diumenge, 31 de març del 2019

Grups de teatre a Rubí durant el franquisme

Durant el franquisme l'activitat cultural pel que fa al món del teatre a Rubí no es va deturar, encara que va perdre, com és obvi, l'heterogenïtat ideològica de l'època de la II República, que va veure com algunes agrupacions, especialment vinculades a l'esquerra, com l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol, del Centre Democràtic Republicà deixaren d'existir.

En canvi, el grup Fortitud, vinculat a la parròquia, continuaria la seva activitat. S'havia destacat des dels anys 20 en les representacions nadalenques dels "Pastorets" i en època franquista, al Centre Parroquial d'Acció Catòlica (actual Casal Popular), oferiren les seves actuacions. Cal destacar actors com Ricard Marsal, Josep Bonell, Josep Sabatés, Ramon Bassas, Leandre Solà, Valentí Vilardell (el fotògraf), Wifred Catasús (que fou director també de l'Esbart Dansaire), etc.

Representació dels Pastorets, a càrrec de Fortitud

Però ja als anys 40 notem una revifalla en aquest aspecte. Tenim constància que la Sección de Comedias de Educación y Descanso (vinculada al règim directament), el 1941, al Casino Espanyol va representar l'obra Felipe Derblay, de Georges Ohnet, encara que en aquest edifici els actes escènics més freqüents eren les sarsueles.

Una mica més tard, el grup de teatre de la Cooperativa La Rubinense, que va néixer el 1945 i amb la direcció de Genís Mas, començà a fer de les seves de manera més independent, podríem dir, en l'àmbit de l'art escènic local. El 1949 es va dir ja Estudi de Teatre Selecte i va tenir fins i tot un grup infantil, malgrat que va ser de poca duració. A Genís Mas li va succeir en la direcció Miquel Bové. La primera obra que representaren fou El fill del senyor Gold, de Lluís Elias, i és que aquest grup teatral actuava en català! Hem de tenir en conte que l'alcalde era Josep Fortino, el qual, dins dels paràmetres del règim, promocionà de manera notable la cultura del país. Dins del grup hem de destacar la labor d'actors com Jordi Quintas, Arcadi Ventura, Joan Pagés, etc (tots ells vinculats a la cultura local i molts d'ells socis de la Cooperativa).

Actuació de l'Estudi de Teatre Selecte, 1951.

Els assajos es feien la nit de dissabte a diumenge, i es feien unes quatre representacions a l'any (totes en dissabte), al Teatre Domènech si era hivern, i a la pista de la Cooperativa (actual plaça de Salvador Allende) per l'estiu. També feren sortides a altres poblacions fora de Rubí.

Després de Miquel Bové, la direcció del grup va anar a càrrec de Josep Sabaté, al qual seguí Napoleó Casanovas i, finalment, Albert Bové, fins a la disolució de l'entitat el 1975.

No hem de deixar d'esmentar la creació, a finals dels anys 40, d'una secció teatral dins del si de l'agrupació coral La Lira Rubinense, a càrrec del dramaturg rubinenc Agustí Pujol, juntament amb Joan Alàs i Anton Parras, que es va anomenar "El Niu d'Art". Cal destacar la representació de l'obra Un marquès per a la meva filla, d'Agustí Pujol, al Teatre Domènech. Ells també actuaven en català.

Agustí Pujol, autor d'obres de teatre

Entre els anys 1953 i 1955 es van representar davant la façana de l'església de Sant Pere els actes sacramentals, obres de teatre de tema litúrgic. El primer fou La cena del rey Baltasar, de Pedro Calderón de la Barca, coincidint amb el primer aniversari del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, a Barcelona. L'any següent, el 1954, va ser el torn d'El gran teatro del mundo, també de Calderón. Aquestes representacions eren gestionades per una comissió presidida pel rector de la parròquia de Sant Pere i l'alcalde Josep Fortino, a més d'altres personalitats com Àngel Marsà i Antoni Bonsoms. L'acompanyament musical era a càrrec d'Orpheus Femina, dirigida pel mestre Magí Ramèntol.

