La font de Sant Muç

Font: Rubí TV

El passat dia 18 de maig un grup de persones de l'activa entitat "Rubí d'Arrel" van dedicar els seus esforços a desbrossar l'entorn de la font de Sant Muç. És ja el tercer any que es fan aquests treballs.

El fet és que, abans de 2012, quan es van iniciar les primeres tasques per part d'un grup de voluntariosos/es rubinencs/ques, pertanyents a diverses entitats, la font romania oculta sota una gran capa de bardisses i escombraries.

A poc a poc, anava sorgint el que fa molt anys, i sobre tot a la primera meitat del segle XX, fou un animat lloc de reunió d'excursionistes, caçadors i amants de la natura en general.

Aquests dos últims anys Rubí d'Arrel ha tornat a revitalitzar la font. Els participants a les dues últimes festes dels xatos han pogut gaudir d'un espai d'una font, amb la seva bassa, nets i polits. I també s'hi han celebrat les vetllades "Ran de Font", el juliol, amb música i altres activitats lúdiques.

Però cada any, a la primavera, les persones de Rubí d'Arrel i els ciutadans que els ajuden han de tornar a realitzar les tasques de desbrossament. El que no fa l'Administraciò (que, per cert, últimament sembla que vol començar a posar fil a l'agulla) ho fan les entitats, la societat civil. Tenim a Rubí altres exemples al respecte.

Però el de la font de Sant Muç, pel seu valor patrimonial i pel que representa quant a recuperació d'una part de la nostra història, per qui estimem la història i les tradicions de Rubí, és especial.

La visita del Bisbe de Terrassa i els problemes del Museu de Rubí

El divendres dia 23 de maig va tenir lloc, dins dels actes de la visita pastoral del Bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau a la nostra localitat, una reunió de les entitats rubinenques que foren fundades per Mossèn Josep Guardiet, a principis del passat segle.

Entre elles podem esmentar l'Esbart Dansaire de Rubí, la nostra associació més coneguda al món; el Foment de la Sardana; l'Associació de Pessebristes, i, especialment, el Museu de Rubí.

També hi van acudir representants del Grup de Col·laboradors del Museu, ja que, encara que aquesta entitat fou fundada el 1980. la seva missió ha estat sempre el treball conjunt amb la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, així com la divulgació i estudi dels materials que constitueixen el fons del Museu.

Malgrat l'antiguitat de la Fundació i el valor afegit d'haver estat una de les obres del gran Dr. Guardiet, a hores d'ara travessa una situació més que precària. El gran problema, que planeja sobre tots els restants, és que no es disposa d'un espai on poder presentar al públic els fons museístics. Una petita part es mostra a l'exposició permanent del Museu Municipal, però el visitant no pot gaudir, dins dels estrets límits d'una sala del castell, de la gran varietat i qualitat dels materials que malauradament reposen en diversos magatzems escampats per Rubí.

Per tant, creiem que la visita del bisbat a Rubí hauria de constituir una oportunitat perquè el bisbat s'adonès de la situació que travessa el nostre museu, un dels més antics de Catalunya, i comencès, a través de les diverses institucions implicades, entre elles el Grup de Col·laboradors del Museu, a posar fil a l'agulla i a solucionar un problema que ja fa més de 30 anys que planeja sobre la cultura del nostre Rubí.

El patrimoni humà de la ciutat

Aquest divendres va tenir lloc l'última de les entrevistes que Jordi Margarit va realitzar a cinc persones de Rubí que s'han destacat per la seva vida al servei de la nostra ciutat.

Organitzada per Rubí Identitat i RubíTV, és la segona edició d'aquest cicle de xerrades. Creiem que han servit per mostrar a la ciutadania una sèrie de vides força interessants d'homes i dones, ben diferents entre sí quant a caràcter, ideologia i trajectòria vital, però que han deixat una perjada en l'esdevenir humà de la col·lectivitat de Rubí.

Es tracta del patrimoni humà. El patrimoni no és només els objectes, les obres d'art, les manifestacions del folklore, la literatura.... és també el conjunt de persones que fan possible l'existència de tot aquest món que llegarem als nostres descendents. És la vida al servei de Rubí de cadascun d'aquests homes i dones. I, per segon any, hem tingut el plaer de poder-les escoltar, de fruir amb les seves paraules que condensaven tota una trajectòria plena de plaers, dolors, sentiment, i, sobretot d'amor, d'amor per la nostra ciutat.

Esperem que un proper any podem comptar amb més relats que ens ensenyin com pot ser de profitosa una vida dedicada a realitzar-se i a treballar per sí mateix, però també per Rubí.

Tarraco, protagonista de la I Sortida Romana de 2014

El Centre d'Estudis Rubinencs, per a aquest any 2014, ha organitzat tres sortides encaminades a descobrir una mostra del que va significar la romanització al nostre país.

La primera va tenir lloc el passat dia 27 d'abril i la nostra destinació fou la Tarragona romana (l'antiga Taraco), el conjunt arqueològic de la qual fou declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

Vam tenir ocasió de fer una visita al Museu Nacional Arqueològic, que conserva valuosos testimonis d'aquella època que va donar tanta glòria a aquesta ciutat: escultures, mosaics, elements arquitectònics...

