Rellotges de sol a Rubí

Al llarg del terme de Rubí, en diferents masies i per alguns carrers, i fins i tot en algun establiment públic, es poden veure diversos rellotges de sol.

Rellotge de sol de Cal Met Lleó

Ja en època romana al que ara és Rubí alguns propietaris de vil·les tingueren cura de tenir aquests aparells per tal de mesurar el temps. Era una tasca molt lligada als cicles agrícoles. A Rubí, doncs, han aparegut dos rellotges de sol romans, i això que a la península n'hi ha de ben pocs. Un es va trobar al carrer de la Verge de Montserrat, 7-8, a la urbanització de Can Bosch, però no molt lluny de la masia de can Feliu. Fou recollit el 1972 per Francesc Margenat i Joan Roura, del Museu de Rubí. Està realitzat en gres de Montjuïc i presenta una sèrie de línies gravades perpendiculars a tres de semicirculars que representen els dos solsticis i els equinoccis. El rellotge està datat entre els segles I i III dC i està considerat una obra de gran precisió per ser d'aquella època.

Rellotge de sol romà trobat prop de Can Feliu

L'altre, que en realitat no està sencer, però se'n conserva un bon tros, es va trobar a l'actual carrer de Flammarion, a la zona de Ca n'Oriol (a la part sud de l'IES L'Estatut.), on s'ubicava una important vil·la romana. Fou localitzat per Casimir Tort, que el va donar al Museu de Rubí. El fragment fou reutilitzat en una època posterior com a pedra d'esmolar, però encara hi podem veure ben marcades les línies horàries.

Rellotge trobat a ca n'Oriol.

Deixem enrere els llargs segles de l'edat mitjana i arribem al segle XX, on veiem com torna a estar "de moda" la col·locació de rellotges de sol a les nostres masies. De fet, quasi tots els que conservem a Rubí són molt recents o estan restaurats fa pocs decennis. A Rubí, la Societat Catalana de Gnomònica (SCG) n'ha fet l'inventari i tot seguit els anomenarem de manera ràpida: en tenim un a la masia de Can Mir; un altre a Can Feliu (un cap de català amb una barretina); a Can Pi de la Serra, amb la llegenda Si fa Sol vina a Can Pi l'hor que's jo't sabrè di (1954); a Ca n'Alzamora (del 2004); Ca n'Oriol (restaurat el 1985 per l'artista rubinenc Antoni Grau i amb la llegenda Jo sense sol i tu sense fe no som res), i el de la Torre de la Llebre, que ocupa el lloc d'un antic rellotge desaparegut.

Rellotge de Ca n'Oriol

Hi ha cases particulars i carrers de la ciutat de Rubí amb alguns rellotges de sol. Destaquem el de cal Met Lleó (al carrer de Sant Pere); un de rajoles situat al carrer del Pintor Murillo, 87, de decoració marinera (caravel·les); un altre a una casa del carrer d'Alacant (no catalogat per la Societat Catalana de Gnomòmica encara!), i el del restaurant Don Peppone (carrer del Penedès, 4), que presenta la llegenda Tu sense sol i jo sense menjar tots dos no podem anar. Finalment, ja a l'extrarradi. Aquest rellotge, segons ens informa Joan Calaf, podia ser obra de l'escultor santcugatenc Joan Cortina, autor també dels dos bous de format naturals que decoraven el menjador del restaurant.

Rellotge de sol del restaurant Don Peppone. Foto SCG

Finalment, direm quea l'extrarradi de Rubí, concretament a l'avinguda de Can Mir, número 36, podem trobar un altre rellotge.

Rellotge de sol de la masia de Can Mir. Foto SCG

Segur que n'hi han més i que encara no estan catalogats per la SCG. De fet, la intenció d'alguns propietaris de masies o cases privades d'instal·lar un d'aquests rellotges a la nostra època tan tecnologitzada, denota una voluntat de mantenir-se en les arrels, de formar part d'un poble que estima las costums ancestrals. I això també inclou aquells primitius però intel·ligents mètodes de mesurar el temps.