Acte Sacramentral El gran teatro del mundo, 1954

El 1962, Ramon Bassas, que era integrant de Fortitud, creà l'Agrupació Teatral Candilejas, que va oferir al públic l'obra L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Segarra. Diumenges al matí es feien actuacions còmiques o infantils.

Finalment caldria dir que durant els anys 70 va sorgir el grup San Gabriel, dirigit per Marcel·lí González. Aquest grup i Fortitud, els anys 80, es van integrar al que seria el Grup Escènic del Casal Popular, que encara avui en dia continua amb els Pastorets cada Nadal.

Com veieu, encara que sotmesos a les prescripcions del régim, si deixem de banda les comapanyies de fora de Rubí que venien a actuar en locals com el Teatre Domènech, sorgiren nombroses iniciatives teatrals a la vila de Rubí, i la seva majoria oferiren les seves actuacions en català.


9 comentaris:

  1. Al 1961 ja existia l'agrupació teatral Candilejas al Casino, de la que formava part el meu pare Paulino Soler. Adjunto un link amb fotos i pagines de la Rubricata 18 de juny del 1961. https://www.facebook.com/emili.soler/media_set?set=a.10207296356541002&type=3&hc_location=ufi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Comparteixo les fotos a la plana del Centre d'Estudis Rubinencs.

      Elimina
  2. Magnífico reconocimiento a tanta cultura en Rubí. He disfrutado mucho, sobre todo porque roza algo que estoy investigando. Me pondré en contacto contigo para consensuar información. Gran trabajo

    ResponElimina


  3. Manel Soler.

    Completant el que va comentar el meu germà Emili, vull afegir més dades. Potser exhaustives, però no per això del tot complertes i que inclouen bona part de l’activitat teatral al Casino Español i altres Entitats del 1949 fins el 1965.
    El dissabte 5 de març de 1949, a les 10 de la nit, debutava al Casino Español la “Compañía Lírico-Dramática” que formava part del propi Casino. Les obres amb que van debutar eren: “Cors de Mare” d’Alexandre Dumas fill, traduïda al català per Félix Ortiz de Miranda. En aquesta obra actuava Paulino Soler, de Cal Llauner (el meu pare), fent d’Horaci. En el mateix debut es va representar també una de les obres escrites per Josep Ferrer Domingo, que també la dirigia. Es tracta d’una farsa frívola en un acte: “Oh, la felicitat!”. Juntament amb el Paulino, hi actuaven Enriqueta Torres, Juana Mercader (amb 5 anys), Ginés Hernandez, Juan Algora, Pedro Canals, Carmen Garcia, Catalina Curet, Luisa Monterde i Francesc Vallhonrat. Els preus d’aquella actuació al Casino eren de 5 pessetes a platea i palcos, 4 al primer pis i 3 al segon.
    El 9 de juliol de 1949 representaren “Marianela” de Benito Perez Galdós traduïda al català per Antoni Carner i també una altre obra de Josep Ferrer Domingo, la comedia en un acte “Els amors d’Eva” dirigida també per ell mateix. Aquí s’afegí al grup d’actors Jordi Quintas (que encara era un nen). En aquesta sessió artística es van incloure també actuacions musicals i de lectura poètica. Actuaren Juan Grifell (baríton), Maria Teresa Dolader (canzonetista, Ginés Hernandez (baríton i rapsoda) Carmen Garcia (Tiple) Catalina (Caty) Curet (rapsoda) i Salvador Arnau (baríton)
    El 25 de febrer de 1950 van representar “Felipe Derblay” de Jorge Ohnet (en castellà) i un sainet anomenat “El sexo débil”. La direcció va ser a càrrec d’en Gabriel Sànchez (el meu oncle). El 17 de juny del 1950 es va representar “Terra Baixa” de Guimerà ies van incloure diferents números musicals de Ball, cant amb acompanyament al piano del mestre Josep Rusiñol. Els següents anys es van anar fent representacions al Casino i també a d’altres teatres de Terrassa i Barcelona.
    El 14 de gener de 1951 el “3r. Festival Pro-aguinaldo del Pobre”a al “Teatro Cine Domenech”, hi van participar diferents entitats rubinenques: La Orquesta Noctámbulos (del mestre Rusiñol), Les seccions teatrals del Casino, la Cooperativa, El Centro Parroquial, La Lira Rubinense, La Unió Rubinense i va comptar també amb una joveníssima “NURI ESPERT, genial rapsoda de 15 años, de la Compañia de Comedias del Teatro Romea, del Grupo de Arte Radiofónico de Radio España y primer premio de declamación y premio extraordinario del concurso Tómbola Benéfica.” .../...