Posteriorment, vam poder passejar per la torre del Pretori, una construcció que formava part del gran fòrum provincial, ja que la ciutat fou la capital de la Hispania Citerior, en un primer moment, i de la Tarraconense, ja en època imperial romana.

Les voltes del circ, el millor conservat de l'Occident romà, també foren objecte de la nostra visita, així com l'amfiteatre, que en el festival Tarraco Viva encara mostra les lluites dels gladiadors als turistes i visitants.

Amb el handicap que les tardes dels diumenges molts monuments i llocs arqueològics són tancats al públic, després del dinar (per cert, a un bon buffet anomenat "El Tiberi"), vam agafar els vehicles per dirigir-nos al lloc on s'aixeca l'espectacular Pont del Diable o de les Ferreres, una construcció que portava la preciada aigua a la ciutat,

La propera Sortida Romana tindrà lloc el mes de juliol i l'objectiu serà Empúries.

L'amfiteatre de Tarraco. Foto Jordi Vilalta

Homenatge a Francesc Alujas

El passat 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, en Francesc Alujas Oliana, un dels pròcers de la cultura rubinenca dels segles XX i XXI, va rebre una placa atorgada pel Centre d'Estudis i el Grup de Col·laboradors del Museu.

Aquest guardó reconeixia la tasca de tota una vida. Tal com resava la seva inscripció, era "en reconeixement al seu trebaall en favor de la cultura catalana i la ciutat de Rubí, com a escriptor, poeta, traductor i pioner en donar a conèixer als rubinencs diverses llengües estrangeres".

Ja són tres, amb Francesc Alujas, les personalitats rubinenques que han rebut aquest premi a la seva labor per Rubí, no només en la temàtica de la història i el patrimoni, sinó en altres àmbits relacionats amb la nostra cultura.

El primer fou Santiago Berrar, que malauradament ja no es troba entre nosaltres, per la seva obra quant a maquetes d'edificis, especialment, la de l'església parroquial. La segona persona en rebre aquest guardó ha estat Rafael Climent, que sempre ens ha ajudat quan a la correcció dels textos en català, però també per la seva trajectòria en defensa de la cultura i llengua nostrades.

Tenim la intenció de consolidar aquest premi i fer millores quant a la seva difusió i organització.

Una gran labor sobre els nostres noms de lloc

Un grup de persones, especialment les que encapçala el Jordi Simó i la Marga Ruiz, de Rubí d'Arrel, està portant a terme des de fa un grapadet d'anys una feina molt intererssant.

Es tracta de recuperar els noms de lloc o topònims del terme municipal de Rubí. Per a aconseguir aquest objectiu, entre altres tasques, han buscat la inestimable ajuda de persones de certa edat que havien recorregut les terres rubinenques, en les seves activitats relacionades amb la caça, l'agricultura, la ramaderia.... per tal d'elaborar un detallat mapa d'aquests noms, i després divulgar-los al gran públic.

El passat dia 22 (per cert, mentre el nostre soci honorari Ignasi Marroyo es trovava a Barcelona, rebent la Creu de Sant Jordi), en Jordi i la Marga ens delectaven amb la seva serrada sobre el resultat d'algunes indagacions relatives a la feina que estan portant a terme. L'activitat, a la Sala Tremuja del Celler Cooperatiu, s'emmarcava dins el Dia de la Terra, o millor dit, la setmana de la Terra, ja que els diferents actes abracen des del 22 fins al 29 d'abril.

Abans, però, vam poder sentir la xerrada de la Núria Julià sobre el llibre que està ultimant i sobre el qual ha estat treballant des de fa un vuit anys, i que versa res menys que sobre la trajectòria històrica de la viticultura a Rubí.

Fou una vetllada agradable i profitosa on varem poder veure com un seguit de persones que estimen Rubí treballen de valent per poder divulgar tot un món (el rural) que a poc a poc veiem com va desapareixent en nom d'una equivocada idea de "progrès".

A tots ells, moltes gràcies.

El Grup de Col·laboradors, al servei del Museu

Tal com el seu nom indica, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, aquesta entitat, nascuda el 1980, té com a principal missió col·laborar amb el Museu de Rubí (aquest, fundat el 1924 i complint 90 anys aquest 2014). D'aquesta manera, recull les donacions i dipòsits que es fan a aquella institució.

Al llarg dels seus quasi 35 anys de vida, el Grup ha canalitzat les aportacions de material al Museu que han fet diversos ciutadans/es de Rubí, i també de fora de la població. L'última donació ha estat la de la secció rubinenca d'Esquerra Republicana de Catalunya, que ha ofert a la ciutat una col·lecció quasi sencera de la mítica enciclopèdia Espasa-Calpe. Aquesta ha estat dipositada al nostre local de les Escoles Evangèliques.

Això també ens fa plantejar el debat sobre si hem de recollir tot allò que els ciutadans ens volen oferir o bé si caldria establir alguna mena de política sobre la seva acceptació o no. Aquesta qüestió és inherent a tots els centres de dipòsit patrimonial (arxius, museus...) i marca els límits pertinents a les donacions potencials. Es tracta de fer una selecció sobre què és el més important i què més interessa al públic usuari del nostre fons.