Quan Rubí era sota el mar

Fa molts milions d'anys, concretament a l'Eocè (55 - 37 milions d'anys abans del present), les terres que aren ocupen Rubí, així com tota la depressió de l'Ebre, estaven ocupades pel mar. Grans torrents que venien del Massís català desembocaven en aquest mar dipositant materials que donaren lloc a fenòmens com els massissos de Montserrat i de la Mola, per exemple. A l'Oligocè, entre fa uns 37 i 25 milions d'anys el mar va anar retirant-se i la depressió es va convertir en un llac.

El mar eocènic, fa 40 milions d'anys

Més tard, al Miocè, un perìode comprés entre els 25 i els 7 milions d'anys, i molt ric a Rubí i al Vallès en fòssils, es va formar una fossa o depressió tectònica de nord-est a sud-oest que és la del Vallès-Penedès, on el mar hi va penetrar i així es va crear un golf allargat entre la serralada litoral i la prelitoral que anava des de Tarragona al Besós. Aquí s'hi anaven dipositant materials marins i hi arribaven torrents de les serralades que envoltaven el mar, que dipositaven sediments que a poc a poc anirien formant la plana vallesana i penedesenca. H havien zones pantanoses i avui en dia hem trobat fòssils que ens testimonien les formes de vida que hi habitaven. Podem esmentar el jaciment del "llac dels fòssils", prop de Can Sant Joan; el de Can Serrafossà, amb fauna marina, i el del turó de Can Calopa, format per una successió al·luvional i lacustre on s'han trobat nombrosos vestigis de mamífers, datats al Miocè inferior, és a dir, de fa uns 20 milions d'anys aproximadament.

Estrats miocènics de Can Calopa.

A finals del Miocè, fa uns 10 o 15 milions d'anys, el mar es va retirà de la depressió, doncs, però durant el Pliocè (7 - 3 milions d'anys abans del present) el mar va tornar a entrar per la vall del Llobregat i va arribar fins a Castellbisbal, dipositant sediments marins. És en aquesta època quan es forma el Mediterrani.

Tots aquests moviments geològics, d'anades i retirades del mar, han fet que pel que fa a la composició geològica del municipi, a la part nord dominin els conglomerats i argiles miocèniques; al SO, les argiles, explotades en bòviles, i al SE, el llims del Plistocè-Holocè, aportats per cursos fluvials com la riera i els torrents que hi desguassen, barrejats amb graves.