ocupa tota la seva amplada i és la base d'un balcó corregut a la primera planta. El porxo presenta columnes de ferro forjat i  es data de finals del segle XIX. Al carrer de Floridablanca podem gaudir de l'entrada al jardí, feta amb ferro forjat, típicament modernista, on hi veiem un remat en forma de cap de drac i ornamentacions a la part superior en forma de fulles de roure.

El treball de ferro forjat. Foto J. M. Huélamo.

Ja hem dit que la torre va ser primer residència del senyor Samaranch, però uns anys després, ja a la primera meitat del segle XX, es va dir torre Morros, ja que la filla del primer propietari, Laia Samaranch, es va casar amb l'amo de la farmàcia Morros.

Posteriorment fou adquirida per la família Vallhonrat, i els últims anys, hi havia hagut l'Escola Estel, un jardí d'infància.

La casa, a la cantonada entre Floridablanca i el carrer Nou, el 2010.

Encara que és un edifici amb tota probabilitat de finals del segle XIX, s'hi anuncien elements modernistes com els ornaments de la reixa del jardí. També cal dir que el seu valor històric rau en què és el precedent de la transformació de la Plana de Can Bertran en zona residencial, on els indians aixecarien les seves torres modernistes, o, millor dit, ecléctiques.

Esperem que les actuals obres de rehabilitació respectin cadascú dels elements que conformen aquest interessant edifici, que forma part del catàleg de patrimoni de la nostra ciutat.

Obres de rehabilitació, març de 2017.

Cap comentari:

Publica un comentari