dimecres, 9 de novembre del 2022

Lluís Armengol, l'acalde que no va voler ser-ho

La breu legislatura de Miquel Casanovas al Rubí nascut de les sendres de la guerra civil acabà amb la seva destitució, el 2 d'agost de 1940 a causa de la pressió de la Falange local. En aquells temps existia una "guerra freda" entre els sectors tradicionalment monàrquics i conservadors (als quals Casanovas era adscrit) i el falangisme més radical i revanxista i a Rubí aquesta dicotomia, durant el transcurs dels primers mandats municipals del nou règim es mostrà particularment punyent, fins arribar en certs moments a episodis de violència.

Lluís Armengol Abelló, nascut el 1897, d'ideologia catòlica i dretana, responsable de la sucursal del Banc Comercial de Terrassa a Rubí des de 1933, i perseguit durant la guerra civil per les seves idees, seria la persona triada com a nou alcalde per la Comissió Gestora formada aquell 2 d'agost, en la qual es va llegir un comunicat del governador civil (autoritat que nomenava els alcaldes de la província) en el qual es procedia a formar un nou Ajuntament. Encapçalat per Armengol, els falangistes Francesc Puig Saló i Luis Iglesia en serien els nous tinents d'alcalde. Els altres membres foren els industrials Joan Arch, Quirze Pons i Josep Aguilera; els propietaris agrícoles Pere Ambrós (de can Xercavins) i Josep Rabasa; el delegat local d'excombatents Gabriel Sánchez, i, finalment, Santiago Majoral i Antoni Cornella.

Lluís Armengol. Autoria desconeguda.
Fons Marroyo

Armengol, igual que l'alcalde Casanovas i altres que vindrien després (Fortino i Rufé), pertanyien a la branca dretana i conservadora que no veia amb bons ulls el radicalisme falangista. I precisament dins el nou ajuntament sorgit de la victòria "nacional" eren els camises blaves qui tenien la majoria i detentaven els mecanismes de poder.

Així doncs, no sembla gens estrany que, al poc temps de ser nomenat màxima autoritat municipal, tres mesos concretament, Armengol presentés la seva dimissió amb l'excusa d'un imminent trasllat a la ciutat comtal per raons de feina. Aquesta decisió va ser acceptada per tots els regidors, llevat del regidor Santiago Majoral i del Govern Civil.

Per tant, aquest alcalde que no volia ser-ho va haver d'aguantar una mica més en el seu càrrec fins que l'abril de 1941 va deixar definitivament l'Ajuntament per després marxar a Barcelona el 9 de maig del mateix any. El darrer ple on Armengol va signar com a alcalde havia estat el corresponent al 28 de març de 1941.

Edifici de l'Ajuntament a mitjans segle passat. Postal Bellmon

Un dels moments de tensió, entre altres, que van tenir lloc durant el seu mandat (com ens explica E. Puigventós) va ser el seu vot en contra d'una resolució municipal contra l'alcalde Miquel Casanovas, que va ser acusat de malversació de fons.

El successor de Lluís Armengol fou Luis Iglesias, un recalcitrant falangista que seria "alcalde accidental" fins el 20 de març de 1942 i que regiria l'Ajuntament fins el 1949.

El protagonista de la nostra entrada, l'alcalde que no va voler ser-ho, va tornar a la seva activitat professional i moriria l'any 1971.

Bibliografia

- AAV, 2001: Rubinencs del segle XX, Grup Fotogràfic "El Gra", Rubí.

- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: una vila en transformació", Aproximació a la Història de Rubí, p. 220-280.

 - Puigventós, E., 2014: "Un primer alcalde breu, a Rubí, per poc franquista", Vallesos, 7, primavera-tardor de 2014.

- Puigventós, E., 2017: "Els primers alcaldes franquistes: Casanovas, Armengol i Iglesias (1939-1949)", Butlletí, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 68, juny de 2017, p. 2-15.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada