La primera de les fàbriques va ser la de la Verneda d'en Carreras. Va ser edificada el 1824 per iniciativa del matrimoni rubinenc format per Miquel Calvet i Maria Carreras, i es dedicaria a la producció de teixits de llana. És per això que després seria anomenada popularment "la Llana". Calvet i Carreras, que aportaren els terrenys de la seva propietat, varen comptar amb uns socis de Terrassa: Josep Oller contribuiria amb el capital necessari i Pau Coll amb la maquinària, constituïda per una roda hidràulica i els aparells que servirien per rentar, cardar i filar la llana.
 |
| La Llana a principis del segle passat. Foto Marroyo. |
La indústria va passar posteriorment a la família del soci Josep Oller, que quedà com a únic propietari. De fet la seu social era "Oller Germans". Però el 1837 va fer fallida i, després d'un període amb molts problemes, el 1843 fou venuda en pública subhasta i passà a Magí Solà, apoderat de Miquel Viñals i Marian Vallhonrat, que adquiriren les instal·lacions i formaren la societat "Vallhonrat i Solà".
Finalment direm que el 1856 la fàbrica fou adquirida pel fill de Miquel Calvet, Pere Calvet, que va aportar 20 telers mecànics importats del Regne Unit. No obstant, pocs anys després l'empresa va tancar les seves portes.
El gran impulsor, però de la indústria al Rubí del segon terç del segle XIX seria el gironí Narcís Menard, que amb el seu soci Josep Vall formà la societat Menard i Vall. En primer lloc, el 1833 va negociar amb el propietari de les terres de Ca n'Alzamora, Josep Alzamora, perquè li cedís unes terres per instal·lar una fàbrica per filar cotó, que seria construïda entre 1837 i 1840. En aquells anys i fins 1855 la zona estava inclosa en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès, però no va ser obstacle perquè es realitzés una resclosa al peu del torrent de Can Xercavins que recolliria aigua d'aquest aqüífer i de la riera per fer funcionar les instal·lacions.
 |
| Complex del "Vapor Vell" el segle passat. |
El 1834 la societat Menard i Vall va també negociar amb els propietaris de Can Xercavins perquè els cedís un terreny, anomenat "les Fonts", al costat de la riera (on ara s'aixequen les naus de l'Escardívol), on edificarien el 1836 una fàbrica de torçats de seda. Aquesta fàbrica, propietat de Menard i Vall, fou arrendada a una altra societat formada per Pau Galí, Francesc Espalter, Pere Gil, Josep Aranyó, Pere Nolasco, Ramon Jover i Narcís Menard mateix, que serien els que la posarien en funcionament. Es va fer la resclosa del Bullidor a fi de recollir les aigües de la riera i del torrent de Can Ramoneda, font d'energia de la indústria.
 |
| Les naus de l'Escardívol als anys 30. |
El 1846 la societat que havia impulsat les dues fàbriques, l'anomenada de Rubí (l'actual de l'Escardívol) i la de Ca n'Alzamora (popularment anomenada posteriorment el Vapor Vell) es va dividir: Menard es quedaria amb la de Ca n'Alzamora, que l'arrendaria a la societat Aranyó i Cia el 1847 (dissolta el 1852) mentre que Vall passaria a ocupar-se de la de Rubí i formaria una nova societat: Vall, Espalter i Cia, la qual, a més de torçar seda, realitzaria, fins a 1870, filats de seda, cotó, llana i estam.
Molts rubinencs, especialment dones, anaren a treballar a aquestes noves fàbriques. Se sap, segons un estudi d'Eduard Puigventós, que el 1830 un 6,9 % de la població de Rubí treballava al sector industrial, mentre que el 1860 el percentatge havia pujat fins al 10 %.
De moment, en aquells temps de la primera meitat del segle XIX, la gran majoria dels habitants de Rubí encara vivia de l'agricultura, especialment de la vinya. No seria fins ben entrat el segle XX en què la indústria va ser més important que l'agricultura en l'economia de la nostra població.
D'on surt aquesta informació?
ResponElimina