Les vil·les romanes de Rubí

Durant l'època romana el territori de Rubí va estar poblat per molts assentaments rurals, precedent de les masies.

A partir de la segona meitat del segle II aC es va produir la colonització del nostre camp al voltant del petit nucli iberoromà que es trobava entre el que ara és el barri de la Plana del Castell i l'església de Sant Pere, travessat pel curs de la riera.  Aquests petits assentaments van créixer en nombre al llarg del s. I aC i en època d'August, el primer emperador romà, ja es poden considerar com a vil·les (uillae) pròpiament dites. El seu naixement fou afavorit per la presència al nostre territori de l'antiquíssima via Heraclea, que travessava tota la península ibèrica.

Mapa dels assentaments rurals a Rubí datats en època romana republicana

Destaquem entre aquests nuclis el que ara és Can Ramoneda i Can Serrafossà sud (és a dir, els camps situats al sud d'aquesta masia). Altres restes trobades pel terme de Rubí podrien correspondre a assentaments més petits o simples cabanes.

Roda de molí trobada a Can Ramoneda.

Durant els dos primers segles de l'imperi va tenir lloc el màxim apogeu de les vil·les a casa nostra, lligades al cultiu del famós vi laietà, que era exportat a través d'àmfores a molts llocs, com, per exemple, als campaments de legionaris situats a les fronteres del territori dominat per Roma.

Poblament rural durant els segles I i II dC.

La  situació de les vil·les seguia les indicacions de l'escriptor d'època romana Columel·la, ja que eren ubicades al costat de torrents i cursos d'aigua. Les de Rubí estarien habitades cadascuna per unes 15 persones i tindrien una extensió d'unes 25 ha.

Hem de destacar a Rubí el jaciment de Ca n'Oriol (on es van trobar diverses inscripcions, monedes, lacus o cups de vi, i un bell tors de marbre del déu Bacus), el de Can Bosch-Can Feliu (amb la troballa d'un rellotge de sol i d'un cap de marbre africà també del déu Bacus), el del castell de Rubí, el de Can Sant Joan, molt relacionat amb el de Ca n'Oriol (podrien formar part del mateix assentament) i, especialment, a partir del segle II, la gran vil·la trobada al centre urbà de Rubí, de la qual s'han trobat restes als carrers de Sant Sebastià, Dr. Turró, Santa Llúcia, Torrijos i Sant Joan. Aquesta última, curiosament, va aparèixer precisament quan el nucli de Can Fatjó (on possiblement hauria estat la Rubricata que esmenta Ptolemeu a la seva Geografia) va entrar en decadència. Moltes altres masies i llocs de Rubí presenten indicis d'haver estat vil·les o altres tipus de nuclis rurals datats en aquesta època (Can Sant Pere, la Llana, Can Pòlit, les cotxeres dels ferrocarrils, la Bastida, etc.).

Lacus o cup de vi trobat a la vil·la de Ca n'Oriol.

Hem d'assenyalar que a partir del segle II les vil·les començaren a ser autosuficients, si bé el comerç del vi encara es va mantenir, i varen tenir fins i tot necròpolis pròpies, on s'enterraven els esclaus i treballadors de la hisenda.

Durant el segle III, que és un període marcat per una gran inestabilitat a l'imperi, es mantenen moltes vil·les, que seguiran actives fins a la caiguda de l'imperi, però altres desapareixen. Així continua la constatada a les actuals cotxeres dels ferrocarrils, la de Can Ramoneda o la de Can Sant Joan, i, amb un renovat auge, la del centre de Rubí, que abraçaria una àrea compresa entre l'església de Sant Pere (on hi hauria la pars urbana o residència del propietari i la seva família) i la plaça d'Anselm Clavé i comprendria el jaciment ja esmentat abans que se situava entre els carrers de Torrijos, de Sant Sebastià i del Dr. Turró, on estaria la pars rustica (la destinada a la producció agrària i al bestiar). Cal destacar que al costat de l'església es van excavar unes termes o banys privats que es daten entre el segle III i principis del V.

Termes romanes de la plaça del Dr. Guardiet

Als dos últims segles de l'imperi el nombre de vil·les va disminuint a causa del fenomen de la concentració de la propietat rural en poques mans. A Rubí continua l'assentament del centre urbà, de la qual, a més dels banys esmentats, s'han trobat moltes restes al voltant de la plaça del Dr. Guardiet (algun capitell, un fust de columneta de marbre, ceràmica...).

Poblament rural al baix imperi

A partir del segle V es constata, segons alguns autors, la vinguda de noves gents (potser relacionats amb les incursions visigòtiques) i poc després varen desaparèixer molts nuclis rurals, llevat d'alguns que varen sobreviure fins a principis del s. VI, com el de Ca n'Oriol.