En aquesta entrada recordarem la figura d'una personalitat que, tot i no haver nascut a Rubí, hi va deixar una forta petjada i hi té un carrer dedicat: ens referim a Maximí Fornés i Gota.
 |
| Maximí Fornés, fons Marroyo |
Va néixer al Campell (a la Franja de Ponent), on el seu pare exercia com a veterinari, el 1877 i es va llicenciar en medicina a la Universitat de Saragossa. Conreà un temps la seva professió mèdica a Vilanova d'Alpicat (el Segrià) i a principis del segle passat es va establir a la nostra vila.
En arribar-hi va obrir un consultori al carrer de Sant Bonaventura (l'actual dedicat a la seva persona), en aquells moments la via urbana més important de Rubí i on es situaven els principals comerços. D'aquest consultori es conserva la bella porta d'estil modernista al número 26 del carrer.
 |
| Porta del consultori del Dr. Fornés. RubiGuiem |
Atesa la seva longevitat, va exercir uns 60 anys com a metge a Rubí, de tal manera que, com es diu al llibre Homes del Rubí d'ahir, del qual hem extret la major part de la informació d'aquesta entrada, va arribar a atendre persones de 4 i fins i tot de 5 generacions de la mateixa família. Tenia un sentit molt humanista de la medicina i era molt estimat per la població anava casa per casa a fer els seus diagnòstics i les seves cures, fos l'hora que fos, i tothom escoltava els seus consells. Una altra de les seves característiques era la gran memòria que tenia, un factor bàsic per recordar l'historial dels pacients.
Com a una de moltes anècdotes direm que, per exemple, en Fornés elaborava amb l'aigua de la font del Bullidor una beguda guaridora a base d'afegir-hi una mica de vinagre i una gota l'oli.
 |
| Font del Bullidor, postal antiga |
També tenia les seves idees, que eren de caire catalanista: va ajudar a l'edificació del local social de la Joventut Nacionalista el 1920, juntament amb altres prohoms de la localitat.
Va ser consogre de l'indià Pere Gaju (propietari de l'actual torre Marbà o Gaju, situada al carrer de Xile, davant l'Ateneu), atès que el seu fill es va casar amb la filla d'aquell.
Maximí Fornés va morir l'any 1966 i l'any següent se li va retre un homenatge oficial amb motiu de la inauguració del Centre Sanitari Municipal, on ara se situa l'Oficina d'Atenció Ciutadana, a la plaça de Pere Aguilera, davant l'Ajuntament.
Més tard, amb l'arribada de la democràcia, el nom del carrer de Calvo Sotelo (nom posat durant el franquisme) va canviar en memòria seva amb la denominació de carrer de Maximí Fornés.
 |
| Vista actual del carrer de Maximí Fornés. Font: Tot Rubí |
El seu fill Josep va continuar la professió del pare i també destacà com a bon metge.
A Rubí, no hi havia cap centre sanitari, el CAP1 encara no existia i el accidentats o segons quins malalts es portaven a qualsevol hora al seu consultori. Es va fer el Dispensari Municipal davant l'ajuntament i que ara és l'Oficina d'Atenció al Ciutadà i que habia de portar el nom del Dr. Maximí Fornés, però segons es va dir, i segurament per enveja i van haver un o dos metges gens arrelats a Rubí que s'hi van oposar, ja que segons ells era un despreci que s'els hi feia per tant van fer una mena de boicot personal. Com que eren de la "rosca" de l'Alcalde de l'època es va arribar a una sol·lució salomónica i era que es posaria una placa o un bust a l'interior de l'entrada del nou dispensari. Però afortunadament el Dr. Maximí Fornés actualment té un carrer dels més cèntrics al seu nom i molt merescut.
ResponElimina