El gran creixement de Rubí als anys 70 i el salvament del nostre patrimoni

Durant la segona meitat del segle passat, Rubí va experimentar un creixement que podríem considerar com a mínim, descontrolat. De fet, si l'any 1962, després de la rierada, l'aleshores encara vil·la comptava amb 11.089 habitants, el 1975 ja va pujar a 35.855, per continuar avançant cap a la xifra de 43.532 el 1981. Com vegem, en quasi 15 anys, es va triplicar la població.

El fet és qie després de la catàstrofe que va suposar la rierada, Rubí va rebre un considerable ajut per a bastir noves infraestructures i habitatges. Es va traduir en un gran creixement industrial (les fàbriques foren les grans benefciàries de les subvencions), demogràfic (es va produir un veritable allau d'immigrants procedents del sud peninsular, bàsicament) i urbanístic (van proliferar nous barris com Can Fatjó, les Torres, el Pinar, Rubí 2000... i fins i tot aparegueren barraques en alguns llocs).

Barri del Pinar

Tot aixó va succeir sense control, sense plans urbanístics en un principi (el primer va ser el 1971), i a més, atesa la conjuntura polìtica del moment (la dictadura franquista), sense cap contestació, llevat de tímides protestes d'incipients associacions veïnals, precisament procedents dels nous barris creats a ran d'aquell desori urbanístic.

Les Torres, vistes des de Can Fatjó

Com és lògic, tot aquest creixement va afectar notablement, no només molts dels tradicionals modes de viure (Rubí sempre havia estat una petita població agrícola, encara que amb alguna indústria), sinó també el patrimoni cultural. No cal dir que en aquells temps no existia cap llei de patrimoni. Tot era a la mercé de les constructores: el màxim benefici econòmic era el valor predominant en el "desarrollismo". Així, veiem com van desaparèixer masies emblemàtiques de Rubí com Can Cabanyes, per deixar pas al "conjunt residencial" de les Torres, o com els jaciments arqueològic anaven sent destroçats per les excavadores en el seu afany de construir més i més habitatges: és el cas de Can Fatjó, i també de les restes d'antigues vil·les romanes que romanen sota el ciment dels polígons industrials.

Enderrocament de Can Cabanyes, 1974

Enmig del caos, alguna persona es dedicava a recollir de pressa i corrents, aquestes restes, de manera callada, però eficaç. És el cas de Francesc Margenat, president del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Ell, juntament amb altres amants de la nostra història, va aconseguir salvar la memòria del Rubí de l'època ibèrica, romana i també medieval.

Francesc Margenat

Ara aquestes restes reposen als magatzems del Museu. I fa poc van ser inventariades. D'aquesta manera ens podem enorgullir d'haver tingut, als anys 70 del segle passat, una persona que va lluitar per preservar aquest llegat. Gràcies a ell, sabem que Rubí va ser important en aquelles reculades èpoques de la història.

Sempre li restarem agraïts.