Les primeres immobiliàries a Rubí

A partir dels anys 50 a Rubí ja es constata una important flux migratori procedent sobre tot de les regions del sud de la península hispànica que s'intensificarà de manera més que notable durant els 60. Així, si el 1956 la vila comptava amb uns 7.500 habitants, a la vigília de la rierada eren ja 11.000 ànimes les que vivien a Rubí.  Entre altres coses, aquest fenomen va comportar un dèficit d'habitatges, a més dels molts problemes urbanístics com clavegueram insuficient, inexistència de centres sanitaris, escassos carrers pavimentats, una xarxa obsoleta de distribució d'aigua, deficient enllumenat públic i sobre tot la manca d'un pla general d'ordenació (el primer no va ser instaurat fins el 1971). En suma, un gran dèficit d'infraestructures.

En aquella dècada aparegué el primer bloc de pisos; concretament fou el 1950 quan s'edificà el del contractista Saumell, al carrer de Sant Cugat; després vingueren els del Fillol, al camí de Ca n'Oriol, les casetes de Can Sedó, les del Pich Aguilera, i a la dècada dels 60 els del 25 de Setembre i El Pinar (veure l'entrada "Com varen néixer els barris de Rubí", de 28 d'abril de 2018).

Els pisos del Saumell

En aquells anys els professionals del món immobiliari a Rubí eren pocs. Cal esmentar, especialment, Miquel Vallhonrat el 1956, el qual, juntament amb Josep Colomer Fortino, parent de l'alcalde Josep Fortino com a assessor, fundà la seva empresa. També hauríem de ressenyar Josep Marbà i Martín Aragonés, que va dividir i vendre la zona de Sant Muç i Can Bosch on anys després van néixer les urbanitzacions de Castellnou, les Valls de Sant Muç, per cert, una de les més antigues de Catalunya. També sorgiren gestors i administratius vinculats al negoci immobiliari com Pere Capmany (els fills del qual encara continuen en la professió) i Lluís Ridao.

Miquel Vallhonrat

El 1957, segons el volum Vallhonrat Finques 50 anys, Pous va iniciar la urbanització de Ca n'Oriol, continuada per la família Vallhonrat. En aquells anys l'arquitecte municipal Francisco Portillo i l'aparellador Jordi Sabartés van realitzar els traçats dels carrers i les parcel·les dels solars en aquesta zona de Rubí. Vallhonrat també es faria càrrec del nou barri de la Serreta i de parcel·lar i vendre La Perla del Vallès, a la part sud de Can Fatjó, part d'"Els Avets" i Can Serrafossà. Aquestes dues últimes zones també van ser urbanitzades per un tal Climent, mentre que, molt a la vora, un altre immobiliari, en Casacuberta edificaria a Can Sucarrats.

Miquel Vallhonrat comprovant la urbanització dels carrers, 1965.

Altres persones que també es varen dedicar al negoci de la urbanització de l'entorn del vell Rubí foren Cañameras, Rossinyol, Palet, Joan Vila...

No obstant, hem de dir que no calia cap permís municipal (hi havia una política de lassez faire) per urbanitzar aquelles zones de Rubí. Tampoc existien plans d'urbanisme (ja hem dit que el primer fou del 1971, en època de Murillo), excepte la planificació dels carrers de Ca n'Oriol que va fer en Portillo.