dilluns, 15 de maig del 2023

Dones del moviment catalanista rubinenc de la primera meitat del segle XX

Primer de tot cal dir que, abans de l'aparició del magnífic article de Ramon Batalla al Butlletí núm. 62 del Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (juny de 2014), sabíem poquíssim sobre la intervenció de la dona en els moviments catalanistes de la vila en aquest període. En Batalla, tal i com recalcarem en les línies de la present entrada va posar en escena les mullers dels lluitadors polítics rubinencs que van haver d'exiliar-se a Mèxic, encara que, com era freqüent en aquells temps dins d'una posició secundària a la de l'activitat del seus marits.

I és que fins als anys 30 la dona no es va incorporar plenament a l'acció política. Els nous partits sorgits a Europa, tant des del vessant dels nous moviments assimilats al feixisme, com als de tendència clarament esquerrana, van crear seccions femenines on les dones hi tenien un innovador paper que mai abans no havien exercit. 

A Rubí, per exemple, a la bibliografia publicada que hem consultat (una altra qüestió seria la investigació profunda en arxius i altres dipòsits culturals que podrien fornir una més detallada informació) per redactar aquesta entrada, les dades sobre l'actuació femenina en els moviments, no tan sols de caire catalanista, sinó polítics en general són d'allò més minses. Hem de tenir en compte, malgrat allò que hem expressat al paràgraf anterior, que la dona tenia encara en aquesta època un paper força seundari en l'acció política, i encara el tindria fins a temps relativament recents.

Però detallem allò que hem pogut trobar, encara que sigui poca cosa.

El 1907 es va crear a Rubí l'Associació Joventut Nacionalista, que en principi no admetia dones entre els seus associats. Però més endavant trobem noies que participaven en ballades de sardanes, aplecs i excursions. Algunes d'elles tindran un important paper més endavant en recolzar els seus marits en l'exili postfranquista. 

  Unes noies sostenen l'estendard de la Joventut Nacionalista
de Rubí, brodat el 1909. Fons L'Abans.

No hem de deixar tampoc d'esmentar el moviment catòlic i catalanista, força conservador per cert, dels Pomells de Joventut, creat per l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, on hi havia una secció de noies. A Rubí van néixer el 1921 i els seus membres pertanyien generalment a la classe mitjana. La branca femenina de la nostra vila eren els Pomells Núria, presidits per Eulàlia Rosés. Els Pomells foren prohibits el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera acusats de separatisme.

La Festa dels 200 Pomells el 9 d'octubre de 2021, amb 
el Dr. Guardiet i Josep Maria Folch i Torres. Foto:
autoria desconeguda. Col·lecció Enric Escofet. Observeu
l'abillament de les noies, amb mantell blanc sobre el cap.

Pel que fa a altres partits i moviment nascuts per aquestes dates, com Esquerra Republicana de Catalunya, no ens detindrem, atès que, al menys a Rubí, aquesta formació no es va destacar tant pel seu catalanisme com per la seva activitat en favor dels drets dels pagesos i altres classes subalternes. El nacionalisme, en ERC, al meu entendre, no era tan vital com la seva acció esquerrana i en favor de la República, en aquells temps.

Però passem a detallar l'activitat de les dones amb noms i cognoms que Ramon Batalla va descriure en el seu esmentat article, tot i aturant-nos als anys 50, quan ja estaven totes establertes a Mèxic i ja no es destacaren per la intensitat de la seva acció política anterior.

Edelmira Valls Puig (1903-1982)

Nascuda a Barcelona i de família benestant, va fer els estudis primaris al Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià i desprès passaria a cursar la carrera de magisteri. Tenia una bona eduació i tocava el piano. Va passar a viure a Rubí, on un temps va ser mestra de l'Escola Ribas, abans d'exercir la seva professió a altres llocs. Va participar en una campanya de solidaritat i demanda d'amnistia per als presos implicats al complot del Garraf, un intent de regicidi d'Alfons XIII perpetrat per independentistes catalans el juny del 1925. Un d'aquests presos era Marcel·lí Perelló, nascut també a la ciutat comtal i un dels principals organitzadors del fracassat magnicidi, amb el qual Edelmira va començar a tenir una estreta relació. Finalment, el 1930 van contreure matrimoni i poc després es traslladaren a viure a Barcelona. Els dos foren militants del Partit Nacionalista Català, creat el 1932, que el juny de 1936 s'integraria a Estat Català.

Edelmira Valls el 1942, amb el seu fill 
Frederic. Foto article de Ramon Batalla, 2014

Després de la guerra civil, va passar a França amb els seus dos fills i un grup de nens i nenes sense família recollits a la Jonquera, que restituiria als seus pares, mares o bé altres familiars un cop s'instal·là provisionalment a Cayeux-sur-Mer, al nord del país. Poc després localitzà a Montauban el seu marit Marcel·lí. 

Posteriorment la parella i tres fills (ja que el tercer va néixer ja a França, el 1941) es traslladaria a Mèxic en vaixell, on encentarien una nova vida, la vida de l'exili lluny de la pàtria. 

