dijous, 11 de febrer de 2016

 Rubí, un nucli de comunicacions al llarg de la seva història

Una comunitat humana, en tota època, necessita estar ben comunicada amb la resta de nuclis propers, i també amb els més importants, sigui la distància que hi hagi.

Rubí va nèixer com un assentament en època ibèrica en torn al turó on ara s'aixeca el castell i el barri de Can Fatjó.

És molt possible que la riera fos la gran via de comunicació amb el món exterior. El curs aqüífer que vertebra Rubí de nord a sud desguassa al Llobregat, i aquest, al mar. Vaixells plens de ceràmica i àmfores amb aliments desembarcaven a Montjuïc i amb l'ajuda de peties barcasses remuntaven el Llobregat i, seguint la riera, arribarien al poblat de Rubí. I també en època romana. Aquesta vegada, les nostres àmfores, plenes de vi, farien el trajecte invers.

La riera, davant de Can Calopa. Foto CEPNA

A més, és molt possible que la via Heràclea, la posterior via Augusta, travessés Rubí, segons la majoria de les hipòtesis, Aquesta antiquíssima via anava des de Roma fins a Cadis i a través d'ella marxarien tant les tropes com els traginers. No obstant, les vies fluvials i marítimes eren menys costoses i mès ràpides i, per tant, les preferides pels mercaders.

Ja en època medieval, sabem que la llera de la riera era una via que ens comunicava amb Terrassa i altres localitats. També camins que ja existien en època romana ens unien amb nuclis com Sant Cugat. Cal destacar els camins rals, les autopistes de l'època. El més important era el que anava des de l'actual Castellbisbal fins a Terrassa, passant per can Riquer, que estaria en ús fins a mitjan segle XIX.

Vista del Camí Ral que passa per can Riquer. Foto CEPNA

Precisament hem d'esperar fins al segle XIX, quan es fan diversos projectes de carreteres per unir Rubí amb Molins de Rei o Martorell, tots fallits. I el 1860 ja es parlava de la instal·lació d'una via fèrria que partiria de Rubí i empalmaria amb la via Saragossa-Barcelona, a l'estació de Cerdanyola. També esmentem un altre projecte de 1881, des del Papiol fins a Terrassa passant per Rubí.

Atès que l'estació més propera a Rubí era la del Papiol, existia una línia de carruatges, en un primer moment, i de cotxes de línia, que portaven regularment passatgers des de la nostra vil·la fins a aquella població. Sortien des de l'actual carrer de Maximi Fornés, i a partir de 1909, també del "carrer Fondo", amb l'empresa Hispano-Rubinense.

Cotxe de l'empresa Hispano-Rubinense per anar al Papiol

No serà fins el 1918 quan arribi el tren elèctric a Rubí, enmig d'una gran expectació. A partir d'aleshores Rubí estaria molt millor comunicada, tant amb Barcelona com amb Terrassa.

Arribada del tren a Rubí, 1918

El tren a Rubí mereix per si sol una altra entrada del blog. Només direm que va tenir un gran èxit. De fet, l'estació de la nostra població sempre ha estat la més concorreguda després de les de Barcelona i de Terrassa.
 
L'estació de Rubí a mitjan segle passat.

A principis del present segle es va inaugurar l'estació de la RENFE prop de la Torre de la Llebra, però es troba escassament utilitzada donada la seva llunyania del centre urbà.

A la segona meitat del segle XX es milloraren notablement les carreteres que comunicaven Rubí amb Terrassa i amb Molins de Rei, i aparegueren les autopistes, que feren que Rubí fons una de les ciutats més ben comunicades de la depressió prelitoral catalana. Pel terme municipal de Rubi passa l'AP-7, el primer tram de la qual, entre Barcelona i Granollers, es va inaugurar el 1969.

L'altra autopista que passa pel territori de Rubí és la C-16, des de Manresa a Barcelona passant pels túnels de Vallvidrera, des dels anys 90.

La C-16 des de Penjallops

Així veiem que Rubí sempre ha estat un nucli de comunicacions important al llarg de la seva història.

Cap comentari:

Publica un comentari