Els alcaldes i alcaldesses de Rubí entre 1979 i 2019

Atès que està d'actualitat la formació i la composició dels ajuntaments del nostre país en aquests dies, amb aquesta entrada descriurem de manera molt somera el que han estat els diversos governs municipals de Rubí i els seus alcaldes i alcaldesses durant el període que arranca el 1979 amb la constitució del primer consistori democràtic (ara fa precisament 40 anys) i finalitza amb les últimes eleccions del 26 de maig.

L'edifici principal de l'Ajuntament el 2009. Foto Jordi Vilalta

Etapa eurocomunista (1979-2003)

Miquel Llugany (1979-1994)

Als comicis del 3 d'abril de 1979 el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va guanyar de manera inesperada les eleccions (les previsions era que el Partit Socialista Català, el PSC, fos el partit vencedor), aconseguint 9 regidors de 25. El nou alcalde, un arquitecte compromès amb la lluita per la democràcia, en Miquel Llugany, regiria l'Ajuntament fins el 1994.

Miquel Llugany el 1993. Foto David Segura

A les eleccions de 1983 (15 regidors), 1987 (13 representants) i 1991 (amb també 13 escons municipals) el PSUC, que canviaria el seu nom el 1987 per Iniciativa per Catalunya (seguint el corrent de l'eurocomunisme democràtic), aconseguí en totes la majoria absoluta. El PSC sempre es quedava en segona posició. També hem de dir, pel que fa a partits, que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va aconseguir un regidor al primer consistori, en Pere Aguilera, però va perdre la seva força als següents mandats, fins que el 1991 va tornar a tenir un escó per anar pujant progressivament fins els nostres dies. Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) sempre tenien entre 2-4 regidors, relativament uns bons resultats si els comparem amb l'actualitat.

La tasca més important seria cobrir el dèficit d'infraestructures que havia provocat la bogeria immobiliària del tardofranquisme a la vila i la construcció de nous equipaments, especialment escoles. També es taparen clavegueres, s'urbanitzaren places, tot amb molta il·lusió i ganes de treballar, com sempre ha manifestat l'ex alcalde, i desafiant els temps de la crisi econòmica dels anys 80.

Al llarg dels anys 80 es va consolidar el Centre d'Orientació Sanitària  (COS), es va elaborar un Pla General d'Ordenació Urbanística, es va celebrar el Mil·lenari de Rubí (1986)...

Cap als últims anys de l'era Llugany es va començar la urbanització de Castellnou i s'impulsà la industrialització. El 1993 es va inaugurar la nova estació dels ferrocarrils.

El 1994, un any abans d'acabar la seva quarta legislatura Llugany va dimitir i va cedir el seu lloc a un jove Eduard Pallejà.

Eduard Pallejà (1994 - 2000)

Aquest alcalde va elaborar el Pla Estratègic de Rubí, aprovat el 1997 i és que la seva tesi sempre fou aconseguir el consens entre tots els ciutadans i ciutadanes per impulsar nous projectes de ciutat, així que un dels seus objectiu fou la de potenciar la participació dels rubinencs i rubinenques.

Eduard Pallejà

Durant els seus mandats (les eleccions de 1995 les va guanyar i aconseguí 11 regidors i les del 1999, 10 escons) va disminuir l'atur i va aconseguir consolidar la inversió de capital estranger a Rubí. També va treballar per relocalitzar les indústries als polígons i treure les que encara restaven al casc urbà.

Núria Buenaventura (2000 - 2003)

Pallejà va dimitir el 2000, a mitja legislatura, i deixà el seu lloc a Núria Buenaventura, la primera de la sèrie de dones alcaldesses fins a l'actualitat.

Núria Buenaventura

Hem de dir que no fou afortunat el govern de Buenaventura i això va fer que el prestigi del partit que sempre havia dominat l'escenari local entrés en decadència, dins d'un context marcar per un gran deute públic com a conseqüència de les grans despeses efectuades durant els anteriors anys, cert malestar als barris (que sempre havien estat la gran font dels vots eurocomunistes), especialment al de Ca n'Oriol (cas del camp de golf, del parc...) i una aliança política entre CiU i ERC, després que Iniciativa perdés la confiança del PSC, al qual s'havia unit en un principi.


Etapa socialdemòcrata (2003 - 2019)

Carme García (2003 - 2016)

Les eleccions municipals de 2003, dins d'un clima de cansament després de 24 anys de govern de PSUC i Iniciativa, serien guanyades pel PSC-PSOE, una formació de clara línia socialdemòcrata (en la línia, per exemple, del SPD alemany), amb Carme García Lores com a nova alcaldessa. Amb 10 regidors al primer mandat, 12 a les eleccions del 2007, 8 a les del 2011 i 6 a les del 2015, no obtingué mai la majoria absoluta com sí ho havia fet el carismàtic Llugany, però es veié amb suficient força per governar, fent pactes amb altres partits segons la legislatura (com l'efectuat amb ERC el 2011) i impulsar interessants projectes, que, tot s'ha de dir, provenien d'altres administracions públiques, com la inauguració de la nova estació de la RENFE (2005), la comissaria dels Mossos d'Esquadra (2006) o la Biblioteca Mestre Martí Tauler en la seva actual ubicació (2010), mentre que la remodelació de la plaça del Dr. Guardiet va ser una fita totalment rubinenca (2011).

Carme García

També hem de dir que durant els mandats de García, a l'igual que a molts llocs del país, també es va produir un notable augment de la immigració estrangera a la ciutat.

Hem de destacar que aconseguiren representació a l'espectre municipal noves formacions polítiques, com Alternativa Ciutadana de Rubí, des del 2003 (ara units amb la CUP formant AUP), Units per Rubí (només a l'etapa del 2003-2007), Veïns per Rubí (des de la legislatura del 2015) i Ciutadans (de caire estatal, també des del 2015).

Pel que fa a partits com PP o CiU, sobre tot des del 2015, han anat davallant en nombre de vots a les últimes eleccions, en favor de Ciutadans o d'ERC, que sembla aglutinar gran part de l'electorat sobiranista.

Ana Maria Martínez (2015 - ...)

El 2015 Ana María Martínez, del PSC-PSOE va guanyar les eleccions, amb l'obtenció de 6 escons, només un per sobre d'ERC. El 2019 aquesta formació política va revalidar amb l'obtenció de 10 escons. Al PSC li seguí ERC, amb 7 representants (la xifra més gran en tota la història de la democràcia municipal) i que sembla mantenir-se fins ara com el partit més important de l'oposició.

Ana Maria Matrínez. Font: El Períodico

Encara és d'hora per fer una valoració del mandat de Martínez, marcat per una certa polarització unionisme-sobiranisme i esquerres-dretes, que marquen les línies del complicat entramat polític del nostre país, especialment després dels successos relacionats amb el Primer d'Octubre. De fet, cal dir, com anècdota, que durant els dos últims anys Rubí ha estat la única població de Catalunya on s'ha celebrat el Dia de la Constitució.