Maria Serra Roselló (1907-1981)

Va néixer a Rubí i des de jove col·laborava en la revista nacionalista Saba Nova. D'igual manera que Edelmira Valls, anava freqüentment a la presó Model a veure un pres rubinenc internat a causa de la seva participació en el complot del Garraf. Segons explica en Ramon Batalla al seu article, aquest reu solia escriure-li cartes, però en no saber bé com redactar-les, va demanar ajuda a un altre pres perquè les escrivís en el seu nom. Aquest intern era Miquel Ferrer, també empresonat a causa del frustrat regicidi. Quan va sortir del penal, es va casar amb la Maria i els dos van anar a raure a Rubí, on s'havia traslladat la mare d'en Miquel. No obstant, al cap de poc temps van passar a habitar a Barcelona, on en el marit tenia la seva feina.

Maria Serra. Foto cedida per Montserrat
Flores, publicada a Batalla, 2015.

Un cop acabada la guerra civil, els dos marxaren a França. A Tolosa organitzaren un Servei de Recerques a fi d'ajudar les persones refugiades d'Espanya a trobar-se entre elles i amb les seves famílies, mitjançant anuncis a la premsa.

Es va exiliar a Mèxic amb el seu marit el 1939, a bord del vaixell Mexique, i amb uns 2.000 refugiats més. En aquell pañís va treballar com a secretària d'en Miquel, que va esdevenir director general del Compañía General Editora, SA. També feia feina remunerada a casa, és a dir, el que avui en dia anomenem "teletreball", en tasques com brodar o portar la comptabilitat d'una administració de loteria. Així doncs, hem de dir que no es va destacar en temes relacionats amb l'activitat política, com la majoria de les dones dels exiliats a Amèrica. 

Maria Solanes Pernas (1908 - 1955)

Es va casar el 1932 amb Francesc Úrsul, un activista catalanista rubinenc del qual ja hem parlat en una entrada anterior. La seva acció política no és rellevant si la comparem amb les dues dones anteriors, peró tot i així mereix que li dediquem unes ratlles pel recolzament que sempre va fer al seu marit. El va acompanyar a França, juntament amb la seva filla Magdalena, després de la derrota patida a la guerra civil, i posteriorment la família es va embarcar en vaixell en direcció a Mèxic, on començaren una nova vida.

Maria Solanes. Foto cedida per Jana Úrsul 
per l'article de Ramon Batalla al Butlletí 62

Antònia Sabaté Gilibet (1924-1992)

Destacada catalanista, des del 1931 va ser muller de Joan Rossinyol, al qual també vam dedicar una extensa entrada en aquest blog. Després de la guerra civil, va romandre a Rubí mentre en Joan era ingressat al  camp de refugiats de Sant Cebrià, al Rosselló. Sabem, segons l'article d'en Batalla, que es va reunir el 1942 amb el seu marit a Mèxic després de creuar el mar per via àeria procedent de La Havana i travessar la península del Yucatán, quan ell ja feia 3 anys que s'havia exiliat en aquell país.  Suposem que ella també s'hauria exiliat a França anteriorment, després de fer-ho en Rossinyol, encara que Batalla no ho esmenta clarament en el seu article.  

Antònia Sabaté el dia del seu casament.
Foto cedida per la família Rossinyol.

Veiem doncs que dues de les quatre dones esmentades, Maria Serra i  Edelmira Valls, sí efectuaren una certa acció política, especialment abans de la guerra civil, i també durant l'exili francès, mentre que Sabaté i Solanes, si bé participaven dels ideals catalanistes dels seus respectius marits, no tingueren apenes rellevància en prendre actituds proactives en aquest terreny.

També destaquem que al llarg de la primera meitat del segle XX, si bé la dona començava a tenir un paper cada vegada més important en política, sempre va tenir un rol força secundari i de recolzament a les activitats que exercien les seves parelles masculines. No és fins a la segona meitat del segle XX que alguns membres del sexe femení comencen a destacar-se clarament en l'àmbit polític, no només pel que fa al catalanisme, tema d'aquesta entrada, sinó en molts altres aspectes.

Bibliografia

- Batalla, R., 2014: "L'exili catalanista a Mèxic: un aspecte de l'èxode rubinenc de 1939", Butlletí, 62, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 18-35.

- Escofet, E., 2021: El Casal Popular. 100 anys de cultura a Rubí. 1921-2021, ed. Efadós, el Papiol.

- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965, ed. Efadós, el Papiol.

Webgrafia

Microsoft Word - VALLS PUIG, Edelmira (udg.edu)


1 comentari:

  1. Un fill dels rubinencs Marcel·lí Perelló i Edelmira Valls que van marxar a Mèxic exilats va tenir permís de venir a Rubí als anys 50. Com que era jove va anar a jugar a les vagonetes (que eren al seu lloc entre l'estació vella i l'antic camp de futbol) però va caure amb tant mala fortuna que es va trencar la columna vertebral, el van portar a casa del Dr.Maximí Fornés que ja va pronosticar que era molt greu i el que li passaria que va ser que va anar amb cadira de rodes la resta de la seva vida.
    Va ser un destacat revolucionari i un dels organitzadors de les manifestacions estudiantils de la plaça de les Tres Cultures de Mèxic, on hi va haver una repressió per part del presient Luís Echevarría on hi van haver 300 morts. També parlava per ràdio fent encesos parlaments a favor d'una revolució potser utòpica, va tenir amistat amb Fidel Castro i que em sembla que va acabar malament, ja que Fidel Castro era un "moderat" comparat amb en Marcel·lí.

    ResponElimina