    ResponElimina
  4. Manel Soler II.

    .../...
    El 5 d’octubre de 1952 es va representar “Com s’enreda la troca” D’Emili Graells, aquesta representació formava part d’un concurs de teatre Amateur. El jurat, que va ser present a l’acte, estava format entre d’altres pel propi autor i per Josep Maria de Segarra. El 1953 ja s’anomenava “Compañía Dramática del Casino Español”.
    El 28 de març de 1954 es va representar “Tovarich” de Jacques Deval, també dirigida per Gabriel Sanchez.
    El 17 d’abril de 1955 es van representar dues obres musicals: “La alegria de la Huerta” i “La del manojo de rosas” dirigides pel mestre Rusiñol. El 2 de juliol de 1955 es van programar, dins de la festa major, dues Sarsueles: “Los Cadetes de la Reina” i “La Rosa del Azafran” sota la direcció musical del mestre Josep Rusiñol i la direcció coreogràfica d’Albert Sans amb la participació de Juan Fossas i Carme Pous entre d’altres dançaires. Aquest any, 1955, l’1 de novembre es va estrenar Don Juan Tenòrio, dirigida per Francesc Pernas.
    El 26 de setembre de 1955, per Sant Esteve es va celebrar una “Matinal benèfica pro aguinaldo del pobre” amb tota una sèrie d’actuacions curtes. Una d’elles era un acudit escenificat per Agustí Pujol i Paulino Soler sota el títol de “Parto Difícil”. En el programa es va explicità que l’Agustí Pujol actuava com a cedit per La Lira Rubinense, a qui es donava “las gracias más sinceras”.
    L’any 1956 es posaren en escena les obres: “Los Pantalones” del valencià Mariano Barranco i “La Ferida Lluminosa” de Josep M. De Segarra. Van ser dirigides per Marcelino Gonzàlez, que també dirigí l’obra estrenada el 20 de maig de 1956 “La Heredera” de Ruth i Augustus Goetz. També el 1956, el 4 de Novembre, es representà al Casino “Ocells de pas” en homenatge a Santiago Rusiñol en el XXV aniversari de la seva mort i sota la direcció d’Agustí Pujol.
    A principis de 1957 es celebraren “matinales del aficionado” que oferien la possibilitat a diferents rubinencs amb inquietuts artístiques poder actuar a l’escenari del Casino. Els presentava Alejandro Juan i la direcció musical anava a càrrec del mestre Rusiñol. S’hi feia “Música, Poesia i Canto: melódico, andaluz y parodias”. El 17 de març de 1957, dirigida de nou per Agustí Pujol, que ja era primer actor de la companyia del Casino, es va estrenar “Jo seré el seu gendre!” de Jaime Villanova.
    El 8 de desembre de 1957, al Casino, i dins del “Festival pro-damnificados de València”, hi va haver, entre altres espectacles, dues interpretacions teatrals: la primera “Els dies que vivim” de Josep Ferrer Domingo, dirigida per Ramón Bassas i interpretada pel grup “Fortitud” i la segona “El truc del senyor Banyuls” de Joaquin Montero, dirigida per Miguel Bové i interpretada pel grup “Estudi de Teatre Selecte”.
    El 8 de novembre de 1958 i el 10 de gener de 1959 també es van celebrar dos festivals benèfics al Casino, el primer pels damnificats de l’Empresa “Viloca i Batlle” i el segón era pro-personas desplazadas. Hi van participar les quatre corals de la Vila: “El Parnaso Rubinense”, “La Lira de Rubí”, “La Unión Rubinense” i la “Coral Sant Pere”. L’Orfeó de Rubí dirigit pel Mestre Magí Ramentol. Actors del “Estudi de Teatre Selecte”, “Bambolines Club” i “Grup Fortitud” van representar “Els amors d’Eva” de J. Ferrer Domingo i “L’últim Ingles” d’Antón Saltiveri, ambdues sota la direcció de Ramón Bassas. .../...

