dijous, 13 d’abril de 2017

Com era la Setmana Santa al Rubí de fa seixanta anys?

Aquesta entrada està dedicada a la celebració de la Setmana Santa al Rubí dels anys 50. Ens basem en el llibre de Meritxell Torné "L'Abans", on es descriu abastament els detalls de les celebracions populars i litúrgiques del cicle de Setmana Santa i Pasqua.

Diumenge de Rams tenia lloc la benedicció de les palmes dins el temple parroquial. Un cop fet aquest acte, es sortia en processó pels carrers propers. Posteriorment es guardaven alguns rams, que eren dipositats al Monument del Dijous Sant, un tabernacle on es guardaven les sagrades formes que es repartirien a l'Eucaristia del Divendres Sant.

Diumenge de Rams a Rubí, any 1951. Font: "L'Abans".

Dijous Sant el mossèn espargia una barreja de sal i aigua beneïda (el salpàs) sobre els portals de les cases del poble. A la nit, es feia la vetlla per torns del Monument per part de diversos feligresos. A la tarda, tenia lloc l'Ofici de Tenebres, una missa en la qual es llegien els 15 salms que commemoraven la mort de Jesucrist i on a cada salm llegit s'apagava una espelma d'un gran canelobre. Quan tot el recinte de l'església restava en la foscor, es feia l'acte de "matar jueus", en el qual la mainada feia soroll amb forts cops al terra de l'església per simular el terratrèmol que va succeir a Jerusalem quan Jesús va morir a la creu. En aquests dies, especialment Dijous i Divendres Sant, tots els negocis eren tancats i no hi havia ni cinema ni ball.

Divendres Sant, a les 6 del matí ja sortia la processó del Sant Crist des de l'església, amb el Cos de Portants que sostenien la imatge i la portaven. Aquesta processó es feia pels carrers propers al temple, especialment l'actual de Maximí Fornés, la plaça de Catalunya (en aquella època, de Primo de Rivera) i el carrer Fondo, que era aleshores el passeig d'Alfonso Sala. Es llegia el viacrucis mentre la processó seguia el seu curs. A la tarda la imatge es col·locava a les escales de l'altar major i era vetllat pel Cos de Portants.

El Cos de Portants a una processó de Divendres Sant els anys 50. "L'Abans".

Dissabte de Glòria ja es respirava un ambient més relaxat i divertit. A la tarda, després de missa, sortien pel poble i als afores les corals a cantar les caramelles, a canvi de diners o altres dàdives que es dipositaven en una cistella col·locada a la punta d'un llarg pal.

Caramellas. Font: Rubi Identitat

Diumenge de Resurrecció els padrins regalaven la mona de Pasqua, comprada generalment a les pastisseries de Rubí, als seus fillols i filloles. Famílies i grups d'amics marxaven d'excursió als afores de la vila (a Valldoreix, Mirasol...) per menjar la mona i fer xerinola, després d'uns dies de recolliment.

La quitxalla de la família Escayol amb les mones, any 1960. "L'Abans"

Finalment, Dilluns de Pasqua (festiu a Catalunya) hi havia la tradició popular dels aplecs, i a rubí cal destacar especialment el que es feia a l'ermita de Sant Feliuet. S'hi solia anar i tornar a peu, però també es podia fer el trajecte amb autobús. Allà es ballaven sardanes i es feien costellades abans de menjar la mona, qui no ho havia fet el dia abans. També s'aprofitava per anar a veure el Sagrat Cor que hi havia dalt del turó.

Aplec de Sant Feliuet el 1951. Trencant l'olla. Font: "L'Abans".

Avui en dia s'han mantingut moltes d'aquestes activitats i festes litúrgiques, encara que amb els diversos canvis que ha experimentat la societat molts elements han desaparegut. Els aplecs a Sant Feliuet han anat esvaint-se per exemple.Tot i així el costum de la mona encara és ben viu i també s'ha recuperat la processó de Divendres Sant.



Cap comentari:

Publica un comentari