Rubinencs contra la França revolucionària: 1793-1795.

Com sabem, a partir de 1789 França va estar envolta en un procés revolucionari que trastocaria els fonaments de l'Antic Règim i posaria les bases de les actuals democràcies parlamentàries, grosso modo.

Aquest procés es va radicalitzar després de l'execució del rei Lluís XVI el 21 de gener de 1793, en temps de la Convenció, una assemblea que ostentava el poder executiu de la nació. La França revolucionària va adoptar una política de tipus expansionista que volia exportar els nous ideals i crear estats satèl·lits tutelats. Així, es van voler annexionar el principat de Catalunya perquè entrés dins l'òrbita francesa, igual que havien fet amb els altres zones limítrofes com els Països Baixos. De fet van fer fins i tot campanya per atreure's els catalans, tal i com faria també Napoleó, sense cap èxit, anys després.

Catalans lluitant al Rosselló. Àlbum "Història de Catalunya",
de xocolata Juncosa

A Espanya, mentre regnava Carles IV, el 25 de març de 1793 el ministre plenipotenciari Manuel Godoy, la persona amb més poder de terres hispàniques en aquells temps, va declarar la guerra al país veí, a fi de defensar la monarquia i la religió.

A Catalunya la guerra contra el francès, anomenada Guerra Gran o Guerra del Rosselló, fou dirigida pel capità general Antonio Ricardos, el qual va ocupar de manera bastant ràpida els territoris transpirinencs, però sense prendre Perpinyà. Cal dir que la població s'hi adherí amb gran entusiasme, potser també per la tradicional francofòbia dels catalans i pels desitjos que el Rosselló i altres terres que des del Tractat dels Pirineus, a mitjans del segle XVII, havien estat annexionades a França, passessin de nou a Catalunya i a Espanya. Aquell mateix 1793 es proclamà un indult a contrabandistes i defraudadors que s'allistessin a l'exèrcit o a la marina.

General Ricardos, per F. de Goya.
Font: Viquipèdia.

Rubí, dels 345 habitants que tenia aquell any, va oferir la quantitat de 25 soldats per anar a lluitar a la "ratlla de França", com es coneixia l'artificial frontera entre els dos actuals estats. Van marxar concretament el 14 de març de 1794, segons l'ordre emanada del governador del Corregiment de Mataró, al qual pertanyia Rubí. 

Un article de l'historiador local Miquel Rufé aparegut al Butlletí núm. 34 del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí (març de 1991) ens explica tots els detalls d'aquests reclutaments.

Miquelets catalans. 
Font: core.ac.uk

No obstant, l'exèrcit francès posteriorment va fer recular les tropes catalanes del Rosselló i, no contents amb això, envaïren l'Empordà i altres terres properes. Es va mobilitzar el sometent i es varen formar esquadres de miquelets. D'aquesta manera, el març de1795 el sometent de Rubí va marxar a la plaça de Vic per tal de defensar-la.

Una altra data important en aquesta guerra fou el 16 d'abril d'aquest any 1795, en què el capità general de Catalunya va ordenar a l'Ajuntament de Rubí que en 6 dies lliuressin el nombre de miquelets voluntaris, ja que les accions bèl·liques necessitaven més combatents.

Rendició de Girona davant les tropes 
franceses,  el 27 de novembre de 1794.
Font: alamy.es

Hem de dir que les autoritats exigien a l'Ajuntament el pagament amb urgència de les quotes dels cadastres a fi de sostenir les despeses de la guerra, cosa que va provocar l'oposició d'alguns convilatans.

Finalment, el mateix 1795 acabaria la Guerra Gran sense que Catalunya hagués pogut recuperar les seves terres de més enllà dels Pirineus.