En aquesta entrada volem retre un homenatge a una personalitat rubinenca que possiblement no ha estat molt divulgada, però que mereix tenir el seu lloc tant a la nostra història local com també a la història de la cultura catalana del segle XX, com veurem a continuació.
 |
| Joan Rossinyol. Foto Fons Marroyo |
Va néixer a Rubí el 1904 i de nen fou escolanet de mossèn Jeremies i després del Dr. Guardiet. De seguida es va relacionar amb ambients sardanistes i excursionistes de Terrassa i va participar en l'Associació Joventut Nacionalista, de Rubí.
El 1922 va ingressar al partit Acció Catalana Republicana i dos anys després, amb només 20 anys d'edat, ja era redactor en cap del setmanari catalanista rubinenc Saba Nova. A més, va ser un dels fundadors de la delegació local de Palestra, una organització juvenil nacionalista. El 1931 es casaria amb Antònia Sabaté, també destacada catalanista.
 |
| Capçalera de la segona època del Saba Nova |
El juliol de 1936, durant els temps de la guerra, va entrar a formar part del consistori municipal com a regidor d'Acció Catalana, juntament amb el seu company de partit Francesc Úrsul. Participà a la batalla de l'Ebre i un cop acabat el conflicte fratricida, va ingressar a un camp de refugiats situat al Rosselló, a Sant Cebrià (Saint-Cyprien). Posteriorment, el 1939, es va exiliar a Mèxic, on hi arribà amb el vaixell Ipanema, noliejat pel "Servicio de Emigración de los Republicanos Españoles" (SERE) i que sortí del port de Pauillac, prop de Burdeus, el 12 de juny per arribar a Veracruz el 7 de juliol. En un primer moment va viure a la població de Saltillo, al nord del país, on va treballar a la brigada municipal.
 |
| El vaixell Ipanema, que féu la ruta Burdeus-Veracruz amb un miler d'exiliats. Foto Memorial Democràtic |
Tres anys després, quan es traslladà a la capital mexicana, es retrobaria amb la seva dona Antònia i passaria a prestar els seus serveis laborals com a cap d'instal·lacions a la indústria "Techo Eterno Eureka", que fabricava materials d'uralita. Aquesta empresa també acollí com a treballadors molts altres exiliats que s'havien destacat en les estructures de govern de la Generalitat republicana.
Rossinyol exercí una incansable activitat política i cultural catalanista en aquell país que tan calorosament va acollir els nostres exiliats. No deixaria la seva militància a Acció Catalana, partit reconstruït a l'exili, i va formar part del consell de la Comunitat Catalana de Mèxic, que aglutinava una bona colla de persones procedents de la nostra terra. També fou secretari de la publicació El Poble Català, l'òrgan oficial de la Comunitat, i, més endavant, de La Nostra Revista (entre 1946 i 1954) i La Nova Revista (1955-1958), on col·laboraven grans figures de la cultura catalana d'aquells temps. El 1944 va participar en el Comitè Mexicà d'Ajut als Combatents del Front Nacional de Catalunya (que com a partit encara continua actualment).
 |
| Joan Rossinyol entre Maria Serra (catalanista exiliada rubinenca) a l'esquerra i la seva muller Antònia Sabaté a la dreta, el 9 de setembre de 1947. Foto cedida per la família Rossinyol. |
També va implicar-se en organitzar els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que van tenir lloc a Buenos Aires (anys 1941 i 1960) i a Ciutat de Mèxic (1957). No fou pas tampoc aliè a la gran activitat que desplegà l'Orfeó Català de Mèxic, fundat el 1906 i encara en actiu, que no era només una entitat dedicada al cant coral, sinó que també disposava de moltes altres seccions: teatre, dansa, excursions... Aquí Rossinyol va impartir classes de llengua catalana, aspecte en què es destacava de manera excepcional, i també participà en la coral i en l'esbart de l'Orfeó.
 |
| Massa coral de l'Orfeó Català de Mèxic el 1954. Foto família Rossinyol |
El 1963 decidí que era hora ja de tornar a Catalunya (de fet diversos exiliats en aquells temps optaren pel retorn) i en primer lloc es va instal·lar a la ciutat comtal per acabar anant a residir a la seva vila natal, Rubí. Al nostre país, Rossinyol treballà fins quasi a la seva mort, el 1983, en la correcció de textos per a diverses editorials, especialment la Pòrtic, així com a la revista Tele-estel, la primera editada en català en època franquista.
 |
| Rossinyol torna a Catalunya. Foto Família Rossinyol |
Fins al final de la seva vida, Rossinyol sempre fou un gran impulsor de la nostra llengua i la nostra cultura, sense defallir mai.
Bibliografia
- Rossinyol, R., 1984: "Joan Rossinyol", a Homes del Rubí d'Ahir, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí, p. 157-164.
- Batalla, R., 2014: "L'exili catalanista a Mèxic, un aspecte de l'èxode rubinenc de 1939", Butlletí Grup Col·laboradors del Museu de Rubí i Centre d'Estudis Rubinencs, Rubí, juny de 2014, p. 18-35.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada