La primera coral claveriana de Rubí: "El Laurel Florido"

Fa uns 12 anys es va celebrar a la nostra ciutat un important esdeveniment cultural; els 150 anys de cant coral claverià i amb tal motiu el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí va editar un Butlletí especial dedicat a la història de totes les agrupacions corals que han ornat amb els seus cants el transcurs del Rubí dels segles XIX i XX.

El cant claverià és el resultat de la iniciativa d'un important prohom català, Josep Anselm Clavé (1824-1874), que va tenir la lloable idea de culturalitzar la classe obrera del país mitjançant la música. Va fundar la primera de les associacions corals el 1850 amb el nom de "La Fraternidad", que set anys més tard va esdevenir "Societat Coral Euterpe" (en honor a la musa grega de la música). A partir d'aquell moment moltes poblacions de Catalunya, i després també de fora, es van omplir de grups de cantaires, les anomenades associacions corals claverianes o "coros euterpenses".

Bust d'Anselm Clavé. Foto: Lluís Braut

Rubí, que a mitjans del Vuit-cents ja comptava amb una important població que treballava a les fàbriques, no fou aliè a aquest fenomen i el 1860 hi va néixer la primera d'aquestes colles: "El Laurel Florido". La seva seu social (com diríem ara) era al cafè de cal Boniquet (a l'actual carrer de Sant Joan, on fa anys hi havia la caserna de la Guàrdia Civil). El 2 de setembre de 1863 va participar en una reunió de l'"Asociación de Coros Euterpenses" a fi de prendre part en el festival d'aquell any, on es congregaven nombroses agrupacions corals de tot el país. I el 18 de novembre va participar en un concert dedicat a Emilio Castelar (un polític que arribaria a ser president de la I República) als Camps Elisis de Barcelona, que era un gran parc situat a l'actual Eixample, abans que es portés a terme el pla Cerdà.

Concert de corals als Camps Elisis, anys 60 del segle XIX.
Font: centrelectura.cat

L'any següent, el 1864, "El Laurel" va participar en un concurs de societats corals també a Barcelona, concretament els dies 4, 5 i 6 de juny, sota la direcció del mestre Anselm Clavé.

És el mateix any en què molts integrants del "Laurel" es van passar a una altra coral que havia aparegut el 1863 a Rubí, "El Parnaso Rubinense", inaugurada de manera oficial el 1864. Aquestes dues entitats claverianes foren presents al "Gran Festival de Euterpe" aquest 1864 celebrat als Camps Elisis de la ciutat comtal. 

Estendard del "Laurel Florido" durant la 
inauguració del monument a Anselm Clavé,
a Rubí. Foto: Arxiu Roset

Segons s'explica a l'article "La primera de les corals: 'El Laurel Florido' (1863-1896?)", de Joan Sutrias i Jordi Vilalta, aparegut al Butlletí que abans hem esmentat, no tenim pràcticament informació d'aquesta coral fins el 1896, any de dues notes de premsa al setmanari Gaceta de Terrassa. La primera, del 12 d'abril, ens informa que "El Laurel" va actuar, conjuntament amb "El Parnaso" a l'ermita de Sant Muç, molt possiblement per l'aplec de Pasqua Florida que s'hi solia celebrar, i la segona (una carta al director) del 6 d'agost, comunica que a finals d'aquell juliol es va fer una serenata, també junt amb "El Parnaso", al local del "Casino Rubinense" (que no és l'actual "Casino Espanyol" sinó el precedent del que seria el Centre Democràtic Republicà) amb motiu de la col·locació d'un bust d'Anselm Clavé al jardí de l'edifici de l'entitat.

No sabem, per tant, si "El Laurel Florido" va continuar existint algun temps més, però a finals del XIX a Rubí ja havia aparegut una altra coral, a més del "Parnaso Rubinense"; ens referim a la "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses", des de 1881.

Una reaparició, podríem dir, pòstuma d'aquesta coral va tenir lloc el 7 d'octubre de 1951, quan en ocasió de la inauguració del monument a Anselm Clavé a l'actual plaça dedicada a aquest prohom, el cantaire de més edat de Rubí, Pau Gaju, va mostrar l'estendard del "Laurel" com a homenatge a la primera agrupació coral claveriana nascuda a la nostra localitat.

Pau Gaju amb l'estendard del "Laurel Florido"
durant la inauguració del monument a Anelm
Clavé, el 1951. Foto: Arxiu Roset.