El món de la vinya a Rubí i el seu patrimoni cultural

Al llarg de la història de Rubí el cultiu del vi i la producció dels seus derivats han tingut una rellevància especial.

Aixó s'ha traduït en un llegat patrimonial abundant i interessantíssim. D'època romana tenim al Museu Municipal Castell dos escultures de marbre que ens il·lustren sobre la devoció dels nostres ancestres de la Laietània envers la divinitat associada al vi i a l'embriaguesa mística: el romà Bacus, que és el mateix que el grec Dionís. Es tracta d'una herma bàquica (petita estatueta ornamental) trobada prop de Can Bosch i un tors d'aquest déu que va sorgir ran de les excavacions de ca n'Oriol. També cal destacar les abundoses troballes d'àmfores que contenien el nostre vi, destinat sobre tot a les fronteres de l'imperi, per alimentar els legionaris i també els esclaus de les hisendes agrícoles.

Tors de Dionís trobat a Ca n'Oriol

D'època medieval no en tenim tants testimonis, i tenim que arribar ja al segle XVIII, quan tot un conjunt de masies que giraven en torn a l'església de Sant Pere es dedicaven al cultiu del vi. És especialment al segle XIX i abans de la crisi ocasionada per la fil·loxera quan la producció del preuat líquid es dispara i assoleix unes altes cotes de qualitat.

Masia de Can Pi de la Serra

El patrimoni cultural associat a aquestes èpoques consiseix en els cups de vi que encara tenen algunes masies. Altres es troben enmig de camps, ara erms, però que havien format part dels camps plens de ceps fins a mitjans segle passat.

Cup sota una figuera, prop del camí del Campament

També podem trobar elements com premses de vi, màquines de sulfatar, eines de podar, falçons, xapetes, fangues, arpiots, trinxadores de raïm, ensofradores, que encara reposen en moltes masies i cases antigues del nostre Rubí ja com a peces de museu.

Premsa de vi a les caves Arís Casanovas

I al segle XX tenim com a testimoni més important, i també com a un dels edificis més importants que formen part del patrimoni de la ciutat, el celler cooperatiu, que, perdudes les seves antigues funcions relatives al cultiu del vi, és ara un important centre cultural.

El celler cooperatiu durant la seva rehabilitació

I no podem oblidar també les fassines, com la de cal Corrons, que encara es manté, a dures penes d'empeu, al costat de l'Escardívol. I també cellers particulars en algues cases. L'exemple més important és cal Patilles, on encara es produeix vi, procedent d'una de les últimes vinyes, prop de Ximelis.

la vinya del Patilles, el 2015

I com no, la memòria oral dels pagesos i de la gent que havia treballar al llarg del segle XX en el món de la vinya. Molts encara viuen i ens poden explicar moltes coses.

El patrimoni fotogràfic dels diversos arxius de la ciutat també és abundós en imatges relacionades amb un món que ara ja forma part de la nostra història. Encara que hi ha qui pensa que possiblement algun dia la vinya tornarà a resorgir de la mà de noves generacions.

Portadores de raïm al celler de Can Xercavins, 1918.

No voldríem acabar aquesta entrada, dedicada al patrimoni cultural associat al món de la vinya, amb la recomanació de la lectura del llibre de la Núria Julià sobre aquest tema, una veritable font d'informació importantíssima per qui vulgui conèixer a fons el que va representar per a la nostra història el preuat fruit del cep.