Els primers carros de Rubí

Durant el segle XIX les comunicacions de Rubí amb les poblacions veïnes es feien a través de camins d'origen ancestral, com els que menaven a Sant Cugat, Terrassa, Sabadell o Molins de Rei pel Papiol (on a finals del segle s'agafaria el tren per anar a Barcelona). Les mercaderies eren portades a través dels traginers amb els seus carruatges.

Carro de 1948, molt similar als del segle XIX, vinya de can Xercavins.

Però, tal i com ens informa l'historiador Lluís García, a mitjans del vuit-cents a la nostra població no hi havia encara cap constructor de carruatges, malgrat que sí comptem amb diversos fusters (concretament deu): Francesc Vallhonrat, Ramon Riba, Pau Sala, Bartomeu Llugany (de cal Ballibaga), Josep Aguilera, Francesc Sala, Pau Coret, Pau Cunillera, Miquel Vallhonrat i Joan Roura. També consta com a ferrer Isidre Gros (de cal Pobla); com a serrallers, Martí Prat i Josep Ubach, i com a baster, Bonaventura Plantada. La feina de tots aquests menestrals serviria en un moment posterior per a construir els carros, però en un principi farien possible el manteniment de dos carruatges tirats per dues cavalleries, que pertanyien als traginers Llogari Martínez i Pau Roura. Altres persones que tenien carro, però d'una sola cavalleria, eren Antoni Ramoneda, Pau Ramoneda, Josep Ramoneda, Miquel Ramoneda i Eusebi Serrallonga.

Gruo de Fusters de Rubí, 1878. Arxiu Municipal de Rubí

El 1859, quan Rubí ja comptava amb uns 3.000 habitants, sempre segons Lluís García la població compta ja amb 23 carros tirats per animals. Els traginers s'agruparen i varen formar el 6 de febrer d'aquell any la Societat de Sant Antoni Abat.

Bandera de la Societat de Sant Antoni Abat

Ateses les circumstàncies, el mateix any ja va aparèixer ja el primer constructor de carros a Rubí: Mateu Valls, procedent de Cervelló; posteriorment tenim constància de Gaspar Faura (que va venir del Papiol), establert el 1872 al carrer de Sant Bonaventura (ara de Maximí Fornés). També consten dos basters: Antoni Utgés (de Sant Cugat), al carrer de Barcelona (ara avinguda de Barcelona), des de 1875, i Manuel Martori (de Sant Celoni), al carrer de Sant Cugat des de 1880. Posteriorment, altres constructors de carros foren Miquel Casanovas, al carrer de Cervantes, i Josep Marçal, al carrer de Barcelona, que enllaçava amb el camí que menava cap al Papiol.

Taller de Carros de Miquel Casanovas

Els principals traginers, als anys 80 del segle XIX, segons ens informa Lluís García, eren Jaume Mas, Josep Mumany, Josep Roura, Manel Soler (el "Manel dels Carros"), Josep Fontanet, Josep Majoral (de cal Xé), Mateu Campamà, Joan Alzamora, Antoni Riba, Pau Vallhonrat i Josep Pera (de cal Príncep).

Els carros eren un element molt important per anar a les vinyes i, especialment en temps de la verema, transportar els raïms cap als cups instal·lats a masies i cases del poble. Posteriorment, els traginers transportaven el vi cap a Barcelona i poblacions properes.

També es feien servir carruatges (diligències i tartanes tirades per cavalls) per anar a l'estació del Papiol i agafar el tren cap a Barcelona. Se sortia des del carrer de Sant Bonaventura (fonda del Centre) o bé des del carrer de Barcelona (la fonda Espanya, ara peixateria Guirao) i la Gran Fonda Puig (on havia estat la benzinera Corral).

Fonda Puig, amb una diligència. Arxiu Roset.

No serà fins a principis del segle XX en què l'empresa Hispano Suïssa establís un servei públic d'automòbils per anar a l'estació del Papiol (1909).