La torre Ricart o Fàbregas: la destrucció d'una casa modernista el 2001

De vegades no cal mirar als anys 70, els de l'especulació urbanística de l'últim ajuntament franquista, per constatar destruccions flagrants del nostre patrimoni arquitectònic. És el cas de la torre Fàbregas o Ricart, situada a la cruïlla entre els carrers de Sant Isidre (concretament la seva adreça era el número 2 d'aquesta via urbana) i de Magí Ramèntol, que fou enfonsada per les màquines excavadores el 2001.

La casa havia estat construïda el 1908 per l'arquitecte Eduard Cortina en estil modernista i així figurava a la part superior de la façana que donava al carrer de Sant Isidre. Segons diverses fonts, no era arquitecte, però sí un bon paleta, i fou el mateix que va dissenyar la bella torre Marbà o Gaju, davant l'Ateneu. 

La torre Ricart a principis del segle passat. Foto Josep Boixadera.
Arxiu Municipal de Rubí, cedida per Dolors Aliart

El primer propietari de l'immoble, fins el 1920, en què fou adquirit per Joan Fàbregas, es deia Ricart de cognom. Faltaria investigar millor quin era aquest Ricart: potser un indiano? Però sí sabem una mica més sobre en Fàbregas, qui era un fabricant de blondes que hauria vingut de la ciutat comtal per establir-se al tranquil Rubí de principis del segle passat on fins i tot hi va instal·lar un taller a can Rosés anomenada Joan Fàbregas-Géneros de Punt. Potser l'establiment formava part de la Cooperativa de Blondes La Primitiva a can Serrat, ubicada molt prop de la masia de can Rosés. Un altre aspecte que fora bo investigar. 

La filla de Joan Fàbregas va morir jove, però en canvi la vídua, la senyora Anita, va viure fins el 1995 a la casa, sense hereus, cosa que va propiciar l'avidesa de les immobiliàries. 

Si ens fixem en els aspectes arquitectònics de la casa, direm que és un edifici d'una sola planta, amb un altell a un extrem i  que presenta obertures rectangulars allargades en sentit vertical amb elements decoratius a la seva part superior i un respirall sobre cadascuna d'elles. Els acabats de les façanes, de ple estil modernista, tenien formes ondulades i estaven remarcats per un cordó llis en relleu. A la façana principal hi ha una mena de frontó més elevat amb l'any de construcció. La cantonada que es trobava entre els carrers de Sant Isidre i de Magí Ramèntol (per cert, aquest carrer encara no existia en el moment de la construcció de la casa) era d'imitació de carreus de pedra. Estava concebuda per ser una construcció entre mitgeres, pensant en continuar la casa en direcció al carrer de Sant Isidre. Tenia també un jardí adossat, amb un tancat format per un enreixat de ferro forjat i un seguit de pilastres, amb dues portes d'entrada a la finca: una situada al carrer de Sant Isidre i una altra a l'actual de Magí Ramèntol.

Dibuix de la casa Fàbregas abans de ser enderrocada, amb el detall
de la capelleta de Snt Isidre, a l'esquerra. Dibuix de Pere Bel

El 2001 les excavadores van destruir la casa Fàbregas i no es va salvar ni un moble del seu interior. De fet, a la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona amb número 08184-169, elaborada el novembre de l'any anterior, ja es deia que la seva protecció era inexistent. L'únic element que es va poder recuperar de la destrossa va ser la talla de san Isidre que es trobava en una capelleta situada al carrer dedicat a aquest sant, al costat mateix d'una de les portes d'accés a a la casa, coronada amb uns merlets i instal·lada els anys 50 del segle passat en substitució d'una altra imatge, que es trobava a la casa adossada a la torre pel carrer de Sant Isidre (vegeu fotografia de més amunt) i que fou destruïda a la incivil guerra de 1936 (informació de Natàlia Giménez). Va ser mercés a l'actuació d'uns veïns del carrer de Sant Isidre que fou salvada. Després d'haver-la conservat un temps a casa seva, la instal·laren el 2006 a una paret d'un habitatge ubicat en aquesta via, al número 6,  i, per tant, afortunadament, encara avui en dia, gràcies a aquestes persones, la podem contemplar.

La capelleta de sant Isidre al seu lloc actual.
Foto: Àngel Vicente

Per acabar, ens agradaria afegir que cal conscienciar tant a administracions com a particulars de la necessitat de preservar el nostre llegat arquitectònic. No caldria recurrir a accions de salvaguarda urgents, sinó que entre tots i totes, establir sistemes més adequats, a part de l'elaboració d'un catàleg de patrimoni, que permetessin la conservació d'aquest conjunt d'elements que ens identifiquen.

Bibliografia

- Escofet, E., 2020: Rubí desaparegut, ed. Efadós i Ajuntament de Rubí.

- Vilalta, J., 2002: "Arquitectura i societat al Rubí de principis del s. XX", Butlletí, 46, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (monogràfic).

Webgrafia

Torre Ricart / Can Fàbrega. Rubí | Mapes de Patrimoni Cultural (diba.cat)

El Sant que van salvar els veïns (rubiguiem.com)