dijous, 12 d’octubre de 2017

El primer alcalde franquista de Rubí: Miquel Casanovas

Les forces a Rubí que respatllaren el cop del general Franco contra la II República estaven formades per representants del conservadurisme monàrquic, militants de la Unió Patriòtica (partit que va crear el general Miguel Primo de Rivera durant la seva dictadura) i de la Lliga Regionalista (conservadora i catalanista, que aspirava a una Catalunya forta dins d'Espanya), a més d'alguns falangistes (escassos, per cert, en l'àmbit català).

Gran part dels alcaldes que governaren la vila de Rubí a l'època franquista procediren de sectors conservadors de la població, però no estaven vinculats amb les idees falangistes, diguem-ne, més pures i dures.

El 25 de gener de 1939 les tropes dels "nacionals" varen entrar a la nostra població i el comandant Julián Domingo, de la IV Divisió de Navarra, va prendre possessió de la casa gran. De manera provisional (encara que aquesta "provisionalitat" es mantingué un any i mig) va nomenar Miquel Casanovas, un representant d'aquesta dreta rubinenca de la qual parlàvem, alcalde de Rubí.

Miquel Casanovas. Fons Marroyo.

Casanovas era una persona "d'ordre", monàrquic salista (és a dir partidari d'Alfonso Sala, comte d'Egara). Havia col·laborat amb l'alcalde Joan Monmany, que regí l'Ajuntament en època de Primo de Rivera, i tenia la confiança d'antics dirigents i membres de la Càmara Agrícola Oficial ("la Cambra"), el lloc de reunió dels sectors conservadors de la població.

Les mesures que es van prendre en primer lloc foren el lliurament d'armes, el canvi de nom dels carrers (encara que de moment no tots), la incautació dels locals republicans  i el retorn dels béns confiscats durant la guerra als seus propietaris. També es va construir el monument dels "Caiguts", ara desaparegut. Per altra banda, també es van depurar funcionaris i es va empresonar i actuar contra els dissidents polítics, seguint les ordres de dalt.

Creu dels caiguts als anys 40-50. Foto de Joan Calaf

També va nomenar Alfonso Sala fill adoptiu de Rubí i és que de fet, a causa de la seva procedència salista, Casanovas aviat va tenir problemes amb els sectors falangistes, com ens indica Miquel Montoliu en el seu treball de 1986 sobre el primer ajuntament franquista presentat a la XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. A això es van afegir les tensions amb els propietaris locals (a causa de la repartició del vi que romania al celler cooperatiu), que presentaren una denúncia (segons ens informa Eduard Puigventós en el seu article sobre els primers alcaldes franquistes a Rubí, publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 68, juny de 2017). A part d'aquesta, Falange va iniciar diverses accions contra l'alcalde, fins el punt que el 13 de març de 1940 van arribar a assaltar l'Ajuntament per intentar destituir-lo, operació avortada immediatament per la Guàrdia Civil. El fet era que estava acusar d'haver simpatitzat amb elements "rojos" abans de l'esclat del conflicte civil. El procés, finalment, fou tancat per les autoritats judicials el 1941, quan es demostrà la falsetat de la denúncia dels falangistes locals. No obstant, en aquells moments, Casanovas ja no era alcalde de Rubí. El 2 d'agost de 1940 el governador civil de Barcelona havia nomenat Lluís Armengol com a nou mandatari de l'Ajuntament.

1 comentari:

  1. Súper, súper interesante esta entrada. Cada vez me gustan más. Las leo todas aunque a veces mis manos no me permitan responder. Un abrazo muy grande y que sigas así

    ResponSuprimeix