    ResponElimina
  5. Manel Soler III.

    .../...
    El 25 de setembre de 1960 “l’Agrupació Teatral Candilejas”, que ja opera com a grup de teatre del Casino Español, representa “Terra Baixa” de Guimerà sota la direcció de Ramón Bassas, procedent del grup Fortitud. El mateix dia actua el Grup Infantil del Casino on, dirigit per Juan Soler, fa una de les seves primeres actuacions Enric Majó (de Cal Cavila).
    El 31 d’Octubre també de 1960 actua també el Grup Infantil del Casino amb l’obra “Volem fer Comedia” dirigits igualment per Juan Soler. El mateix dia actua al Casino la “Agrupación Teatral Candilejas” dirigida per Ramón Bassas interpretant la semi-paròdia “las aventuras de un Truhàn que se llamaba Don Juan y de apellido notorio, le llamaban el Tenorio”.
    L’11 de juny de 1961, per celebrar el centenari del naixement de Santiago Rusiñol, i amb la promesa d’assistència a l’acte de la filla de l’il•lustre escriptor Maria Rusiñol de Planás, s’interpreta l’obra “L’hereu Escampa”. Dirigeix al grup “Candilejas” Ramón Bassas. A l’obra apareix breument Enric Majó amb 16 anys.
    A l’agost de 1961, el dia 26, per les festes de Sant Roc, representen obra la Secció infantil i el grup Candilejas dirigides per Joan Soler i Ramón Bassas. Les obres són: “L’envelat de baix” de Santiago Rusiñol i “Un Poca-pena” de Martín Camprubí i Luis Mas.
    El 31 d’Octubre del 1961 la “Agrupacio Teatral Candilejas” presenta al Casino “Càpsules Maüser” sarsuela de J Manubens i Francisco Palau , dirigida per Ramón Bassas i el Mestre Rusiñol.
    L’1 de novembre de 1962 l’A.T. Candilejas estrena “Don Juan Tenorio” de Zorrilla, dirigeix Ramón Bassas i hi apareix un jove i encara desconegut Enric Majó. També hi participà l’actriu Conchita Borràs, procedent del “Estudi de Teatre Selecte”.
    El meu pare, Paulí Soler, que surt a gairebé totes les obres esmentades, en aquesta última fa de “segundo apunte”, probablement perquè jo vaig néixer 14 dies més tard i no volia comprometre l’obra per haver de sortir corrent.
    Només deixar constància que el 25 d’octubre de 1964 es va celebrar el centenari del “Parnaso Rubinense”, que s’havia fundat el 6 de novembre de 1863 al Café del Jardí, avantpassat del Casino Español.
    L’últim acte del que tinc constància és que el 3 d’octubre de 1965 es va celebrar entre altres actes un concert conjunt entre El Parnaso Rubinense i La Unión Rubinense en honor de 4 cantaires de l’Agrupació Coral de la Cooperativa de Consum “La Rubinense”. L’acte es va celebrar a la “Pista Polideportiva” i el van dirigir els mestres Magí Ramentol i Francesc Camps.

    Dades obtingudes dels programes promocionals dels actes.

    Manel Soler 19/10/2020

    ResponElimina
  6. Algun dia podries escriure una història del teatre rubinenc per al nostre Butlletí? Seria interessant!

    ResponElimina