dimarts, 20 d’agost de 2019

Les escoles de Rubí a finals del segle XIX

Fa unes setmanes vam parlar en aquest blog de les primeres escoles de Rubí, sorgides a mitjans segle XIX. Continuarem amb la història de l'educació a la nostra localitat, sempre seguint l'excel·lent llibre de Jaume Parras i Manuel Santirso, del qual hem tret el resum que oferim,  i exposarem ara la situació a l'últim quart d'aquell segle.

Seguien existint a Rubí les dues escoles públiques de nens i de nenes (després en sorgiria alguna més, com veurem), inspeccionades per la Junta Local d'Ensenyament, creada el 1860 i presidida per l'alcalde i que, a més, decidia els pressupostos escolars i marcava les principals directrius que s'havien de seguir. El 1868 hi havia cinc col·legis: tres públics (dos de nens, a càrrec de Lorenzo Rodríguez i Francisco Gil respectivament, i un de nenes sota el mestratge de Caterina Cuffí), i dos privats (el d'Eulàlia Marcet i el de Mercè Llonch). El 1873 torna a haver només una escola de nens en marxar un dels dos mestres a Castellbisbal, i és que cada col·legi tenia només un professor que feia totes les tasques.

Escola pública de nenes, probablement el 1903, a càrrec de Rosalia Son.

Les condicions dels locals de les escoles, que eren de lloguer, eren lamentables. Hi havia una educació diferenciada per sexes i a més, des de 1863, només es feia festa dijous a la tarda. El material era molt escàs i només estava a mercè del mestre o mestra. A això li hem d'afegir un notable absentisme sobre tot en èpoques de feina agrícola, cosa que es constata en moltes actes emeses per la Junta d'Ensenyament.  Als 9 anys (encara que l'educació teòricament acabava als 14 anys) molts infants deixaven les escoles per anar a treballar a la fàbrica o al camp.

La situació laboral dels docents no era molt bona... De vegades hi havia mestres (especialment dones) que exercien sense titulació i el sou d'elles era molt més baix que el d'ells. L'Ajuntament atorgava poquíssimes assignacions econòmiques als centres escolars de la població.

El locals de les escoles sovint canviaven d'ubicació al llarg dels anys. Fins i tot, el 1873, per estalviar despeses, van ubicar-se les de nens i nenes en un sol local. Recordem que és l'any en què va desaparèixer una de les de nens.

Escola pública el 1899, amb el mestre Martí Feliu

Cal destacar un fet curiós, el del mestre nacional Patrici Ossó, a principis dels 70. Era un guerriller republicà que es va fer càrrec de fortificar la població de Rubí en front dels atacs carlins i va marxar a combatre a la tercera carlinada. Finalment acabaria empresonat a Terrassa i va ser substituït al cap d'uns anys per Ignasi Lafont.

A més de les escoles públiques de nens i nenes es té constància des de 1873 d'una escola per a adults de caire públic. I el 1875 va aparèixer una altra escola privada, a càrrec de F. Gimbert.

A partir de la Constitució de 1876  es va donar molta mànega ampla a les escoles religioses, que tenien molta llibertat d'ensenyament i l'estat no s'hi ficava en els seus plans d'estudis.

Així, ja als anys 80 van sorgir noves escoles privades de caire catòlic, com la de Sant Pere (ubicada a l'actual Escola Montserrat), en la qual ensenyaven els germans maristes que vingueren de França, i destinada a nens, mentre que per a les nenes es van instal·lar a Rubí les germanes de Santa Teresa de Jesús, que estaven ubicades a un local situat entre els carrers actuals del Dr. Robert i de la Justícia.

Els germans maristes i els seus alumnes el 1897

Altres col·legis religiosos creats en aquells mateixos anys foren  el col·legi de Sant Josep, de Joan Camps, per a nens i adults, encara que les seves condicions no eren les millors, i l'escola de la Puríssima Concepció, que es situà al carrer de la Unió el 1880 i estava a càrrec de Bonaventura Plans.

El 1881 va sorgir l'Escola Evangèlica, creada pel pastor Francesc Albricias, al carrer de Virgili, que impartia classes a alumnes dels dos sexes, encara que separadament. I també sabem, pel llibre de Parras i Santirso, que existia un altre col·legi privat regentat per Macià Guase.

El pastor Francesc Albricias

Les escoles públiques seguien, no obstant, en el seu estat deplorable, mentre que les religioses, amb més "bona fama", augmentaven cada vegada més en nombre d'alumnes.

El percentatge d'analfabetisme a Rubí, sempre segons l'obra de Parras i Santirso, era d'un 67,3 % el 1877 per baixar a un 49 % el 1900.  A més, hi havia poquíssimes persones que tinguessin un títol acadèmic.

Mostrem ara la situació escolar al Rubí dels últims anys del segle XIX, concretament el 1893. Es comptava amb tres escoles de nens: una municipal o pública; una religiosa (els Maristes de Sant Pere), i una privada no religiosa (encara que amb el nom de Sant Josep i a càrrec de Joan Camps). Pel que fa a les nenes, estava la municipal, una privada religiosa (la ja esmentada de les germanes de Santa Teresa, que també acolliria pàrvuls) i una privada no religiosa (la ja esmentada de la Puríssima Concepció, ara càrrec d'Ignàsia Dachs). A partir de 1893 també hi ha una privada de dones adultes i el 1894 apareix una altra per a homes adults. Recordem que ja des del 1873 existia una pública d'adults.

Alumnes de l'Escola de la Puríssima Concepció

Com podeu veure les escoles privades no religioses també tenien una forta inclinació catòlica i  prenien noms de sants o d'atributs de verges.

El curs escolar 1898-1899 va comptar a Rubí amb 286 nenes i 292 nens escolaritzats. Com hem vist l'augment de centres escolars també va propiciar la baixada de la taxa d'analfabetisme.

I ja a principis del segle XX apareixerien nous centres: les Escoles Ribas, l'Escola Montserrat... però ja en parlarem en una altra ocasió.

Cap comentari:

Publica un comentari